Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra

La Baronia de Rialb fita al nord per Gavarra amb Coll de Narg�, al nord-est amb Peramola, al nord-oest amb la Conca de Dell�, a ponent amb Artesa per Anya-Vall�lebrera, a migdia amb Ponts i el Tossal, a llevant amb Basella i Tiurana. Zona de transici� orogr�ficament parlant entre la Depressi� Central i el Prepirineu, d'ocultaci� i tr�nsit en �poques convulses, moll de partida per a desenes de persones durant la Guerra Civil cap a la llibertat. Es tracta d'un cam� natural que discorre paral�lel per la dreta del curs fluvial que emergeix al temut forat de Buli, mois�s del riu Alb o blanc, fins que la roca Encantada d�na la benvinguda al caminant abans d'arribar a la R�a. Tot seguit s'accedeix alhora als termes de B�ixols, Valldarques i Sallent, mala terra, mala gent, proclama l'antiga dita referendada a mitjan segle dinou pel corresponsal pallar�s de l'estadista Madoz que va definir aquest terreny tal com continuava essent a la pr�ctica cents anys depr�s: monta�oso, �spero, pedregoso y quebrado [...] de mala calidad. El municipi de B�ixols i Cases de Carreu, �s des d'antany jurisdicci� de la baronia d'Abella, la clotada de Valldarques pertanyia a la batllia de Sallent i Montanissell, fins l'annexi� a Coll de Narg� (1969).

A pesar de la disseminaci�, l'activitat humana va ser notable a les masies del Rialb, Narg� i les Valls de Valira, especialment a la postguerra perqu� es vivia i sense passar gana. Solament al Rialb existiren vuit escoles rurals, set cases rectorals habitades, sis molins d'oli i set de cereals. Cases antigues amb aigua de cisterna i llum natural, comunicades solament per camins de bast amb animals de peu rod� com a �nic mitj� de transport, masiencs, masovers, parcers o mitgers un xic furos, pobres, per un general introvertits, retrets i recelosos, dedicats a pasturar ovelles i cabres, criar aviram i un porc pel gasto familiar, ca�aven llebres i tudons, recol�lectaven bolets, artigaven o practicaven bu�gues als poblats boscos del seu entorn, cultivaven patata de sembradura i bancalets de subsist�ncia: forment per fer pa, mill, civada, ordi, espelta, s�gol, guixes, llegums, hortalisses.

Els fugitius arribaven amb el cotxe de l�nia al pont de Peramola o el de Biscarri, conegut com el pont del Pinso, a Benavent de la Conca, per emprendre amb nocturna, silenciosa i discreta clandestinitat fent de la nit, dia, amb l'�nica llum de les tenebres, el cam� de l'esperan�a cap a Andorra no exempt per� de tribulacions en jorns d'angoixa a trav�s del carrefour final d'evasi�, por i mort de les Valls de Valira. [1]

Gent atemorida com capellans, cat�lics, conservadors o carlistes van trobar abric i refugi transitoris en coves com la de l'Olormini a Organy�, forats com el Pitarell a Coll de Narg� o grutes al Rialb com la balma de la Fabregada on s'havia de pujar amb escala de fusta o corda cinc metres, les Esplugues de Vilapalana, l'espluga dels Moros al mas Barrat, l'espluga de Tobell a Polig, l'espluga de les Cabres a Sant Crist�for de la Donzell o la casa balmada d'Espuell� a Peracolls.

Algun masover de nom ignorat que ocultava o passava gent, fart que empreny�s desertors o pr�fugs de files, va matar d'una perdigonada un ve� de les Masies de Narg�: Ramon Gu�rdia Serra, 36 a., germana Trini, despr�s de calar foc a la barraca que tenia aquest a la Creu de l'Oliva, bosc de Sallent i Montanissell: 14/04/38. A les mateixes Masies de Narg�, Josep Fust� Angrill, 52 a., esposa Teresa Boix, fills Joan i Anna, va morir en explotar-li a la cara una bomba d'un munter d'abandonades que va trobar entre la palla d'una barraca de la seva propietat: 07/09/38.

A la primeria de 1938 van trobar als Feixans de la serra d'Auben�, compartida pels termes de Peramola i Coll de Narg�, el cad�ver d'Enric Vilella Boix, 46 a., del mas Aub�s, mort d'una perdigonada mortal al cap quan anava a sufocar un foc provocat en un bosc proper a un camp de patates de sembradura: hombre de pocos alcances y mucha malicia, se dedicaba a descubrir a los mozos que no queriendo prestar servicio en el Ej�rcito rojo se escond�an por estos montes, esperando la ocasi�n para trasladarse a Andorra y de all� a la Espa�a nacional [�] se entreten�a en dar sobresaltos a los desertores de las filas rojas que se guardaban en esas monta�as si bien en el fondo no los descubr�a, trat�ndose de un individuo algo perturbado como toda su familia, segons l'alcaldia de Peramola i la GC d'Oliana: 10/08/44.

A la mateixa serra d'Auben� van matar l'emboscat Pere Capdevila Bull�, 24 a., germ� Pere, Coll de Narg�, capturat a Gavarra: 03/07/38 i Ramon Sol� Marsol, 33 a., fill d'Antoni Sol� Bigord�, la Baronia de Rialb: 06/07/38. El 1940 van trobar els cad�vers dels emboscats Antonio Vidal Capdevila, 22 a., de Valldarques de Montanissell, germana Concepci�, cal Pito, Coll de Narg�, arrestat el juliol de 1938 i Sebasti� Vidal Tom�s, 22 a., de Sant Marc de Pallerols (la Baronia de Rialb), germ� Antonio, de Valldarques de Montanissell, detingut: 26/06/38.

L'Empordan�s, Caminal, Canes, Guardiola, heretat de Gu�rdia, Martim�, mas de l'Hereu o el Puig de Gal�, mas d'en Pla, Olivelles, Olives, Ramoneda, Roger, Ar�osa o Barid�, van estar, entre moltes altres, cases-refugi de deserci�, ocultaci� i etapa d'evasi� al Rialb vers les Valls del Valira com la protagonitzada la tardor de 1937 per sant Josepmaria Escriv� de Balaguer. Va arribar, amb passaport de funcionari "Jos� Escrib� Alb�s", de la legaci� d'Hondures a Barcelona, el 19 de novembre al pont de Peramola, en pic passat Oliana, amb l'Alsina Graells, i va seguir cap a cal Vilar� -bressol del poeta peramol� Josep Espunyes Esteve "Vilaro"-, rectoria de Pallerols i ca l'Empordan�s. I el 27 al vespre van sortir cap a la casa balmada del Corb, espluga de les Vaques al barranc de la Ribalera, canal de la Ja�a, casa d'Auben�, casa Fenollet, bosc de Santa Fe, corral de cal Fiter d'Ares, bordeta de Conorbau, borda de Barid�, roques de la Caubella, cal Roger, barranc de la Cabra Morta, Santa M� de Feners, Mas d'Alins -caseria laurediana a 1.400 m d'altitud-, borda del Gast�, Fontaneda, coll de Jou i meta final Sant Juli� de L�ria on es van donar per sans i estalvis el 2 de desembre a la matinada, condu�t en uni� de 22 m�s amb una mitjana di�ria de dotze feixugues hores nocturnes de cam�, per Josep Cirera F�brega, de cal Querol de Sallent i Montanissell, gaireb� dos mesos despr�s de sortir de Madrid amb un passi del Sindicato Regional de Servicios P�blicos - Secci�n de Abogados CNT-AIT.[2]

Al serrat de la Vinya del Moliner, Noves de Segre, soldats de la Durruti en retirada van matar Francisco Bentanachs Oliva "el Ciscu del mas Barid�", 58 a.: 28/1/39. El seu cad�ver es va trobar a les Balsarrades. Una placa ho recorda a peu de cam�. Van actuar d'�ptims samaritans des de can Barid� al dictat de l'Evangeli l'esposa Margarita Pellicer Trav�, la filla Rosita, casada a cal Pescador de Sant Tirs i finada als 57 a. el 1976 a la Seu, i el fill Jes�s, 32 a., guia de les vangu�rdies franquistes des d'Isona a la Seu el 1939 -s'explica al cap�tol de la Retirada-, pare de Francesc Xavier i Jes�s Bentanachs Vives, excontrabandista i alcalde de Noves. Jes�s Bentanachs Pellicer, pag�s i conductor de professi�, quan va percebre que acabarien detenint-lo es va passar als nacionals despr�s d'acompanyar molta gent fins Andorra en combinaci� amb altres guies alturgellencs per les bordes d'Ares, serrat de l'Espasa, Trag� d'Ares, font de Piqu�, els tarters 1 i 2 anomenats els Meneirons, Gu�rdia d'Ares, borda del Feu (Josep F�brega Buchaca), valls d'Aguilar. De les aproximadament mil persones que va menar, unes 800 van trobar aliment, roba, allotjament, moltes de franc, els dies necessaris a can Barid�, enclavament de la Parr�quia d'Hort� a 1.100 m d'altitud, terme de Ribera d'Urgellet, humil per� providencial llar, etapa semifinal d'evasi� i contraban. D'aqu� baixaven cap a la central el�ctrica de Noves, Parr�quia d'Hort�, Aravell, Ballestar, Sant Joan Fumat, Farga de Moles, Argolell, Mas d'Alins i Sant Juli� de L�ria (Andorra).

[1]

Les Valls de Valira, capital Anserall, agrupa des de 1970 les seg�ents entitats de poblaci�: A�s de Civ�s, Arcavell, Arduix, Argolell, Ars, Asnurri, Baixos de Calbiny�, Bescaran, Calbiny�, Civ�s, la Farga de Moles, Sant Antoni, Sant Joan Fumat i Sant Pere. La Baronia de Rialb, capital Gualter, agrupa, am�n de nombroses masies, els nuclis poblats de Bellfort, Palau, el Puig, la Serra, la Torre, Pallerols, Polig, Sant Crist�fol de la Donzell, Sant Mart� i Vilaplana.

[2]

Des de 2003 l'Associaci� d'Amics del cam� de Pallerols a Andorra organitza actes religiosos, culturals i sortides per rememorar l'efem�rides. Per saber m�s, Jordi PIFERRER, Cam� d'Andorra, www.pallerols-andorra.org. i Jordi PIFERRER, El pas dels Pirineus. Les rutes d'evasi� cap a Andorra i l'aventura de sant Josepmaria Escriv� de Balaguer la tardor de 1937, Lleida: Pag�s, editors, 2012. I el film Encontrar�s dragones. Incluso los santos tienen un pasado (Roland Joff�, 2011).