Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Blog del Caminant  
Blog del Caminant    
 

Jordi Piferrer

A través d’aquest Blog, tots els caminants podran intercanviar les seves experiències i exposar els seus criteris i suggeriments sobre aspectes relacionats amb el Camí de Pallerols a Andorra.

Coordinarà el Blog: Jordi Piferrer *


Tots els relats, es visualitzen per ordre Cronològic .

També es poden veure segons els apartats:
Caminades , Expedicions d'evasió , Expedició de 1937 , Cultura, festes i tradicions .


 
26 d'agost de 2020
2ª etapa: Pallerols - Ribalera   
   
 
   

Si vols anar des de Pallerols a la Ribalera tens vàries possibilitats.

1.- Per Montlleví-Torrent-el Corb

2.- Per Canes-Torrent-el Corb

3.- Per Peramola-directe al Corb

1.- Si vas per Montlleví hauràs de creuar un reserva o vedat de caça que està encerclada per una tanca metàl·lica. Telefona amb una setmana d'anticipació a 0034.629.910.612, o bé -com que és un camí públic- pots saltar la tanca.

Sortiràs de Pallerols en direcció a la Cabana de Sant Rafael seguint sempre els senyals blau i groc. Arribaràs a la Cabana en 30 minuts. Continuar cap el nord seguint les indicacions i senyals fins a arribar a la tanca del vedat de caça (20 min), allí on hi ha un rètol que diu Torrent i una porta amb cadenats. Si la porta està tancada podeu saltar la tanca. Arribareu a la casa de Montlleví (30 min) que deixeu a la dreta i continueu caminant per la pista fins a la porta metàl·lica de sortida (15 min). Després de sortir de la reserva de caça continueu cap a Torrent passant per la Font dels Avellaners (15 min). Continuar fins a la Casa de Torrent (35 min). Seguir els rètols i senyals fins a la Casa del Corb (25 min). Continuar fins el Coll de Mur (25 min) i d'aquí baixar al Barranc de les Caubes (25 min). Continuar per la pista que va a Juncàs fins a trobar un rètol i desvio a l'esquerra indicant Ribalera (15 min). S'arriba a la Ribalera en 45 min.

Total, per la ruta 1, des de Pallerols a la Ribalera passant per Montlleví: 5 h.

                Pallerols-Casa de Montlleví                                     80 min

                Montlleví-Font dels Avellaners                                30 min

                Font-Casa del Corb                                                 60 min

                Casa del Corb-Coll de Mur                                      25 min

                Coll de Mur-Torrent de les Caubes                          25 min

       Torrent Caubes-Ribalera                                          80 min

               

                2.- Si no vols passar pel vedat de caça de Montlleví tindràs que fer una volta per la casa de Canes. Sortiràs de Pallerols en direcció a la Cabana però en arribar a la cruïlla que puja per la dreta a la Cabana seguiràs recta per la pista fins arribar a la casa de Canes (140 min) seguint sempre unes rodones de color groc i  els corresponents rètols que t'indiquen la direcció correcta. Des de Canes et dirigiràs a la Caseta de la Mora (50 min) per la pista senyalitzada amb rodones grogues. Una mica més enllà de la Caseta de la Mora trobaràs un rètol que indica Torrent, a l'esquerra, i els senyals blaus i grocs. Passaràs per la Font dels Avellaners (30 min) i d'aquí a la Casa del Corb en 60 min. A partir d'aquest punt segueix la ruta 1.               

Total, per la ruta 2, des de Pallerols a la Ribalera passant per Canes: 6 h. 40 min.

                Pallerols-Canes                                             140 min

                Canes-Caseta de la Mora                                50 min

                Caseta de la Mora- Font dels Avellaners         20 min

                Font dels Avellaners-Casa del Corb                60 min

                Casa del Corb-Coll de Mur                             25 min

                Coll de Mur-Torrent de les  Caubes                25 min

       Torrent Caubes-Ribalera                                80 min

 

                3.- Si des de Pallerols vols anar a la Ribalera passant per Peramola, sortiràs de Pallerols en direcció a la Cabana de Sant Rafael (30 min). Seguiràs en direcció a Montlleví, com a la ruta 1, però en arribar a la tanca metàl·lica (20 min) seguiràs la direcció cap a Peramola que t'indica el rètol (rodones grogues). Als pocs metres trobaràs un rètol que t'indica direcció Peramola (esquerra) i senyalitzat pels colors blau i groc. Arribaràs a Peramola en 90 min. Abans d'arribar al poble de Peramola trobaràs una cruïlla a l'esquerra i tot seguit una altra a la dreta amb rètols que indiquen Casa del Corb i senyals amb rodones grogues. Arribaràs a la Casa del Corb en 60 min.

Total, per la ruta 3, des de Pallerols a la Ribalera passant per Peramola: 5 h. 30 min.

                Pallerols-Cabana St. Rafael-Tanca vedat de caça       50 min

                Vedat de caça-Peramola                                             90 min

                Peramola-Casa del Corb                                            60 min

                Casa del Corb-Coll de Mur                                        25 min

                Coll de Mur-Torrent de les Caubes                            25 min

       Torrent Caubes-Ribalera                                           80 min

      Per a veure el mapa d'aquesta ruta Clicar aquí

inserir comentarisinserir comentaris
 
veure comentarisveure comentaris (1)
 
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

24 de juliol de 2020
Del Rialb a Les Valls de Valira   

Escrit de Ferran Sánchez Agustí

 

La Baronia de Rialb fita al nord per Gavarra amb Coll de Nargó, al nord-est amb Peramola, al nord-oest amb la Conca de Dellà, a ponent amb Artesa per Anya-Vall·lebrera, a migdia amb Ponts i el Tossal, a llevant amb Basella i Tiurana. Zona de transició orogràficament parlant entre la Depressió Central i el Prepirineu, d'ocultació i trànsit en èpoques convulses, moll de partida per a desenes de persones durant la Guerra Civil cap a la llibertat. Es tracta d'un camí natural que discorre paral·lel per la dreta del curs fluvial que emergeix al temut forat de Buli, moisés del riu Alb o blanc, fins que la roca Encantada dóna la benvinguda al caminant abans d'arribar a la Rúa. Tot seguit s'accedeix alhora als termes de Bóixols, Valldarques i Sallent, mala terra, mala gent, proclama l'antiga dita referendada a mitjan segle dinou pel corresponsal pallarès de l'estadista Madoz que va definir aquest terreny tal com continuava essent a la pràctica cents anys deprés: montañoso, áspero, pedregoso y quebrado [...] de mala calidad. El municipi de Bóixols i Cases de Carreu, és des d'antany jurisdicció de la baronia d'Abella, la clotada de Valldarques pertanyia a la batllia de Sallent i Montanissell, fins l'annexió a Coll de Nargó (1969).

A pesar de la disseminació, l'activitat humana va ser notable a les masies del Rialb, Nargó i les Valls de Valira, especialment a la postguerra perquè es vivia i sense passar gana. Solament al Rialb existiren vuit escoles rurals, set cases rectorals habitades, sis molins d'oli i set de cereals. Cases antigues amb aigua de cisterna i llum natural, comunicades solament per camins de bast amb animals de peu rodó com a únic mitjà de transport, masiencs, masovers, parcers o mitgers un xic furos, pobres, per un general introvertits, retrets i recelosos, dedicats a pasturar ovelles i cabres, criar aviram i un porc pel gasto familiar, caçaven llebres i tudons, recol·lectaven bolets, artigaven o practicaven buïgues als poblats boscos del seu entorn, cultivaven patata de sembradura i bancalets de subsistència: forment per fer pa, mill, civada, ordi, espelta, sègol, guixes, llegums, hortalisses.

Els fugitius arribaven amb el cotxe de línia al pont de Peramola o el de Biscarri, conegut com el pont del Pinso, a Benavent de la Conca, per emprendre amb nocturna, silenciosa i discreta clandestinitat fent de la nit, dia, amb l'única llum de les tenebres, el camí de l'esperança cap a Andorra no exempt però de tribulacions en jorns d'angoixa a través del carrefour final d'evasió, por i mort de les Valls de Valira. [1]

Gent atemorida com capellans, catòlics, conservadors o carlistes van trobar abric i refugi transitoris en coves com la de l'Olormini a Organyà, forats com el Pitarell a Coll de Nargó o grutes al Rialb com la balma de la Fabregada on s'havia de pujar amb escala de fusta o corda cinc metres, les Esplugues de Vilapalana, l'espluga dels Moros al mas Barrat, l'espluga de Tobell a Polig, l'espluga de les Cabres a Sant Cristòfor de la Donzell o la casa balmada d'Espuellà a Peracolls.

Algun masover de nom ignorat que ocultava o passava gent, fart que emprenyés desertors o pròfugs de files, va matar d'una perdigonada un veí de les Masies de Nargó: Ramon Guàrdia Serra, 36 a., germana Trini, després de calar foc a la barraca que tenia aquest a la Creu de l'Oliva, bosc de Sallent i Montanissell: 14/04/38. A les mateixes Masies de Nargó, Josep Fusté Angrill, 52 a., esposa Teresa Boix, fills Joan i Anna, va morir en explotar-li a la cara una bomba d'un munter d'abandonades que va trobar entre la palla d'una barraca de la seva propietat: 07/09/38.

A la primeria de 1938 van trobar als Feixans de la serra d'Aubenç, compartida pels termes de Peramola i Coll de Nargó, el cadàver d'Enric Vilella Boix, 46 a., del mas Aubàs, mort d'una perdigonada mortal al cap quan anava a sufocar un foc provocat en un bosc proper a un camp de patates de sembradura: hombre de pocos alcances y mucha malicia, se dedicaba a descubrir a los mozos que no queriendo prestar servicio en el Ejército rojo se escondían por estos montes, esperando la ocasión para trasladarse a Andorra y de allí a la España nacional […] se entretenía en dar sobresaltos a los desertores de las filas rojas que se guardaban en esas montañas si bien en el fondo no los descubría, tratándose de un individuo algo perturbado como toda su familia, segons l'alcaldia de Peramola i la GC d'Oliana: 10/08/44.

A la mateixa serra d'Aubenç van matar l'emboscat Pere Capdevila Bulló, 24 a., germà Pere, Coll de Nargó, capturat a Gavarra: 03/07/38 i Ramon Solé Marsol, 33 a., fill d'Antoni Solé Bigordà, la Baronia de Rialb: 06/07/38. El 1940 van trobar els cadàvers dels emboscats Antonio Vidal Capdevila, 22 a., de Valldarques de Montanissell, germana Concepció, cal Pito, Coll de Nargó, arrestat el juliol de 1938 i Sebastià Vidal Tomàs, 22 a., de Sant Marc de Pallerols (la Baronia de Rialb), germà Antonio, de Valldarques de Montanissell, detingut: 26/06/38.

L'Empordanès, Caminal, Canes, Guardiola, heretat de Guàrdia, Martimà, mas de l'Hereu o el Puig de Galí, mas d'en Pla, Olivelles, Olives, Ramoneda, Roger, Arçosa o Baridà, van estar, entre moltes altres, cases-refugi de deserció, ocultació i etapa d'evasió al Rialb vers les Valls del Valira com la protagonitzada la tardor de 1937 per sant Josepmaria Escrivá de Balaguer. Va arribar, amb passaport de funcionari "José Escribá Albás", de la legació d'Hondures a Barcelona, el 19 de novembre al pont de Peramola, en pic passat Oliana, amb l'Alsina Graells, i va seguir cap a cal Vilaró -bressol del poeta peramolí Josep Espunyes Esteve "Vilaro"-, rectoria de Pallerols i ca l'Empordanès. I el 27 al vespre van sortir cap a la casa balmada del Corb, espluga de les Vaques al barranc de la Ribalera, canal de la Jaça, casa d'Aubenç, casa Fenollet, bosc de Santa Fe, corral de cal Fiter d'Ares, bordeta de Conorbau, borda de Baridà, roques de la Caubella, cal Roger, barranc de la Cabra Morta, Santa Mª de Feners, Mas d'Alins -caseria laurediana a 1.400 m d'altitud-, borda del Gastó, Fontaneda, coll de Jou i meta final Sant Julià de Lòria on es van donar per sans i estalvis el 2 de desembre a la matinada, conduït en unió de 22 més amb una mitjana diària de dotze feixugues hores nocturnes de camí, per Josep Cirera Fàbrega, de cal Querol de Sallent i Montanissell, gairebé dos mesos després de sortir de Madrid amb un passi del Sindicato Regional de Servicios Públicos - Sección de Abogados CNT-AIT. [2]

Al serrat de la Vinya del Moliner, Noves de Segre, soldats de la Durruti en retirada van matar Francisco Bentanachs Oliva "el Ciscu del mas Baridà", 58 a.: 28/1/39. El seu cadàver es va trobar a les Balsarrades. Una placa ho recorda a peu de camí. Van actuar d'òptims samaritans des de can Baridà al dictat de l'Evangeli l'esposa Margarita Pellicer Travé, la filla Rosita, casada a cal Pescador de Sant Tirs i finada als 57 a. el 1976 a la Seu, i el fill Jesús, 32 a., guia de les vanguàrdies franquistes des d'Isona a la Seu el 1939 -s'explica al capítol de la Retirada-, pare de Francesc Xavier i Jesús Bentanachs Vives, excontrabandista i alcalde de Noves. Jesús Bentanachs Pellicer, pagès i conductor de professió, quan va percebre que acabarien detenint-lo es va passar als nacionals després d'acompanyar molta gent fins Andorra en combinació amb altres guies alturgellencs per les bordes d'Ares, serrat de l'Espasa, Tragó d'Ares, font de Piqué, els tarters 1 i 2 anomenats els Meneirons, Guàrdia d'Ares, borda del Feu (Josep Fàbrega Buchaca), valls d'Aguilar. De les aproximadament mil persones que va menar, unes 800 van trobar aliment, roba, allotjament, moltes de franc, els dies necessaris a can Baridà, enclavament de la Parròquia d'Hortó a 1.100 m d'altitud, terme de Ribera d'Urgellet, humil però providencial llar, etapa semifinal d'evasió i contraban. D'aquí baixaven cap a la central elèctrica de Noves, Parròquia d'Hortó, Aravell, Ballestar, Sant Joan Fumat, Farga de Moles, Argolell, Mas d'Alins i Sant Julià de Lòria (Andorra).

 



[1]

Les Valls de Valira, capital Anserall, agrupa des de 1970 les següents entitats de població: Aós de Civís, Arcavell, Arduix, Argolell, Ars, Asnurri, Baixos de Calbinyà, Bescaran, Calbinyà, Civís, la Farga de Moles, Sant Antoni, Sant Joan Fumat i Sant Pere. La Baronia de Rialb, capital Gualter, agrupa, amén de nombroses masies, els nuclis poblats de Bellfort, Palau, el Puig, la Serra, la Torre, Pallerols, Polig, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Martí i Vilaplana.

 

[2]

Des de 2003 l'Associació d'Amics del camí de Pallerols a Andorra organitza actes religiosos, culturals i sortides per rememorar l'efemèrides. Per saber més, Jordi PIFERRER, Camí d'Andorra, www.pallerols-andorra.org. i Jordi PIFERRER, El pas dels Pirineus. Les rutes d'evasió cap a Andorra i l'aventura de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer la tardor de 1937, Lleida: Pagès, editors, 2012. I el film Encontrarás dragones. Incluso los santos tienen un pasado (Roland Joffé, 2011).

 

inserir comentarisinserir comentaris
 
veure comentarisveure comentaris (1)
 
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

31 de gener de 2020
1ª etapa: Pont de Peramola-Pallerols   
   
 
   
Tram 1: Del Pont de Peramola a Pallerols

Comença el primer tram del Camí d'Andorra al Pont de Peramola, sobre el riu Segre, a la sortida del poble d'Oliana (Km. 144,3 de la C-14).

Passat el pont, cal caminar per la carretera en direcció Andorra uns 150 metres fins a trobar, a l'esquerra, el corriol que s'enfila cap a l'ermita de la Mare de Déu de Castell·llebre. Degut a les obres d'ampliació de la carretera C-14, l'inici d'aquest camí és molt costerut. Superat aquest petit obstacle s'ha de continuar per l'antic camí fins arribar a l'ermita (40 minuts).

Per entrar a l'ermita s'ha de demanar la clau a la Casa del Pont de Peramola: la primera casa que es troba anant en direcció a Peramola. Preguntar per Josep Boix o per la seva esposa Concepció. 

Després de visitar la Mare de Déu de Castell·llebre es continua per la pista que baixa a l'Hostal de Can Boix (55 minuts). Aquí es pot visitar la Mare de Déu de la Gràcia.

L'Hostal de Can Boix es travessa per darrera l'edifici, seguint sempre les marques blaves i grogues.

Seguint el camí vell s'arriba a Peramola (35 minuts).

A Peramola es pot visitar el Paller a on el dia 19 de novembre va dormir l'expedició de l'any 1937. També es pot visitar Cal Mateu d'on era el Mateu Molleví Roca, "Mateo el lechero", que va ser el contacte que tingué l'expedició a Barcelona.

Podeu prendre alguna cosa a la Fonda la Masia, pregunteu pel Josep.

Sortireu de Peramola passant per la Font del Cané, on podeu descansar.

Després de la font continuareu en direcció a Cortiuda i a uns 250 metres trobareu a l'esquerra la desviació cap a Sant Marc i Pallerols. Seguiu la pista, que deixareu als 20 minuts de caminar, per endinsar-vos al bosc que va per sota el Roc de les Dues. Després de superar un coll arribareu a la pista que va directament a la casa de Sant Marc. Abans d'arribar a la casa trobareu una cruïlla de camins (1 hora 30 minuts):

a) Seguint la pista de l'esquerra anireu a la casa de Sant Marc (25 minuts) i continuant per la pista, a Pallerols (45 minuts).   

b) El camí de la dreta us portarà a la Font de Comalpou o del Comapou (10 minuts), que és la font a la que molt probablement anaven a buscar aigua els components de l'expedició de l'any 1937, quan estaven refugiats a la Cabana, a mitja hora de camí d'aquesta font en direcció nord-oest. Des de la font i en direcció sud-oest, baixareu ràpidament a Pallerols (30 minuts).


Resum del Tram 1

Del Pont de Peramola a Castell·llebre  40 min.
De Castell·llebre a Hostal Can Boix 55 min.
D'Hostal Can Boix a Peramola 35 min.
De Peramola a Cruïlla de Sant Marc  1 h. 30 min.
   
a)  
De Cruïlla a Casa de Sant Marc  25 min.
De Casa de Sant Marc a Pallerols  45 min.
   
b)  
De Cruïlla a Font de Comalpou  10 min.
De Font de Comalpou a Pallerols 30 min.

Total del Pont de Peramola a Pallerols per Sant Marc: 4 h. 50 min.
Total del Pont de Peramola a Pallerols per Font de Comalpou: 4 h. 20 min.

Veure mapa aquí

inserir comentarisinserir comentaris
   
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

26 de juny de 2018
Més sobre la Rosa de Rialb   
   
 
   

          Sant Josepmaria, després de tota una nit d'intens patiment interior i de plors continuats perquè dubtava si estava fent o no la voluntat de Déu, va suplicar al Senyor que li donés un senyal de què feia bé continuant el seu camí cap a Andorra.

Una rosa de fusta daurada trobada al terra de l'església de Pallerols, el matí del 22 de novembre de 1937, l'ompli de goig i fou un senyal per a ell de què estava fent la voluntat de Déu.        

La primera vegada que sant Josepmaria escriu sobre aquest fet, és el 22 de desembre de 1937, justament un mes després d'haver trobat la rosa a Pallerols. Estava fent un curs de recés al Palau Episcopal de Pamplona i escriu en els seus "Apunts íntims", concretament el que porta el número 1440, datat com s'ha dit el 22 de desembre.

El punt 1440 comença així:

Me estoy acordando de la rosa de oro —¡de madera dorada!— que me dio el Señor en Pallarols. Con el arcipreste de Pons, visitamos la iglesia profanada de Pallarols. Estuve mirando bien, con todo interés, por la iglesia y sacristía, para ver si había alguna pequeña cosa que pudiera llevarme como recuerdo. No había nada.

Pel que escriu sant Josepmaria, aquesta primera vegada que puja a l'església de Pallerols deuria ser el 20 de novembre que és el dia que van arribar a Vilaró procedents de Peramola. En aquesta casa va trobar a Mn. Nicolau Auger i Ortodó, l'arxiprest de Ponts, que hi va ser amagat durant tota la guerra. Junts van pujar a l'església de Pallerols per veure si trobaven alguna cosa per desagreujar i endur-se de record. No varen veure res.

També la nit del 21 de novembre, abans de passar la nit en una dependència de la rectoria de Pallerols (que ells van pensar que era un forn), sant Josepmaria va baixar a l'església i tampoc no va veure res.

Ho recorda Francisco Botella l'any 1975:

"Nos enteramos que el sitio que estábamos ocupando había sido la casa del Rector de esta Parroquia. Pere nos indicó también por dónde se comunicaba sin salir fuera, con la Iglesia. El Padre y algunos fueron a verla. Yo no recuerdo haberla visto, por lo menos con detalle, era de noche por otra parte y la luz de la vela que teníamos era escasa.

El Padre y los demás dijeron —yo solo lo vi desde la puerta— que había sido, como tantas otras, quemada y destruida por dentro".

         Tot i no haver vist res ni el dia 20 ni el 21, la matinada del dia 22, després de suplicar al Senyor un senyal, continua en el número 1440 dels "Apunts íntims" descrivint en primera persona el que va passar aquest matí a l'església de Pallerols:

Entonces, con moción interior que coaccionaba mi voluntad, le dije al Señor: "si estás contento de mí, haz que encuentre algo", y pensé en una flor o adorno de madera de los desaparecidos retablos. Volví a la iglesia (estaba en la sacristía), miré por los mismos sitios donde había mirado antes..., y encontré en seguida una rosa de madera estofada. Me puse muy contento y bendije a Dios, que me dio aquel consuelo, cuando estaba lleno de preocupación por si estaría o no Jesús contento de mí.

No hi ha cap més punt dels "Apunts íntims" que parli de la Rosa de Rialb. Aquest punt 1440 és l'únic que en parla.

Francisco Botella, a les testimonials de l'any 1975, recorda:

"El Padre había pasado una prueba durísima, que le tuvo más que muerto en su sufrimiento. Sentía la seguridad de no estar en gracia de Dios y esto le tuvo angustiado y le dejó como una piltrafa: se sentía apartado del Señor, como si realmente lo estuviera y esto le rompía su alma de dolor. Duró toda la noche.

Pidió al Señor una prueba de Paz, "no sé si se puede hacer, no lo haré más", le oí al mismo Padre decir. Esta prueba que pidió quedó entonces en su alma. Inmedia­tamente avanzó hacia la Iglesia -cuando al salir del horno nos dejó por un tiempo-. Allí, lleno de gozo, que rebosaba su corazón, obtuvo la respuesta de Dios, de manos de la Virgen. Y en aquella rosa que trajo en su mano estaba encerra­da la paz de Dios y el consuelo de la Virgen".

inserir comentarisinserir comentaris
   
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

27 de desembre de 2017
La Borda de Conorbau   
   
 
   

El 30 de novembre de 1937, els components de l'expedició en la que hi anava sant Josepmaria van dormir en una borda. Juan Jiménez Vargas l'anomena "el corral de Baridà". Llegint els documents històrics s'arriba a la conclusió que des d'aquesta borda es veu d'una banda la Seu d'Urgell (Antonio Dalmases, 1937) i per un altre les edificacions de Conorbau (Juan Jiménez Vargas, 1980).

 

Diu Antonio Dalmases (1937):

 

Estem ara a vista d'Seu d'Urgell i la claredat és ja gran; premem el pas i aviat arribem a les set del matí a una casa abandonada que ens ha d'aixoplugar avui. Entrem i veiem la casa que no té més que una planta d'un pis abandonat. Cada un busca un lloc on situar-se; jo menjo una mica, em canvio el calçat i m'estenc en un pessebre: no em puc moure però estic relativament bé, hi ha unes branques que em serveixen de matalàs, la motxilla per recolzar el cap i la manta i el ploma per tapar-me. Les ordres per avui són severíssimes, no podem parlar alt ni sortir de la casa. Aviat el cansament em venç i després de les catorze hores que hem caminat, el meu llit sembla un llit de veritat. Aquell dia va ser llarguíssim, ja que el vam passar vivint i dormint en un estable fosc i amb mala olor. Vèiem la llum del dia només per una finestra que ens deixava veure la Seu d'Urgell, amb els seus milers de carrabiners vigilant i els cims nevats d'Andorra, la nostra terra de promissió.

 

I Juan Jiménez Vargas (1980):

 

Vam arribar encara de nit a un corral de bestiar que semblava aïllat al camp. Cirera va entrar per la finestra i va obrir la porta des de dins. No sabíem on érem. Després ens hem assabentat que l'anomenaven el corral de Baridà. Ja de dia vam veure que estàvem en un lloc pla amb praderies.

A menys de mig quilòmetre es veia una casa, i una mica més a prop una altra -Cornabau- i tàpies de bestiar. Pel que sembla, estàvem en un dels nuclis de concentració d'emboscats que reunia condicions especialment favorables per amagar-se. Està enlairat, a uns 1.200 metres. Cap a l'oest la muntanya aconsegueix altituds de 1.700 a 1.800 metres, que segurament eren un bon lloc per fugir en cas d'alarma. Endinsant-se una mica en aquell bosc, es troba un dolmen ocult pel brancatge.

 

En el Diari (1937) s'explica:

 

Són les sis i mitja. Ha estat una jornada llarga i pesada. A la casa, ens acomodem tots nosaltres en un quartet, que probablement seria conillera, i ens vam estirar disposats a descansar. Que dur està el llit! sense palla, i només amb unes branques seques a terra, s'està francament malament.

 

Conclusió

Amb aquestes informacions vam poder localitzar amb certesa la borda on van descansar el dia 30 de novembre de 1937, que només pot ser la Borda de Conorbau, que anys més tard també se li va dir "Bordeta espatllada de Baridà" per distingir-la de la "bordeta de Baridà" que hi ha més endavant, abans d'arribar a la casa de Baridà.

El nom li ve del fet que alguns anys abans de 1937, els de Baridà van comprar totes les propietats de Conorbau. Quan més endavant la borda de Conorbau es va començar a malmetre, se la va nomenar també Bordeta espatllada de Baridà.

De totes les edificacions de la zona de Conorbau-Baridà, l'única borda des d'on es veu la Seu d'Urgell i les cases de Conorbau és la Borda de Conorbau. Amb aquest detall, la borda ha quedat perfectament localitzada.

inserir comentarisinserir comentaris
   
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

 
1 2 3 4 5 6 7 8 9
   
     
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612