Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra
 
El poble d'Ares

L'any 1937 al poble d'Ares hi havia quatre cases: Cal Nadal, Cal Duric, Cal Rei i Cal Fiter, amb els seus corresponents corrals per al bestiar. Hi havia també l'església i la rectoria. En aquells anys, a Cal Fiter hi vivien els Bullich que van rebatejar la casa amb el nom de Ca l'Esparrica. Els Fiter vivien des de l'any 1711 a Cal Marquès, de la Seu d'Urgell. Manuel Fiter va passar a Andorra el 21 de juliol de 1936, acompanyat precisament pel mateix Josep Cirera.

Al gener de 2007 vaig poder parlar amb en Paco Bullich i Bentanachs, que l'any 1937 vivia a Cal Fiter. Havia nascut allà l'11 de novembre de 1917, fill dels casolans

d'aquella casa. Els Bullich procedien de la Guàrdia d'Ares i va ser l'avi del Paco qui s'havia traslladat a Ares feia anys, com casolà de Cal Fiter. El pare del Paco es deia Albert Bullich i Llach i la mare Maria Bentanachs i Oliva; era germana de l'amo del Baridà, Francesc Bentanachs i Oliva. Els de Cal Baridà també passaven gent cap a Andorra.

Cal Fiter és la casa més gran del poble. Té uns corrals i un paller al davant de la casa, cap a ponent, que són els primers edificis que es troben venint de la Vall de Cabó i, per tant, els primers que trobaven les expedicions que venien d'allà.

En Paco Bullich recorda perfectament que l'any 1937 sovint passaven fugitius per davant de casa seva. Quan arribaven a Ares, la majoria descansaven al corral que hi ha davant de la casa, fatigats per la forta pujada des de la Vall de Cabó, i alguns demanaven alguna cosa de menjar. Recorda que en una ocasió eren més de trenta els que calia alimentar, i que es van dividir entre les altres cases del poble. Tenien xais, gallines, etc. Per la zona d'Ares es recullen unes patates de molt bona qualitat, com també ens ho ha recordat en Josep Cirera.

El mes de setembre de 1937, en Paco va ser cridat a files, i des de llavors fins que va acabar la guerra passava gairebé tot el dia amagat pels boscos d'Ares. Va tenir l'oportunitat d'observar el pas de moltes expedicions i recorda especialment al guia "el Bitllà de les Anoves", famós per la seva professionalitat i honradesa.

 

Escriu Juan Jiménez Vargas (1980):

 

"A la part alta de la muntanya, a uns 1.500 metres d'altitud -Serra de Prada-, al costat del poble d'Ares, vam parar en un corral, esperant un que s'unia a l'expedició o a algun dels paquetaires del contraban. Es va poder descansar com una mitja hora, que era imprescindible, perquè la pujada havia estat una pallissa, per a molts, més esgotadora que la de la nit anterior. Entre els més joves ja els havia tan descompostos que tenien ganes d'abandonar. I no diguem com anaven els que ja havien començat a fallar en les primeres jornades".

 

I Francisco Botella (1975):

 

"Ens van conduir a una edificació baixa, petita; dins hi havia restes de palla i de pinso. Era un dipòsit d'aliments per al bestiar. Antonio havia anat a veure si podíem ocupar-la, quan ens va deixar sense cap explicació i, com sempre, després donava llum verda perquè poguéssim seguir els seus plans: ara es tractava de descansar una estona.

Crec que seria una hora la que vam tenir d'alleujament, tombats i amb bona temperatura. Després, a continuar".

 

I Antonio Dalmases (1937):

 

"Al cim hi ha una casa, on hem de recollir a un noi i, mentre l'esperem, vam entrar a la quadra. Allà, sobre la palla i entre els animals adormits, mengem una mica".

 

 

Conclusió.- De tot això podem deduir que, molt probablement, els components de l'expedició del novembre de 1937 van descansar en el primer corral que es troba en entrar al poble d'Ares venint de l'Oliva de Cabó, i que correspon a la casa de Cal Fiter.

Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612