Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra
 
De Madrid a Pallerols
Des de Tajamar ens visiten freqüentment

Hi ha plans que surten tan bé, tan rodons, que repetir-los sembla gairebé una gosadia. Això pensàvem molts quan vam decidir tornar a fer algunes etapes del pas dels Pirineus amb famílies de Palomeras, un club juvenil de Madrid. Tres anys abans havíem anat per primera vegada i l'excursió no va poder anar millor: el temps, l'organització, tot va sortir a la perfecció. Per això, quan vam anunciar que volíem tornar, la resposta de molts pares i mares va ser immediata: ja era hora.

El pla era sortir de Madrid el dissabte 29 d'abril i aprofitar els quatre dies de vacances per les festes de l'1 i 2 de maig. Un cop resolta la qüestió de l'allotjament, la nostra principal inquietud dels dies d'abans va ser el temps. En concret, la pluja. Les previsions no eren especialment bones. Ens importava, sobretot, que no plogués ni diumenge ni dilluns, els dos dies que teníem pensat caminar.

Gràcies a Déu, el que va passar dissabte va ser un presagi de com s'anava a comportar el temps durant tota l'excursió. Durant una bona part del viatge, que vam començar després d'escoltar Missa al col·legi Tajamar, va ploure amb força. No crec que jo fos l'únic que imaginés com podria fastiguejar el pla si allò continuava així. No obstant això, quan vam parar a dinar a Saragossa la pluja havia parat i vam poder passar una estona visitant la ciutat. Després de passar pel Pilar per encomanar a la Mare de Déu el nostre viatge, vam tornar a l'autobús. La següent parada ja seria a Organyà, un poble petit però molt bonic als voltants del Pirineu català. Allà muntaríem el nostre "campament base" durant els dos dies d'excursió.

Quan vam arribar encara era de dia, i vam poder distribuir a les famílies en uns bungalows de fusta, força ben equipats. Altres dormíem en un alberg situat als afores del poble. Gràcies a l'hospitalitat dels nostres amfitrions vam poder utilitzar la sala d'actes com a menjador. Allà vam sopar i repassàrem el pla del dia següent. Jordi, un gran coneixedor del camí seguit per sant Josepmaria i el seu grup, ens va situar en la història dels trams que estaríem recorrent.

Diumenge, després d'esmorzar a Organyà, vam sortir cap a Pallerols, on es troba l'església en la qual sant Josepmaria va trobar una rosa de fusta daurada que el confirmà en la seva primera decisió de continuar el seu camí cap a Andorra, després d'una dolorosa nit plena d'angoixes i dubtes sobre quina era la voluntat de Déu.

Després de la visita a la rectoria assistim a Missa a la mateixa església i just després, va començar l'excursió. Com passa en les carreres ciclistes de seguida el grup es va estirar i mica en mica arribàrem tots a la Cabana de Sant Rafel, una cabana de carboners dins el bosc on el grup de sant Josepmaria va passar cinc dies amagat en espera de l'ordre de partida cap a Andorra. Allà vam llegir alguns textos històrics escrits pels components de l'expedició de 1937. Va ser emocionant poder escoltar aquests relats en el mateix lloc on van succeir 80 anys abans. Després vam seguir caminant fins la font del Caner, als afores de Peramola, on vàrem dinar.

Mentre menjàvem, la pluja ens respectava. Això sí, va ser acabar i començar a caure l'aigua. Canviàrem el pla de caminar que teníem previst i vam decidir anar tots a Andorra. Allà vam estar dues hores visitant la capital. Després, quan una vegada més la pluja començava a descarregar amb força, ens vam ficar a l'autobús amb destinació al nostre campament base a Organyà.

Dilluns es va despertar radiant. Ni un núvol. L'excursió d'aquest dia consistia en una caminada d'unes dues hores fins a la Casa del Corb, un altre de les fites del camí de sant Josepmaria. Allà, el seu grup va descansar tres hores de matinada camí de la Ribalera on havien d'esperar al nou guia que els portaria fins Andorra. Nosaltres, encara sort, vam arribar allà en ple migdia, i vam poder sortejar sense problemes els obstacles que presentava la ruta. Després d'escoltar Missa a pocs metres de la cova, davant la increïble vista que s'observava des del tallat on està excavada, reprenem la marxa per la cara oposada al barranc de la Ribalera. Just al davant d'aquell lloc, on el propi sant Josepmaria havia celebrat missa per última vegada abans de creuar a Andorra, ens parem a llegir alguns textos sobre aquella circumstància. Per a la resta de l'excursió, un cop més, es van fer dos grups.

Els que van triar la ruta més senzilla van arribar abans al lloc on menjaríem, i van poder preparar tot el necessari. Així, quan van aparèixer els més muntanyencs, tot estava disposat. Després de menjar un bon plat de macarrons, amanits amb farigola que el nostre "xef" havia anat recollint pel camí, només quedava tornar fins als cotxes, una cosa aparentment fàcil comparat amb el que ja havíem fet. No obstant això, aquesta última etapa va resultar la més moguda. Potser per la tranquil·litat d'haver gairebé acabat, alguns van començar a caminar en direcció equivocada; els de darrere els van seguir, i així successivament.

Després d'uns quants viatges amb la furgoneta recollint als escampats, vam aconseguir reunir-nos tots.

Després de dinar ens dirigim al santuari de Torreciudad, la cirereta del viatge. I a continuació un llarg viatge fins a Madrid. Quan vam arribar a Tajamar, les cares ho deien tot: el cansament era evident; però darrere del cansament apareixia un gest de gran alegria. Ho havíem tornat a fer.

Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612