Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra
 
75è aniversari. Benedicció d'una imatge de sant Josepmaria
Parlaments, homilia i moltíssimes fotos dels actes del matí

Homilia del Prelat de l'Opus Dei, Mons. Javier Echevarría

Intervenció inicial del Prelat

Demano perdó per dos motius: El protagonista d'aquesta cerimònia hauria de ser l'Arquebisbe. Jo hauria d'estar al seu costat. I demano perdó també perquè he maltractat la llengua catalana, he volgut dir-ho de la manera més afectuosa possible, però amb tot el defecte del meu poc coneixement de la pronunciació.

 

Homilia

Excel·lentíssim i estimadíssim senyor Arquebisbe, excel·lentíssimes i il·lustríssimes autoritats, gran "artistassa" de l'escultura, germanes i germans. Estic commogut per aquest afecte que heu demostrat a un sant que puc assegurar-vos passà per aquesta terra, en primer lloc agraint i aprenent perquè per tots els llocs per on es movia procurava constantment unir-se al poble d'aquell lloc que transitava, i s'unia amb l'oració, amb la mortificació i també amb el desig d'acompanyar cada persona en tots els moments de la seva vida.

 

No pensem, no penseu, que és una imaginació. Jo he tingut, el privilegi, el do de Déu de poder-lo acompanyar. I puc dir que de veritat es complia el que acabo de dir; anava omplint les carreteres, les ciutats, els pobles, d'oració i d'alegria, també amb cançons, perquè era una manifestació d'aquesta alegria sobrenatural que l'acompanyava.

 

M'ha remogut també que hagueu escollit per a aquesta cerimònia aquesta escena de l'evangeli en què tant es complaïa sant Josepmaria. Perquè si volem, de cada escena de l'evangeli podem treure conseqüències i motius per rectificar i per emprendre en la nostra vida quotidiana aquest bon missatge de sant Josepmaria, santificant cada dia les circumstàncies ordinàries. Com a Pere i a Joan, ens diu també a cadascú de nosaltres, d'una manera directa: deixa'm la teva barca. Sí; no penseu que només ho diu a unes poques persones. Això és el que repetia sant Josepmaria. Déu és tan misericordiós i tan bo; Jesucrist ens ha posat tan a l'abast aquesta santedat, que ens demana a cada un de nosaltres que col·laborem amb les pobres fustes de la nostra pobra barca. No és excusa dir: jo no tinc res, jo no valc res. Això que tenim -encara que sigui aparentment res- quant hi posa els seus peus o deixem entrar a Jesucrist, té un gran valor: aquest redemptor nostre que ha vingut a santificar la nostra vida.

 

Per això, i també recollint les paraules del beat Joan Pau II que tant va admirar i voler a sant Josepmaria, us dic -tant de bo us ho pogués dir amb la calor i la força de la seva veu-, no tingueu por, obriu les portes a Crist! Les portes, s'entén, de la vostra vida, de la vostra ànima, de la vostra família. Tant més feliços serem com més deixem que Crist esdevingui coprotagonista de la nostra vida, deixant-li que ell ens marqui el rumb. I ens dirà, escoltarem, aquestes paraules que tant removien a sant Josepmaria: Duc in altum! Tu i jo podem anar mar endins en aquesta terra nostra per santificar els llocs allà on ens trobem. I cal entendre -com es dedueix de l'escena- que el Senyor confia en la manera de remar d'aquells homes. Són ells qui porten la barca en què va Crist. Tu i jo som aquests instruments que Déu vol utilitzar perquè portem a Crist a totes les persones. Pot ser que algunes persones no entenguin el missatge que els portem. Estimem-los igualment, perquè encara els falta aquest sabor, aquest conèixer que Crist s'interessa enterament per cadascuna d'aquestes persones. Com s'interessa per tota la humanitat, com ha dit molt bé el Senyor Arquebisbe en dir que Déu vol que totes les ànimes se salvin.

 

Posem esforç, i si fem això, ens adonarem que es repetirà, com tantes vegades comentava sant Josepmaria, aquells ensenyaments que fàcilment es dedueixen de l'escena de l'evangeli. No solament se'n van beneficiar Pere i Joan, sinó que és tal la quantitat de peixos que van pescar -que van treure de l'aigua- que la barca s'enfonsava. Hem de complir amb amor de Déu la Voluntat del Senyor, amb alegria -que no ha de faltar mai en la vida del cristià- encara que ens veiem de poca pasta, de poca categoria. Som fills de Déu i amb alegria com aquells dos homes -i sobretot com Pere- van convidar els altres perquè vinguessin a ajudar-los a portar la càrrega. Quan es tracta a Crist immediatament sorgeix la caritat, la fraternitat.

 

Us puc dir, podria aturar-me en moltes anècdotes, que sant Josepmaria es sentia germà de tota la humanitat, també dels que veladament o clarament deien que no el volien. Doncs jo et vull molt. Per això us demano que tractant a Crist tingueu tots l'ànima oberta a una fraternitat que us uneixi a totes les persones.

 

I sabeu com podem viure aquesta caritat? Vivint els sagraments, agraint al Senyor els sagraments. Concretament, que no descuidem aquest sagrament meravellós que sant Josepmaria definia com el sagrament de l'alegria: la confessió. És grandiós, aquest Déu nostre que com narra la paràbola del fill pròdig, quan anem a Ell -penedits- no ens rebutja. No és com els homes, que tantes vegades podem guardar ressentiments. Obre els braços i, sant Josepmaria, en una traducció una mica lliure de l'escena del fill pròdig, deia que -quan el pare abraçada al fill- se'l menjava a petons.

 

Germans meus, anem als sagraments, que són la font de la nostra veritable felicitat, i també la font perquè en les nostres famílies hi hagi aquesta pau, aquesta concòrdia, aquest saber-nos ajudar els uns als altres.

 

I després, us dic, que no us import veure-us, com jo em veig, poca cosa, insignificant. És bonic veure com Déu compta amb la nostra insignificança, perquè no li som indiferents. Déu ens estima amb tota la seva infinitud i vol bolcar tot l'amor seu en la petitesa del gotet que som cada un de nosaltres. Pere va quedar sorprès davant la meravella que ha contemplat de veure com s'ha operat un miracle -ell que era expert de pesca, que havia estat tota la nit pescant sense haver aconseguit res- hi veu allà la intercessió de Déu i treuen aquesta multitud de peixos estupenda. Pere, que s'adona que tot s'ha operat pel poder de Déu, li diu: aparteu-vos de mi. Respecte aquesta reacció de Pere us volia explicar una cosa i amb això acabaré. Sant Josepmaria deia: entenc que Pere reaccionés així, però jo, precisament perquè em veig tan poca cosa, li dic amb tota la força de que sóc capaç: no t'apartis de mi, Senyor.

 

Us demano germanes i germans meus, que encara que us trobeu aparentment lluny de Crist, que surti de la vostra boca, encara que us sembli que ho dieu només amb els llavis. Que surti de la vostra boca aquesta petició. La fem tots, uns en nom d'altres: Senyor no us aparteu de nosaltres, que no et deixem marxar, que vulguis estar amb nosaltres i que nosaltres vulguem estar amb tu. Per aconseguir-ho, tenim un camí meravellós, que és el de la nostra Mare la Verge, que aquí en aquesta parròquia venereu amb tant d'afecte. Acollim-nos a les seves mans, a la seva intercessió i diguem-li moltes vegades: porta'ns a Jesús i amb Jesús al Pare i a l'Esperit Sant.

 

Quantes coses voldria dir-vos! Voldria estar amb vosaltres temps i temps; no és possible, però sí que us asseguro que jo vull deixar tota la meva vida, la meva ànima en aquesta terra, que amb tant afecte va acollir a qui ha obert el camí de santedat a milers de persones, a milions de persones. Perquè gràcies a Déu moltes persones en el món -en els llocs més llunyans d'aquesta terra d'Andorra- segueixen Crist i volen estimar-lo cada vegada amb més profunditat.

 

Que Déu us beneeixi. Que reseu per mi. Que reseu pel estimadíssim Arquebisbe, per totes les autoritats. Que reseu perquè tots formem una sola cosa amb aquest Crist que en cap moment us vol abandonar.

 

Que Déu us beneeixi!

 

 

Incís final del Prelat

Perdoneu que faci una petita interrupció. Penso que tots, en justícia i per agraïment, hem de resar pel romà Pontífex. Necessita les nostres oracions, i així les demana. És un home de grans qualitats, una persona fidelíssima al Senyor i fidelíssima a tota la humanitat. No penseu que només s'interessa de l'Església. S'interessa de tots, també dels que encara no estan en el ramat de Jesucrist.

 

Paraules de benvinguda de Mons. Joan-Enric Vives, arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra

Vaig a ser molt breu, perquè la honorable senyora cònsol ha dit molt bé moltes de les paraules que són necessàries a l'inici. Jo simplement parlaré en nom de l'església d'Urgell, en nom del nostre bisbat i molt especialment de les parròquies de les Valls d'Andorra: Sigui benvingut Mons Xavier Echevarría a aquesta que és avui la seva casa, la seva parròquia, com ho va ser fa 75 anys -quanta emoció avui- quan arribava aquí aquell jove sacerdot amb un nucli molt estimat per ell, de joves que serien els iniciadors -eren els iniciadors- d'aquella gran obra que ara està estesa al llarg i ample dels cinc continents de tot el món i que dóna els seus fruits, de vegades poc brillants, amagats, humils, com són els fruits evangèlics i del regne de Déu, però d'un regne que creix en tots els àmbits de la vida ordinària fent-la extraordinària per la santedat de les persones. Aquest és l'esperit de l'Opus Dei que nosaltres avui ens gloriem aquí.

Van iniciar el camí d'alliberament a Pallerols i continuaren pels camins de l'Arquebisbat d'Urgell fins arribar a Sant Julià de Lòria i Andorra. Agraïm al Senyor que aquest camí pel nostre territori fos un instrument, senzill però necessari, perquè ells poguessin arribar a la llibertat i poguessin continuar aquella bella obra.

Quan tenim el Prelat amb nosaltres, ho sabem bé, tenim tota la Prelatura. Ell es el descendent -el tercer- del fundador. Per tant, a través de Don Javier, estimat i bon germà, admirat en totes les seves paraules i accions, pel seu treball i laboriositat; doncs a traves d’ell honorem i acollim a tots els qui treballen a la prelatura arreu del mon, d’una forma misteriosa, pro capil·lar, i portant la saba de l’evangeli. Per tant, anem a resar, anem a estar davant del Senyor en el seu temple. Escoltant la paraula, adorant-lo en l’eucaristia, beneint una obra de les mans humanes, fetes per una artista, que ens aboquen a aquell  moment de l’any 1937.

Però anem a resar. Sant Josepmaria Escrivà deia: primer l’oració, segon l’expiació i tercer -i només en tercer lloc- l’acció. Això ens demana conversió. Estimar amb molta oració -amb molta pregària- que és on ens trobarem amb Déu.

Gràcies Mons. Javier Echevarría. Tinguem aquesta celebració -molt bella- que ha començat aquí amb un dia esplèndid. Nostre Senyor s'uneix a nosaltres. A més a Andorra, amb neu, que és molt important per a nosaltres. Gràcies Don Javier.

Procedim ara a aquesta bella celebració d'avui.

 

Discurs de benvinguda de la Hble. Sra. Montserrat Gil, Cònsol Major del Comú de Sant Julià de Lòria

Benvolgudes autoritats:

-Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, Monsenyor Joan Enric Vives

-Prelat de l'Opus Dei, Monsenyor Javier Echevarría

-Vicari regional a Espanya, Ramón Herrando Prat de la Riba

-Vicari per Catalunya, Antoni Pujals i Ginebreda

-Altres autoritats eclesiàstiques

-Consellers generals, ministres, autoritats del país i de la parròquia, senyores i senyors.

Bon dia i gràcies per la vostra assistència.

Buenos días, Prelado del Opus Dei, Monseñor Javier Echevarría y otros miembros de la Prelatura, bienvenidos a Andorra, en concreto a Sant Julià de Lòria. Gracias por su asistencia a este acto central de la conmemoración del 75 aniversario de la entrada de san Josemaría a nuestro país.

Avui és un dia especial perquè, com deia, commemorem el 75è aniversari de l'entrada de sant Josepmaria al nostre país. Es tracta d'un moment històric que han volgut reviure amb tots nosaltres la prelatura de l'Opus Dei i l'Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.

I és que el Principat, país neutral i pacificador, va significar molt en la vida de mossèn Josepmaria Escrivà de Balaguer.

Després d'un duríssim trajecte de dos mesos de fugida a peu Andorra va ser per ell, com per a molts altres al llarg de la història, terra d'acollida, simbolitzava el camí cap a la llibertat.

Sant Julià de Lòria va ser el primer punt d'acollida de mossèn Josepmaria Escrivà de Balaguer en territori andorrà. El 2 de desembre de 1937, juntament amb un grup de fugitius que l'acompanyava, va arribar a la nostra parròquia entrant pel Mas d'Alins.

Pel camí, a la muntanya, van sentir unes campanes que els van portar fins aquesta església on ens trobem en aquests moments.  Era el primer temple sense profanar que veien des de l'inici de la guerra. Aquí, els va acollir mossèn Jaume Argelagós i van resar per primera vegada sense por. Aquest és precisament el moment que recull l'escultura de Rebeca Muñoz que beneiran tot seguit l'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, Monsenyor Joan Enric Vives, i el Prelat de l'Opus Dei, Monsenyor Javier Echevarría.

75 anys després, els lauredians tenim un sentiment especial cap a la figura de sant Josepmaria i cap a tots els fugitius que van salvar la vida passant per la nostra terra. L'escultura de bronze massís en deixarà constància aquí a l'església de la nostra parròquia i, a la vegada, mantindrà viva la seva memòria.

Per finalitzar, vull expressar l'agraïment del comú de Sant Julià de Lòria per l'organització d'aquest acte a l'Associació d'Amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra. També volem agrair la presència de l'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, Monsenyor Joan Enric Vives, del Prelat de l'Opus Dei, Monsenyor Javier Echevarría i de la resta d'autoritats de la prelatura i també del país.

Monsenyor Javier Echevarría, Prelado del Opus Dei, y otros miembros de la prelatura que hoy han querido acompañarnos en este día, el comú de Sant Julià de Lòria quiere expresarles su profundo agradecimiento por asistir a esta ceremonia. Nuestra parroquia les ha querido acojer como en su día acogió a san Josemaría. Esperamos que se hayan sentido bien y que se lleven un buen recuerdo de nuestra ciudad y de Andorra.

Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612