Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra
 
Caminada integral del Camí d'Andorra
També feren el camí, uns nois de Chicago (USA) i de Mèxic

 

Toni Cucurull, el cap de l'expedició, ens envia aquesta crònica

 

La gairebé totalitat dels 35 integrants de la caminada integral 2012 ens vam aplegar a Pallerols entre el 25 al vespre i el 26 al matí.

 

El dimarts 26, després de considerar de bon matí els fets succeïts a Pallerols ara fa 75 anys, vam iniciar la caminada des de Peramola. Aquell dia vam finalitzar l'etapa a prop de la casa d'Aubenç, on alguns van descobrir la bassa forestal i van gaudir d'un fantàstic bany després d'un calorós dia on vam visitar llocs tan emblemàtics del camí com és la Roca del Corb, l'Espluga de les Vaques a la Ribalera -on Mn. Javier ens va celebrar l'Eucaristia- i l'àrdua pujada per la canal de la Jaça. El sopar i l'acampada a Aubenç ens referen completament, amenitzats per les històries de les tribus nadiues de Mèxic, tan ben explicades per l'Alfredo.

 

El dimecres 27 l'etapa era més suau: baixada d'Aubenç, un agradable bany al riu de Valldarques on vam dinar, i a la tarda, cap a la desitjada casa de Fenollet, on la Rosa ens va cuidar tan bé com és habitual amb uns macarrons extraordinaris i una truita que no vam ser capaços d'acabar-nos. Vam celebrar els 14 anys de l'Andrew i cap a dormir que l'endemà ens esperava l'etapa més dura.

 

Iniciàrem la caminada del dijous 28, a les 7 del matí per evitar la forta calor d'aquella setmana. La pujada a Santa Fe va ser molt agradable, i en el coll vam parar a llegir els testimonis de l'expedició del 37. La baixada fou d'allò més divertit, ja que la accidentada i vertical pedrera permet baixar casi corrent i sortosament ningú no es va fer mal. En Ferran va tenir un fort cop a la pujada i de baixada el dolor li va augmentar de manera que ja no podia caminar. Després de menjar unes bones cireres que el camí ens va regalar, a les 11 vam començar a pujar la muntanya d'Ares, després d'haver menjat una mica per agafar forces per la llarga ascensió. Tot i la calor, vam fer cim molt sencers, i fins i tot un grupet de 9 valents van pujar els darrers 250 m. de desnivell gairebé corrent. A dalt ens esperava la furgo amb el dinar que ens havien preparat a cal Fenollet, molta aigua i molta fruita. S'hi estava molt bé perquè passava un aire molt agradable. A la tarda, cap a Noves de Segre després de parar una estona a la borda de Conorbau. La Montse de cal Castellins ens va cedir amablement el local -com cada any- i ens poguérem refrescar en una petita piscina. A la terrassa de la casa, celebràrem un sopar d'autèntica festa amb les "xistorres" preparades per l'Octavi. En anar a dormir, alguns van passar la calorosa nit a l'aire lliure.

 

Divendres 29 els ànims estaven molt amunt ja que havíem fet molt de camí. Després de cal Pallarès ens endinsàrem pel marge dret del Riu Segre, que com sempre estava enaiguat, però tampoc fou un obstacle i la majoria el vam travessar... descalços!!!, i després d'una bona estona d'enfangar-nos vam netejar-nos els peus al canal. Quan ja érem prop del golf, on teníem previst dinar, el Pedro petit, que celebrava el seu sant i que la vigília havia corregut fins al cim de l'Ares, es va marejar i el vam portar ràpidament al metge. Només va ser un ensurt però va haver de tornar a casa.

Al golf d'Aravell ens deixaren menjar en la magnífica gespa ombrejada. Va venir la mare del Mario i en Joni, que havien de marxar, i va dinar amb nosaltres uns entrepans de camp. A la tarda, i quan ja sabíem que en Pedro estava millor, vam iniciar la pujada a la collada de la Torre, i vam gaudir de les esplèndides vistes de la vall del Segre. Impressiona veure tan lluny la serra d'Aubenç i adonar-se de tot el trajecte recorregut i amb totes les muntanyes travessades.

Un cop a la collada, l'Oriol ens va preparar un magnífic sopar. Vam tenir sort del Paco i l'Octavio que ens van donar un inestimable cop de mà en pujar tot el material d'acampada a dalt de tot.

 

Aquella nit, tot i estar en un dels llocs més bonics del camí i on es dorm de meravella, va ser breu. A les 6 del matí del dia 30 es va tocar diana (literalment, ja que l'Emilio portava unes cançons d'època per llevar-nos) per començar a caminar ben aviat i poder arribar cap a les 12 del migdia a l'Aplec de sant Josepmaria als prats del Gastó, a Andorra. La baixada va ser molt ràpida, i en poc més d'una hora ja estàvem a punt de pujar el barranc de la Cabra Morta, molt engrescats després de menjar unes madures i fresques nectarines. Ja només quedava arribar al Mas Alins, i no se sap com, sempre apareixen forces per pujar-hi ràpidament. La satisfacció en arribar a dalt és enorme.

 

Vam arribar amb temps per celebrar l'aplec de sant Josepmaria. Molts ens vam emocionar quan en començar la celebració, l'arquebisbe d'Urgell -Joan Enric Vives- va mencionar la nostra expedició que emulava la de sant Josepmaria. És molt difícil fer-se càrrec del que van passar aquells fugitius de l'any 37 si no es segueixen les seves petjades, tot i que ells ho van fer en unes condicions molt més difícils del que nosaltres puguem avui en dia imitar.

 

En acomiadar-nos, només la mirada reflecteix les intenses experiències passades en tan sols uns dies i que creen lligams d'autèntica amistat: suficients com per valorar-les com un dels records pels que val la pena viure. L'any que ve ens tornarem a trobar.

 

Els assistents foren:

De Lleida: Toni Cucurull, Francesc Arribas, Xavier Blavia, Pedro Gómez, Alex Gratacós, Octavi Quintana, Carles Llovera, Oscar Lucas, Piero Serrano, Joan Carles Pujol i els germans Josep, Jesús i Vicenç Montserrat

De Barcelona: Mn. Carlos Palos, Emilio Fernández i el seu fill Juan Carlos

De Terrassa: Pedro Júdez, Alex Caballé i els germans Oriol i Marc Palet

De València: Mn. Javier Santos, Andrés Rey, Vicent Peris i Roman Mill

De Badalona: Javier Jover i Ferran Melero

De Chicago (EUA): Donovan Kelly, Charlie i Andrew

De Mèxic: Alfredo i Daniel

De Madrid: Javier Jaureguizar

De Sant Cugat: els germans Mario i Juan Pérez Calvo

En tasques d'avituallament: Adolfo Ortega, Paco Penella i Octavio Rico

Adjuntem la versió que ens ha enviat Juan Carlos Fernández, un noi de 15 anys:

Tot va començar el dilluns 25 de juny a la nit muntant la tenda de campanya. La vam muntar prou bé per ser el primer dia, vam sopar i ens posàrem a dormir.

L'endemà, 26 de juny, esmorzem i tenim meditació. A les 10:00 vam començar a caminar. Paràvem per descansar cada 30 minuts. A l'hora de dinar vam menjar entrepans portats de casa. Després de dinar ens quedava un bon tram i no vam trobar cap font per poder beure, de manera que vam passar molta sed. En arribar al descampat on anàvem a dormir vam acampar i vam omplir les cantimplores i muntem la tenda. Ens van separar per grups i vam sopar. Després vam fer tertúlia, resàrem un rosari i vam anar a dormir.

El dia 27, ja ens coneixíem entre nosaltres i anàvem conversant. Aquella etapa va ser de camí pla i baixada, fins l'hora de dinar que vam anar a unes gorgues a banyar-nos. A la tarda caminem fins a una granja d'una senyora molt maca que es deia Rosa. Ens va donar de menjar fins a rebentar i utilitzem les seves instal·lacions per dormir.

L'endemà, dia 28, vam pujar una etapa molt dura anomenada Ares que la pugem en 2 hores i mitja. Després de dinar va ser tot baixada fins a un bar que és on sopem i dormim.

El penúltim dia, 29 de juny, vam menjar en un lloc molt xulo, en un camp de golf. Després de dinar va marxar una família perquè tenien un torneig de golf. Després d'una bona migdiada sortim a pujar l'última muntanya. Mentre pugem, el conductor de la furgoneta ens telefona dient que la furgoneta no podia pujar la costa fins a la collada de la Torre. Vam trucar a uns amics perquè vinguessin amb els seus cotxes tot terreny i van pujar les maletes en uns quants viatges. Tot seguit, acampàrem per última vegada i sopem amb una bona barbacoa.

L'últim dia, 30 de juny, vam pujar l'última muntanya, anomenada Cabra Morta, que va ser un passeig. I al final acabem en un descampat amb una missa presidida per l'arquebisbe d'Urgell Mons. Joan-Enric Vives, i així acabem la ruta de Pallerols a Andorra.

A mi m'ha semblat una experiència inoblidable amb ganes de repetir-la. És veritat que hi ha muntanyes llargues i costerudes, però quan arribes a dalt i veus el descampat des d'on has començat a caminar et quedes orgullós d'haver-te superat.

Anar a aquesta caminada m'ha fet reflexionar, així que si ets un home amb molta feina, t'animo a que facis amb nosaltres la ruta Pallerols-Andorra.

- Pots veure un vídeo de la TV andorrana que entrevista a un dels nois de la caminada integral

- Pots veure el recorregut total des d'helicòpter

Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612