Daniel Macià ens escriu:

Per començar aquesta crònica faré un petit resum de la passada temporada 2010-2011, que encara no havia realitzat, i parlaré també sobre els objectius per aquesta temporada.

1) A la temporada 2010-2011 vaig poder observar només 35 espècies diferents. Són poques, pel fet que en algunes de les caminades vaig fer tasques de suport als caminants, més que d’observació.

Si faig resum de les dues temporades en les que he participat, la 2009-2010 i 2010-2011, he observat un total de 70 espècies diferents i he d’assenyalar que -d’algunes d’elles- he enviat àmplia informació als tècnics que estan treballant en el seu estudi i conservació.

2) Per a l’actual temporada (2011-2012) tinc previst tres objectius:
 
- El primer, continuar fent el seguiment de les diferents espècies d’aus que podem observar durant els diferents trams.
- El segon, identificar i catalogar els arbres i arbusts dels marges del camí.
- El tercer, preparar alguna sortida específica per observar les aus, de manera que abans hauré d’aprofundir en un millor coneixement dels diferents trams.

            Del total d'espècies observades en la caminada del passat 10 de desembre, que ha estat la primera en què he participat aquesta temporada, en destacaré dues:

- Caragolet (Troglodytes troglodytes). És una de les aus més "simpàtiques" que podem observar i que va ser portada del llibre "Ocells de la comarca d'Anoia. Passeriformes hivernants i caixes niu". A més de la seva mida, de 8 a 10 cm, hem de destacar una característica que el fa inconfusible, la seva curta cua que manté sempre dreta.

Cap de color marró amb cella blanca. Cos de color marró amb el dors i parts inferiors amb llistes fines més fosques. Ocupa tot tipus d'hàbitats, des de zones obertes, jardins, el sotabosc, boscos de ribera, etc. Sempre l'observarem -o més ben dit l'escoltarem- entre mig de la vegetació. És un au molt comú. S'alimenta principalment d'insectes, fruits i llavors.

El seu estatus és de Preocupació Menor (LC) i actualment sense problemes per a la seva conservació.

- Merla (Turdus merula). Tant el mascle com la femella són gairebé iguals. El mascle és de color negre amb anell ocular i bec de color groc. La femella té les parts superiors de color marró, ales i parts inferiors marró fosc. Simplificant, podem dir que el mascle és de color negre i la femella de color marró. Tots dos, amb anell i bec groc.

La merla comú la trobarem ocupant el sotabosc, vores de camins, jardins, sempre on pugui trobar la vegetació que li permeti nidificar. La seva alimentació és molt variada i va des d'insectes a cucs, crustacis i fruits.

El seu estatus és de Preocupació Menor (LC) i actualment sense problemes per a la seva conservació.

Notes.-

1) Per acabar aquesta informació de finals d'any 2011, us donaré una notícia que havíem comentat anteriorment sobre el problema que comportava la prohibició d'abandonar caps de bestiar morts. Per fi s'ha decidit canviar la legislació i es permetrà als ramaders tornar a deixar en el medi natural els animals morts, no com fins ara que havien de retirar-los. Això eliminarà la polèmica sobre els possibles atacs dels voltors a animals vius.

2) Les fotos que s'adjunten són de:

- la del Caragolet, de Luis Manuel Cuaresma

- la de la Merla, de Iñigo Armán