Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > La meitat del ''Camí d'Andorra'': 50 Km
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
La meitat del ''Camí d'Andorra'': 50 Km  Caminades - Ruta 1Caminades - Ruta 2Caminades - Ruta 3    
Del Pont de Peramola a Fenollet    

inserir comentarisinserir comentaris
veure comentarisveure comentaris (7)

imagen1
     
Tres corredors i tres ciclistes, a Pallerols      

Eduard Nafria ens explica l'aventura dels 50 Km en el Pas dels Pirineus

Preparació de la ruta

Ara fa tot just un any que vàrem fer la segona meitat -els darrers 50 kms- de la ruta sencera, des del Riu de Cabó fins Andorra. Enguany volíem fer la primera meitat -els primers 50 kms- també en una sola tirada.

La idea inicial era començar la ruta a Pallerols, per tal de fer el recorregut històric durant les 5 marxes nocturnes que vàrem fer els expedicionaris al 1937. A darrera hora, però, vàrem decidir fer una petita modificació i començar la marxa en el lloc on es van baixar de l'autobús que anava a la Seu d'Urgell, passat Oliana, a l'alçada del pont que creua el riu Segre. Així faríem l'itinerari complert de 50 kms, superant 2500 metres de desnivell positiu, i completar les tres primeres etapes: del Pont de Peramola a Pallerols, de Pallerols al Barranc de la Ribalera, i de la Ribalera a Can Fenollet. Tot un repte per davant.

El integrants del equip érem en Pep, Alfons i jo. Aquest cop en Martí no ens ha pogut acompanyar i sens dubte l'hem trobat a faltar, a ell i tots els seus comentaris i històries que com a bon periodista no para de fer. També teníem els avituallaments i qualsevol cosa que volguéssim saber de la ruta, tant històrica com actual, perfectament resolta amb la inestimable col·laboració de l'Octavio. I aquesta vegada hi havia tres integrants més que aprofitarien per fer una sortida en BTT per la zona de Pallerols i la Cova del Corb: Mn. Xavi, el meu fill Marc i el meu nebot Pepe.

Així doncs, expedició en marxa. Sortim a les 6:30 d'Igualada i a l'alçada de Sanaüja, vàrem començar a llegir fragments del llibre "Travessant la nit" escrit per l'Octavio i en Dámaso, quan explica que els expedicionaris de 1937, amb sant Josepmaria al capdavant, agafen el bus cap a la Seu, i van resseguint el mateix camí que estàvem fent nosaltres amb el cotxe: Sanaüja, Ponts, Bassella, Oliana i per fi, el pont sobre el riu Segre.

Pont de Peramola-Pallerols

Recordant el que va succeir fa ara 81 anys, en Pep, Alfons i jo baixem de la furgo i ens preparem per començar la ruta.

Son les 8 del matí. El dia està despertant. Les previsions meteorològiques son bones. Aigua abundant, amb els dos pantans de Rialb i Oliana plens a vessar i les comportes d'Oliana deixant anar aigua a dojo. Es nota que aquest hivern ha estat molt, però que molt plujós. Tota la ruta estarà marcada per la gran quantitat d'aigua en tots els rierols.

Mn. Xavi, Marc i Pepe segueixen amb la furgoneta fins a Pallerols, on els espera l'Octavio que ha fet nit allà, i celebraran la Missa -sempre molt emotiva- a l'església on sant Josepmaria va trobar la Rosa de Rialb. A continuació, esperaran la nostra arribada tot esmorzant com Déu mana, previ a la ruta en BTT que tenen previst fer.

La primera part de la ruta, fins a Pallerols, es fa força bé, ja que les ganes de caminada i l'anar bé de forces, fa que hagis de pensar més en frenar que en córrer. Comença amb una pujada molt forta, on es guanyen 200 metres en menys d'un quilòmetre, per arribar a l'ermita de la Mare de Déu de Castell.llebre, extraordinari monument romànic del segle XI. Amb l'alçada guanyada, les vistes del camí fins arribar a Peramola són molt agradables, i el camí, en lleugera baixada, entre boscos de pi, roure i alzina, es fa força bé fins arribar al km 5 a Peramola. Parada obligada a fer-nos la foto davant el paller -on els expedicionaris de 1937 van passar la nit- i seguim cap a Pallerols, a ritme tranquil ja que afrontem el primer tram llarg de pujada.

Sortint de Peramola i passant per l'agradable camí de les fonts del barri del Caner, ens enfilem camí amunt per guanyar 400 metres en poc més de 4 kms, tot agafant el camí de l'ermita de Sant Marc. Anem alternant pistes i corriols, i les vistes sobre el pantà de Rialb cada cop son més àmplies i boniques. En arribar a dalt, ja es comencen a veure senyals que indiquen desviacions cap a la cabana de Sant Rafel i d'altres indrets on al novembre del 1937 van passar els dies previs a començar la ruta cap a Andorra.

Una baixada ràpida ens porta cap a Pallerols, que ja divisem força estona abans. Allà ens esperen els nostres companys, amb la grata sorpresa, que l'Octavio, a més de l'avituallament previst, ens té preparats uns espectaculars ous ferrats. No és precisament el millor àpat per una cursa, però un cop analitzats els pros i contres, arribem a la bona conclusió que el millor destí per aquests ous és la nostra panxa, i així ho fem. Espectaculars! Gràcies Octavio! Portem dues hores de trajecte i ens en queden 7 pel cap baix... qualsevol caloria serà benvinguda i aprofitada.

Visitem l'església de Pallerols, resem davant la imatge de la Mare de Déu del Roser, ens fem la foto de grup, runners i ciclistes, i seguim la marxa. Primera etapa feta: 13 kms, 700mt i poc menys de 2h. En horari previst.

Pallerols-Barranc de la Ribalera

Toca afrontar el tros corresponent a la primera marxa nocturna que van fer al 1937, que dividirem en trams en funció dels nostres avituallaments.

Per davant el segon tram del dia, de Pallerols fins Mas Torrent. Son 9km i 300mt de desnivell concentrats en 4 km a meitat del tram. Comencem amb una petita pujada fins la collada del Ram, per iniciar la llarga baixada que ens portarà al fons d'una vall, la obaga de Confós. Els ciclistes marxen cap a l'esquerra per fer una volta més llarga cap al riu Rialb i acabaran finalment a Peramola, donant una volta que no estic segur que ni ells mateixos sàpiguen reconstruir. Però com es demostra, no cal saber per on has anat per passar-t'ho d'allò més bé.

Nosaltres haurem deixat prèviament a la dreta el desviament per anar a la cabana de Sant Rafel, ja que el traçat original que passa per allà també ho fa per una finca particular de caça que té prohibit el pas, però seguirem les marques grogues durant una petita estona del trajecte, fins trobar el camí original. El paisatge es molt verd en aquesta època de l'any i l'aigua caiguda hi ajuda molt. La pista es ampla i convida a córrer, tant a la baixada, com a les lleugeres pujades.

Arribats al km 20 avancem a un grup nombrós de caminants que resulten ser de Manresa i ens donem ànims mutus. La pujada fins a Canes es fa bé, i la casa està tal i com la descriu l'Octavio. En el pla decidim afluixar el ritme i aprofitar per resar el rosari. Una pista molt agradable, fins que s'agafa un trencall a l'esquerra i es fa una baixada preciosa, per un corriol ple de vegetació, on s'ha de creuar per dos cops els rierols que aquest cop baixen plens. I sense adonar-nos-en ens trobem a l'Octavio a Mas Torrent, amb la taula parada per recarregar forces. Portem 23km en 3h30m.

Toca ara afrontar la part dura de la marxa. Seran uns 18 km, amb força desnivell -més de 1000 metres- i sense opció a avituallar, ja que els arbres caiguts per les nevades d'aquest hivern han fet impracticables els camins que porten a punts propers de pas. Per tant, es moment de tornar a carregar els dipòsits (ja no hi ha ni rastre dels ous ferrats de fa dues hores) i carregar aigua i menjar per les més de 3 hores que venen per davant, amb la dura pujada a Aubenç.

Sortim camí de la Roca del Corb, una petita pujada fins el coll de Mur i, tot i que el sol comença a escalfar, encara es suportable. Decidim no fer la volta al Corb (ja ho coneixem força bé de quan venim a dormir amb els nens del club Valldaura, d'Igualada) i escurcem una mica, anant directament cap a la Ribalera. La baixada fins al barranc de les Caubes es molt tècnica i divertida. El terra es tou i no hi ha gaire risc a caure, però no permet grans alegries. Arribats al riu, tenim algun problema per no mullar-nos, ja que baixa tanta aigua que inunda part del camí. Amb els pals i una mica d'equilibri aconseguim superar l'obstacle.

Comença aquí la gran pujada del dia: La muntanya d'Aubenç. Està dividida en 3 parts. La primera fins el barranc de la Ribalera, son uns 3km i 300mts, per uns corriols macos, amb força vegetació i arbres que fan que les estones de sol, que el tenim d'esquena al ser vessant sud, no siguin contínues. Amb els kms acumulats el cansament comença a aparèixer, però per fi arribem al barranc de la Ribalera. Es molt emocionant poder veure i estar en el lloc on sant Josepmaria va celebrar la Missa el diumenge 28 de Novembre de 1937, la darrera abans d'entrar a Andorra. Pel cap passen molts records d'històries llegides o escoltades, però estar present en el lloc li dona un aire molt més íntim i emotiu. Resem una mica i continuem cap Aubenç.

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
Eduard, Pep i Alfons, al Paller de Peramola
 - Eduard, Pep i Alfons, al Paller de Peramola
   
   
     
Eduard, Pep i Alfons, a la casa de Canes
 - Eduard, Pep i Alfons, a la casa de Canes
   
   
     
Arribant a Torrent
 - Arribant a Torrent
   
   
     
Eduard, Alfons i Pep, en el Corb
 - Eduard, Alfons i Pep, en el Corb
   
   
     
Eduard, Alfons i Pep, a la Canal de la Jaça
 - Eduard, Alfons i Pep, a la Canal de la Jaça
   
   
     
Pep i Alfons a Aubenç, superada la canal de la Jaça
 - Pep i Alfons a Aubenç, superada la canal de la Jaça
   
   
     
Un habituallament a Torrent
 - Un habituallament a Torrent
   
   
     
Els ciclistes, Marc i Pep amb l'Octavio, a les Masies de Nargó
 - Els ciclistes, Marc i Pep amb l'Octavio, a les Masies de Nargó
   
   
     
Eduard i Alfons a Fenollet, final del recorregut de 50 Km
 - Eduard i Alfons a Fenollet, final del recorregut de 50 Km
   
   
     
Km, temps i desnivells
 - Km, temps i desnivells
   
   
     

Barranc de la Ribalera-Fenollet

Aquí comença el segon tram de la pujada. És poc més de 1 km on es guanyen 250mt d´alçada. La pendent, el sol i el poc aire que corre fan que aquest tros sigui molt dur i un de nosaltres comença a patir més del compte. Sens dubte, en aquest tram és quan et fas millor idea del que van patir per fer la travessa al 1937. Mancats d'aliments, d'abric, de calçat, ... cal tenir molta fe i esperança d'arribar a l'altra banda.

Rellegint el llibre del recorregut històric, descobrim que en Pep té el defalliment just en el mateix punt que ho va patir en Tomàs Alvira al 1937. En aquella època diuen que portàvem vi ensucrat i fins i tot conyac per superar aquestes crisis. Ara trobem gels energètics que et donen una bona dosis d'energia i glucosa per refer-te aviat. Un bon gel, líquid abundant i una estona estirat sota un arbre a la fresca fan que el Pep torni a ser ell i puguem afrontar la part final de la pujada: la canal de la Jaça.

Aquí l'Alfons està com a casa. Acostumat a entrenar pujant la canal de Sant Jeroni a Montserrat, aquesta canal li sembla pa sucat amb oli. En Pep, prefereix no pensar gaire i anar fent. I jo, que soc un maniàtic dels temps i les mitjanes, estic refent els meus càlculs ja que aquest incident ens farà endarrerir una mica i caldrà canviar plans. Sense adonar-nos-en estem a dalt i podem gaudir d'unes vistes espectaculars i fins i tot trobem encara algunes plaques de neu i gel.

Portem 6 hores i 32 km caminant i comencem a estar cansats, però encara queda molt per fer. De entrada, el següent pas, és la llarga baixada fins a les Masies de Nargó. Després de caminar pels prats verds i humits al voltant de la Casa d'Aubenç, comencem la baixada de 10km en el que passarem dels 1500 metres d'altitud d'Aubenç als pocs més de 500 de Coll de Nargó. La baixada havia de ser tranquil·la, però la nostra sorpresa es que tant la ruta històrica per corriols, com la pista 4x4, estan impracticables per un nombre incomptable d'arbres caiguts per la neu. Es fa feixuc anar travessant els arbres caiguts, per sota, per dalt, pels costats... i costa agafar un ritme. Quan arribem a la cota 1100 la cosa es normalitza i podem seguir la nostra baixada a uns ritmes acceptables. Ja anem pensant en el dinar que ens espera a baix i sobretot en la cervesa fresca, que de ben segur farà que se'ns passi la calor que tenim en aquest moment.

Arribem a baix i, efectivament, taula parada de nou, amb l'Octavio i ara ja els tres ciclistes, que han completat la ruta de 30km i ens expliquen les seves històries -en Pepe i el Marc podríem estar dies seguits parlant sense problema explicant coses d'allò més interessants- i nosaltres més aviat parlem poc, ja que aprofitem per menjar la pasta, pollastre, fruita i com no... beure la cervesa tant desitjada!

Portem 41km i gairebé 8 hores caminant. Arribats aquest punt, en Pep -amb clares mostres d'afectació pel pol·len i la fatiga-, decideix que té moltes coses a explicar als ciclistes i que es queda fent la sobretaula. Alfons i jo farem el darrer tram fins Can Fenollet: 9k més amb uns 600 metres de desnivell.

La calor no afluixa, son les 4 de la tarda, però el dinar i sobretot la beguda, fa que ens trobem més animats. Creuar el riu Sallent es fa complicat i al final decidim descalçar-nos i passa'l pel mig. La veritat es que l'aigua freda als peus es rebuda com una gran experiència recuperadora. Calçats de nou, ens enfilem cap a la collada que porta a Montanissell. Una pujada que fem a bon ritme tot i les circumstàncies. Un cop a dalt podem veure en el prat a unes quantes cabres salvatges, que en un tres i no res s'enfilen pedres amunt. "T'imagines que nosaltres poguéssim pujar Aubenç com pugen elles?", -penso...- Però en fi, malgrat això, prefereixo ser persona perquè tot i anar més lent, ho gaudeixo molt més deixant anar la imaginació cap a un munt de temes, records, anècdotes... i soc feliç. Acabada la pujada ja només ens queda una forta baixada fins a una riera sota Can Fenollet, i des de aquí, un cop creuats uns camps, afrontar la pista de pujada fins la masia on varen dormir els expedicionaris abans de la tercera marxa nocturna.

A la casa ens espera l'Octavio i també els habitants de la Masia, que, com si fos el final d'una cursa oficial, ens reben amb aplaudiments que agraïm amablement.

Per sorpresa de l'Octavio, decidim passar una mica de llarg amb l´únic objectiu de completar els 50km (alguns som així de frikis), i pugem al cotxe camí d'Organyà, després d'hidratar-nos amb aigua fresca de la font de la Bordonera, que tants bons records ens porta dels arrossos que hem menjat allà a les boletades familiars del club Valldaura.

Consideracions finals

La tornada l'aprofitem per acabar de llegir el diari de 1937 i repassar els llocs que hi descriuen, aquest cop amb el record ben fresc d'haver-ho acabat de fer.

Son perfectament vàlides de nou les paraules que en Martí va escriure l'any passat: "Un dia dur, agitat, però tremendament gratificant. Ja en el cotxe, ens vam posar mútuament al corrent de les diverses aventures viscudes durant la jornada. En silenci i amb la calma del viatge, vam anar assumint la grandesa del Pas dels Pirineus. Tornàvem a Igualada. Una mica més cansats, sí; però també una mica més valents, una mica més amics i una mica més a prop de sant Josepmaria".

Sens dubte, considero aquesta sortida com una experiència molt gratificant. Acostumat a fer curses de muntanya de distàncies similars, aquesta té un atractiu que la fa molt especial. Té tota la bellesa de les millors curses de muntanya: és dura, bonica, llarga, amb desnivell, ... però no és només una cursa. És reviure una història, d'una època molt determinada del nostre passat, viscuda per un dels grans sants del segle XX, i que va succeir a casa nostra.

Ara, un cop fet el tram complert en dues marxes de 50kms i quasi 10 hores cadascuna, no puc treure'm del cap fer la marxa complerta de 100km en un non-stop de 24 hores. És molt dura, però els que en saben diuen que en les distàncies ultres, és molt més important el cap que el cos. Òbviament cal estar molt ben preparat físicament, però, a més, cal tenir moltes motivacions extres perquè el cap no defalleixi.

I en el cas que ens ocupa, les motivacions emocionals per afrontar aquest repte son impressionants si hom llegeix la història i s'endinsa en la vida i el pensament que passava pel cap de sant Josepmaria i els seus acompanyants durant aquella etapa de la Guerra Civil en la que van haver de fugir.

I esperem que tal i com marca l'ideari de l'Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, fer aquest camí "ens dugui a respectar a tots en la seva llibertat i a fomentar la pau i la convivència entre totes les persones per damunt de les diferències que hi pugui haver de ideologia, raça, religió, llengua, país i tradicions. Aquest va ser un gran desig de sant Josepmaria i forma part molt important del seu llegat.". 

Salut i quilòmetres!

Annex

Dades tècniques de la ruta:

TrackStrava:https://www.strava.com/activities/1525258419

 

 

Temps

Distància

Elevació Pos.

Elevació Neg.

 

Mov.

Descans

Parcial

Ac.

Par.

Ac.

Par.

Ac.

Par.

Ac.

Pont Per.-Pallerols

1h50m

 

1h50m

1h50m

13,5

13,5

700

700

 400

400

Pallerols-Torrent

1h20m

20m

1h40m

3h30m

10

23,5

350

1050

300

700

Torrent-Ribalera

1h10m

20m

1h30m

5h00m

5,5

29

350

1400

200

900

Ribalera-Nargó

2h15m

25m

2h40m

7h40m

12,5

41,5

550

1950

900

1800

Nargó-Fenollet

1h40m

25m

2h05m

9h45m

8,5

50

550

2500

200

2000

TOTAL

8h15m

1h30m

 

9h45m

 

50

 

2500

 

2000

 

 




   

 7 Comentaris
   
  Autor Eduard | 10/05/2018
   Comentari Moltes gràcies pels vostres comentaris i felicitacions. Qui el vulgui fer sencer d'una tirada, que avisi :-)
   
  Autor Lluis Viñas | 07/05/2018
   Comentari Molt maco, es veu que esteu en forma per Igualada!!
   
  Autor Conxa | 06/05/2018
   Comentari Moltes gràcies per fer-nos partíceps de les vostres vivències i consideracions
   
  Autor Xavier C. | 06/05/2018
   Comentari Moltes felicitats!
   
  Autor Paco Vila | 06/05/2018
   Comentari Un grand récord per l'IGNASI FORCADA, que maí oblidarem.
   
  Autor Paco Vila | 06/05/2018
   Comentari Molt bé pels noisQ 2S1Y6 d'Igualada, maí superada. Hi había algún camuflat pel mig.........
   
  Autor Octavio | 06/05/2018
   Comentari ¡Felicidades a los runners! Fue todo un lujo acompañaros en vuestra aventura y aseguraros los avituallamientos a lo largo de esa dura carrera.Espero que lo repitáis con vuestros amigos. Si Dios quiere, os seguiré dando el apoyo logístico que necesitéis.
   
   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Fenollet, 8 de maig de 2018
©2018. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612