Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > Pel Camí d'Andorra, en moto de trial
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
Pel Camí d'Andorra, en moto de trial  Caminades - Ruta 1Caminades - Ruta 2Caminades - Ruta 3Caminades - Ruta 4    
Per a tots els gustos    

inserir comentarisinserir comentaris
veure comentarisveure comentaris (6)

imagen1
     
Lluís Viñas en el Coll de Mur      

El 10 d'agost de 2016, Lluís Viñas i Josep Garcia, van fer una bona part del camí d'Andorra amb moto de trial. Repetiran un altre dia per fer la totalitat del camí.

Luis Viñas ens explica les seves experiències.

Aquesta expedició comença en una tempestuosa nit d'agost al pre-pirineu català. Comptem amb l'inestimable i indispensable suport logístic (i paciència!) de les nostres estimades esposes (i alguna que altra cunyada).

És ja negra nit quan vam arribar a Oliana i pocs minuts després estem descarregant les motos -i ens vam acomiadar de les nostres esposes- al pont de Peramola, sobre el riu Segre, al mateix lloc en què un 19 novembre 1937 sant Josepmaria va baixar del autobús que feia el trajecte Barcelona - La Seu d'Urgell per iniciar a peu l'odissea del seu camí d'evasió cap a Andorra, on va arribar el 2 de desembre.

En aquesta nit fosca d'estiu, recorrem els primers 20 km fins a Pallerols il·luminats pels llamps que apareixen per totes direccions, a més de les nostres tènues llanternes frontals (detall tècnic: les motos de trial no porten fars).

La Verge de Castell·llebre, l'ermita que domina l'inici del camí, ens evita la dutxa no desitjada i arribem secs fins a Pallerols, on una altra verge ens protegeix, la Mare de Déu del Roser de Pallerols.

Allà ens espera un bon amic: "el tiburó d'Almacelles", també conegut a casa seva com Toni Cucurull. Toni ens prepara un sopar a base de mig quilo de pasta, mig més de carn, 1 litre de gaspatxo i tres préssecs ... per persona. El sopar és immillorable, i la companyia insuperable. Després d'una agradable sobretaula Toni ens abandona per atendre les seves obligacions professionals de l'endemà. Els expedicionaris ens anem a descansar amb la panxa plena i amb tota la il·lusió del món pensant en el dia de demà.

L'església de Pallerols de Rialb està situada en un enclavament privilegiat: les primeres muntanyes importants del pre-pirineu català. A uns 800 m sobre el nivell del mar ofereix unes vistes privilegiades sobre les valls del Segre i de Rialb.

La Fundació Rialb ha restaurat i habilitat l'antiga rectoria com un refugi de muntanya (equipat amb cuina, banys i alguns llits per poder passar la nit). Dormir a Pallerols també ofereix la possibilitat de visitar l'església i l'antiga rectoria (també restaurades), així com informar-se sobre l'expedició de 1937 i la totalitat del camí fins a Andorra.

Aquest primer dia matinem per evitar la calor i assegurar la llum del dia, i poc després de les 8 del matí estem preparats per emprendre la marxa, havent esmorzat i netejat la rectoria.

Arrenquem les motos i el soroll del motor, juntament amb l'olor a benzina, activa la nostra adrenalina i les nostres ganes de començar: per davant ens esperen més de 100 km de "trialeres", barrancs, corriols i pistes a través d'un dels paratges més salvatges de Catalunya.

En breu arribem a la Cabana de Sant Rafel. En ella van viure emboscats durant cinc dies els membres de l'expedició de 1937, entre els quals es trobava sant Josepmaria. Impressiona, i un no pot deixar de imaginar-se la situació i les experiències d'aquella expedició, alhora que les de tota aquella gent que va creuar els Pirineus en situacions semblants i que també estaven amagats en condicions similars per aquells i altres boscos de la zona.

Deixem enrere la cabana de Sant Rafael i els boscos de Rialb i enfilem cap a la Roca del Corb, a Peramola, una impressionant muntanya de conglomerat (com Montserrat). En una de les coves dels seus laterals es troba la Casa del Corb, una casa troglodítica i punt en el qual els guies que organitzaven aquestes expedicions d'evasió concentraven a les persones que estaven amagades pels boscos dels voltants per fer un grup més nombrós.

Ràpidament transcorre la primera hora, i també ràpidament es fa evident que l'excursió no serà precisament una "romeria" ni un passeig. A la duresa del camí (molta més de l'esperada) se suma el pes de la motxilla i el creixent calor. Les nostres motxilles pesen més de 7 quilos cadascuna; en elles portem menjar, beguda, una mica de roba d'abric, eines i 5 litres addicionals de gasolina per persona. D'altra banda, el sol apreta cada vegada més, i el camí requereix tècnica i forma física per salvar tots els obstacles.

La següent parada té lloc en el "Barranc de la Ribalera", un barranc a les faldes de la serra d'Aubenç, el primer gran obstacle orogràfic del pre-pirineu català (1.600 m aprox.). En aquest punt va celebrar sant Josepmaria la seva última missa abans de creuar la frontera d'Andorra, i nosaltres 80 anys després vam omplir els nostres dipòsits de benzina al mateix lloc, curiositats de la vida. A partir d'aquest punt és impossible continuar amb les motos per les parets verticals de la muntanya d'Aubenç, pel que fem una marrada per senders de muntanya (... i per muntanya sense senders) que ens porta just a sobre de la "canal de la Jaça ", a la part alta de la serra d'Aubenç, on tornem a enllaçar amb el camí original pel qual va transcórrer l'expedició de 1937.

Pujant a la serra d'Aubenç travessem boscos i paratges pels que ni tan sols hi ha un camí o corriol que seguir. Els nostres braços i les nostres cames semblen el mapa del tresor: estan coberts d'esgarrinxades i rascades. Les nostres motos també pateixen les condicions i duresa del terreny: en una enganxada amb un arbre em quedo sense fre davanter. Per un moment dubto si he de continuar o anar a buscar la carretera més propera, però el meu company està atent per a proveir el típic savi consell d'amic quan més ho necessites: "Sant Josepmaria va estar per aquí al novembre amb un jersei de llana, sense menjar i caminant a la nit ... vinga tiu, fot-li gas!". És evident que després de tan sàvia observació no cabia cap resposta prou sòlida com per abandonar la marxa.

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
Josep Garcia
 - Josep Garcia
   
   
     
Josep Garcia, a punt d'enfilar el Barranc de Comalavall
 - Josep Garcia, a punt d'enfilar el Barranc de Comalavall
   
   
     

Després de baixar de la serra d'Aubenç (algun amb més dignitat que altres) ens desviem de la ruta pocs km per apropar-nos al poble de Coll de Nargó. Aquí reposem gasolina i intentem arreglar el fre avariat. Miraculosament va aparèixer el fill de l'amo de la benzinera que diu que sap "una miqueta" de motos i potser ens pugui ajudar. Efectivament, sap "una miqueta bastant" i en menys de 15 minuts tenim la moto arreglada. Li agraïm i després d'una bon encaixada de mans ens acomiadem... Pocs minuts després ens assabentem que es tracta de Jaume Betriu, campió d'Espanya d'enduro i 4art. en la classificació mundial aquest any. Un aprenent, vaja.

Tornem a buscar les nostres estimades marques blaves i grogues que indiquen el camí d'Andorra i vam començar a pujar el barranc de Comalavall. Aquest és possiblement el moment més dur de tota l'excursió. Corregeixo, és el moment més dur de tota l'excursió, sens dubte. Són les 2 del migdia i el sol està en el seu punt àlgid. A més, la naturalesa i qualitat del terreny ha canviat, donant pas a moltes pedretes soltes que no permeten una bona tracció: rellisquem molt i costa horrors pujar. Fa calor, molta calor.

Després d'envellir almenys 5 anys en el barranc de Comalavall vam arribar finalment a Fenollet, una casa rural a la falda de la muntanya de Santa Fe i únic punt del camí on l'expedició de 1937 va poder descansar i menjar en certes condicions. Sense treure mèrit als expedicionaris de 1937, qui això escriu creu que ell mateix també va arribar a Fenollet en unes condicions físiques que no diferirien gaire de la dels fugitius.

Això d'utilitzar les motos com a cabres salvatges ens torna a passar factura. Creuant l'última riera abans d'encarar la pujada final a Fenollet -en una caiguda sense importància- la moto del Josep, l'altre expedicionari, es queda sense palanca de fre del darrere. Tot indica que avui la cosa va de frens. No obstant això, en aquesta ocasió, no hi ha marge ni per a plantejar-se abandonar, el pilot no vol ni sentir parlar d'això. Per la meva part, pel contrari, ja fa estona que m'he abandonat, ja que amb les meves soles forces fa estona que m'hauria tirat a l'ombra d'un arbre (s'entén que en aquesta última frase ens referim al sant abandó).

Després de compartir un excel·lent dinar a Fenollet amb alguns amics (entre ells en Jordi Piferrer) i amb la Rosa, la encantadora "mestressa", prosseguim la nostra marxa. Vam pujar la muntanya de Santa Fe, on hi ha una ermita que presideix el poble d'Organyà i la vall del Segre. Això sí, durant la pujada ja ens han advertit de no molestar les vaques i bous "d'en Jaume".

La baixada des de l'ermita de Santa Fe és impressionant: un antic sender que baixa fent esses per la vessant d'un barranc. Després d'arribar al fons de la vall, sumant uns quants rascades més, vam creuar el riu de Cabó i encarem la pujada a l'antic poble abandonat d'Ares.

No obstant això, l'antic camí de pujada a Ares ha quedat sepultat pels continus despreniments de terra de la muntanya i no en queda rastre. En el seu lloc, la vessant de la muntanya està coberta d'una barreja de pedretes soltes, sorra i pinassa que impedeix la tracció de les motos. Després d'avançar poc més de 100 m en 1 hora i amb el sol ja amagant per l'horitzó (i un servidor que no pot amb la seva ànima), ens convencem que ha arribat el moment de cridar a l'assistència (vegeu, les nostres estimades esposes).

Poc després ens vam plantar a la gasolinera d'Organyà, on ens esperen les nostres esposes amb el remolc i un merescut Aquarius de 2 litres ben fred. Aquí acaba el nostre entranyable i ingenu intent de completar el camí d'Andorra amb moto de trial en un sol dia.

Malgrat l'esforç i de no haver acabat, ens tornem a casa amb un més que gran somriure. Conèixer la història del camí, dormir a Pallerols, visitar l'ermita, la cabana de Sant Rafael, Fenollet, ... a més de recórrer el camí que en si mateix és una preciositat, han valgut absolutament la pena. Si a més afegim compartir el dia amb un bon amic i gaudir d'una passió comuna, el goig és total. Esperem tornar aviat, amb més gent, més experiència, però amb les mateixes ganes. I, sobretot, amb dos dies reservats al calendari, fent nit a Pallerols i a Fenollet, per completar la totalitat del camí.




   

 6 Comentaris
   
  Autor willy | 11/10/2016
   Comentari muy bueno! si lo volveis a hacer, pero en 2 dias, no descarto apuntarme. los trialeros solemos ser respetuosos con el entorno y espero que cada vez lo seamos mas.
   
  Autor Miquel | 10/10/2016
   Comentari Molt bona jovent!!
A veure si el vostre exemple va animant a d’altres a sumar-s’hi ..... Sempre respectant la Natura i les nostres muntanyes
Tots sereu benvinguts!
   
  Autor Jose Elias | 04/10/2016
   Comentari Como envidio vuestra Juventud y la ilusión para poderlo repetir ANIM!!!
   
  Autor Conxa | 04/10/2016
   Comentari Em sembla una crònica i visió genial. És una altra forma de viure el Pas dels Pirineus. El que ja no sé, és opinar sobre els efectes negatius dels que parla Javier. Cal tenir molta cura de la muntanya
   
  Autor Javier García B. | 04/10/2016
   Comentari Destrosen la muntanya amb les motos. STOP motos al camí dels Pirineus.
   
  Autor PJ | 03/10/2016
   Comentari Que grande Luis!!
Gracias por el apoyo al proyecto,y por tu ilusion,que se refleja en la entrañable y divertida cronica ...me he visto subiendo y bajando montañas... y casi logras hacerme sudar tinta sin haber dado un solo pedal(gas)..... Un abrazo!
   
   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Pallerols de Rialb, 30 de setembre de 2016
©2016. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612