Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > De Polònia a Pallerols i Andorra
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
De Polònia a Pallerols i Andorra  Caminades - Ruta 1Caminades - Ruta 2    
De tot arreu del món, a Pallerols i Andorra    

inserir comentarisinserir comentaris
veure comentarisveure comentaris (12)

imagen1
     
Witek, Pep i Mn. José Luis, arribant a la Ribalera. Al fons, la muntanya de Sant Honorat      

Adjuntem un breu relat de les impression de Witek, un polonès cantant professional d'òpera, que va estar al Pas dels Pirineus.

                          Przejście przez Pireneje: zrealizowane marzenie

                              (Pas dels Pirineus: un somni fet realitat)

Havia llegit en polonès, en la biografia sobre sant Josepmaria, d'Andrés Vázquez de Prada, els anys de la guerra espanyola i especialment el pas dels Pirineus. Em vaig fer el propòsit de conèixer-lo.

Aquest estiu he tingut l'oportunitat de passar uns dies de descans a Andorra. He pogut visitar molts dels llocs en què sant Josepmaria i el seu grup van passar algunes vicissituds en la seva perillosa travessia des del pont de Peramola fins al port d'Envalira, en els mesos de novembre i desembre de l'any 1937.

M'agradaria assenyalar tres aspectes que m'han impressionat:

- L'aspra bellesa del camí. Especialment l'abrupte d'alguns trams: la canal de la Jaça, la Cabra Morta ..., juntament amb la canviant vegetació al llarg de tota la ruta: del bosc Mediterrani als boscos de pi roig i els prats alpins.

- El camí cap a la llibertat, per a poder viure i transmetre la fe. Per a un polonès és un sentiment que tenim molt arrelat, ja que hem estat molts anys anhelant aquesta llibertat.

- Els valors espirituals que es palpen en el camí: la nit a Pallerols, la Missa al barranc de la Ribalera, l'acció de gràcies a la parròquia de Sant Julià de Lòria ... la solidaritat entre els components del grup, aglutinats per sant Josepmaria ...

Un d'aquests dies he tingut ocasió d'assistir a una missa al barranc de la Ribalera. Havia llegit en Vázquez de Prada, el relat de la missa que sant Josepmaria va celebrar en aquest inhòspit lloc i que va ser l'última abans d'arribar a Andorra.

Tenia ganes de viure aquesta experiència espiritual i l'he pogut viure en cos i ànima.

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
Un moment de la missa a la Ribalera, celebrada per Mn. José Luis Díaz
 - Un moment de la missa a la Ribalera, celebrada per Mn. José Luis Díaz
   
   
     
La pujada a la canal de la Jaça, a Aubenç
 - La pujada a la canal de la Jaça, a Aubenç
   
   
     
Un altre moment de la pujada a la canal de la Jaça. Al fons, la casa de Santpou
 - Un altre moment de la pujada a la canal de la Jaça. Al fons, la casa de Santpou
   
   
     

Adjuntem ara el sentit relat d'un sacerdot de Pamplona, Mn. José Luis Díaz, que ha tingut l'oportunitat de celebrar missa a la Ribalera i travessar tot seguit la muntanya d'Aubenç, per la canal de la Jaça

M'agradaria expressar per escrit els meus sentiments pel regal que se'm va oferir, sense esperar-ho i per descomptat sense merèixer-ho, de celebrar la Santa Missa al barranc de la Ribalera.

Ho vaig fer amb el cor ple d'agraïment. Vaig pensar que en aquesta pedra caiguda de la paret d'un alt barranc que puja uns 750 metres fins a la muntanya Aubenç, suposava per a mi (encara que la pedra no sigui la mateixa, però si la ubicació) un emocionant i, repeteixo, immerescut regal. Per aquesta raó, només arribar, en veure la pedra la vaig besar com qui besa una relíquia. Però el do fou encara molt més intens quan -en companyia de tots els que assistien a la Santa Missa- vaig poder celebrar-la amb devoció, recolliment i profunda joia en el meu cor, perquè allà, precisament allà i sobre aquella o una altra pedra semblant, sant Josepmaria havia celebrat la missa, en el transcurs d'aquest llarg itinerari, dur, fatigós i impregnat contínuament de dificultats de tota mena. Feliç i emotiva aquella última Missa abans de creuar la frontera amb Andorra.

La meva sorpresa i emoció van anar en augment quan després de donar moltíssimes gràcies a Déu iniciàrem la pujada, imitant al grup de sant Josepmaria, per la empinadísima i rocosa paret que permet creuar la muntanya d'Aubenç, l'anomenada canal de la Jaça. Un cop dalt, férem la llarga baixada fins a les Masies de Nargó sense cap risc per a nosaltres, encara que sí per als que van estar presents i van assistir amb devoció a la Missa celebrada per sant Josepmaria el diumenge 28 de novembre de 1937.

Durant l'itinerari em vaig estar preguntant: Com és possible que sant Josepmaria i tots els altres del grup -eren uns vint-i-tres- hagueren pogut resistir tantíssim esforç i perill (tant en la difícil pujada com a la llarga baixada per l'altre vessant)? El nostre no era res en comparació amb el d'ells. Tot just els quedaven forces físiques, amb molt poc i mal menjar i moltíssim fred, molt mal calçats, tot just abrigats, fatigats en extrem, amb continus riscos de ser descoberts i un llarguíssim etc. Si a nosaltres, la Santa Missa que celebràrem ens donà moltíssimes forces, penso que a ells aquella Missa els va posar ales.

Tot plegat, em dóna a entendre que Nostre Senyor els va protegir contínuament i els va donar forces al llarg de tot el trajecte, perquè estava obstinat a treure l'Opus Dei endavant, sempre enmig d'enormes dificultats i persecucions de tota mena.

Però, al cap i a la fi, "les aigües passaran a través de les muntanyes" i, aquest tremend sofriment de sant Josepmaria i dels primers que van ser fidels al Senyor i a la Mare de Déu -que sempre els va sostenir i ens seguirà sostenint a tots- seguirà donant els seus fruits, perquè Déu venç sempre.




   

 12 Comentaris
   
  Autor Bartek | 13/08/2013
   Comentari Muy interesante! Ojala, podremos ser mas los polacos de paso por los estos Pirineos historicos!
   
  Autor José Damián  | 13/08/2013
   Comentari me habéis dado mucha envidia, a pesar de esto, os encomiendo
   
  Autor Manuel Verdejo | 11/08/2013
   Comentari Muchisimas gracias es como la guinda de la cv. Encomiendo.
   
  Autor Manuel Barroso | 10/08/2013
   Comentari Efectivamente fue un momento muy especial, yo tuve la suerte de estar también en esa Misa: la emoción nos embargaba a todos.
   
  Autor Conxa | 06/08/2013
   Comentari Gràcies per aquests dos comentaris. Els que tenim la sort de poder anar-hi amb certa freqüència, tal vegada, almenys jo, ens hi podem acostumar i no saber valorar-ho
   
  Autor Ceci Monica C.F. | 06/08/2013
   Comentari Es conmovedor el relato y además cuando visité Pallerols de Rialb con la Peregrinación desde Bonaigua (Barcelona) experimenté también la presencia del Espíritu que fortaleció a nuestro San Josemaría!
   
  Autor Jose Luis Fernandez  | 04/08/2013
   Comentari Agradezco poder compartir , leyendo, la reflexión de D.Jose Luis Diaz, de quien tengo un magnifico recuerdo , hoy especialmente 4 de Agosto, fiesta de San Juan Maria Vianney y que ayuda a comprender mas ,si cabe ,lo que fue aquella Misa de San Josemaría en la Ribalera
   
  Autor Rafael Trius | 04/08/2013
   Comentari Extraordinari el qualificatiu que li dono a aquests dos reportatges - experiències, que han viscut els –expedicionaris, excursionistes, protagonistes- que expliquen les seves emocions viscudes en primera persona i amb una Missa que té el plus que tan ben s'explica.
Que enveja em doneu de no haver estat jo també protagonista en aquest dia que també qualifico d'extraordinari - impressionant.
Felicitats i moltes gràcies per la vostra generositat en transmetre'ns vostres emocions per així també nosaltres fer-nos-les viure.
Rafael Trius
   
  Autor Geraldo Morujão (Viseu - Portugal) | 04/08/2013
   Comentari Enhorabuena
   
  Autor Jara | 04/08/2013
   Comentari Gracias por vuestros emocionantes relatos. 5 de agosto, Fiesta de Santa María, bajo la advocación de "Nuestra Señora de la Nieves".
   
  Autor A.G.F. | 04/08/2013
   Comentari ¡Qué maravilla, desde Polonia al Paso de los Pirineos! Gracias por las noticias, muchas felicidades a todos.
   
  Autor Ignasi Forcada | 04/08/2013
   Comentari Felicitats i gràcies. Els molt emocionat tot el diu en Witek. Gràcies un altre vegada i no dexeu d'explicar-ho perquè vinguin milers d'arreu el món.
   
   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Barranc de la Ribalera, 25 de juliol de 2013
©2013. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612