Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > De Pamplona a Aubenç
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
De Pamplona a Aubenç  Caminades - Ruta 2    
L'encís de pujar la canal de la Jaça    

inserir comentarisinserir comentaris
veure comentarisveure comentaris (4)

imagen1
     
Dalt Aubenç, superada la canal de la Jaça      

 

Mireu les vistes, les vistes! Juancho assenyalava cap a les muntanyes que quedaven a la nostra esquerra. Intentava fer-nos veure als novells on quedava la roca i la Cova del Corb. Aquesta petita aturada la veritat és que ens va servir per descansar una mica i contemplar la bellesa del paisatge. Només havien transcorregut vint minuts des de que havíem sortit de la Ribalera i la pendent s'havia tornat més inclinada del que pensàvem.

Érem un grup de joves del Col·legi Major Mendaur (Pamplona) que estàvem passant uns dies de descans a la Cerdanya, i la possibilitat de realitzar una etapa del Pas dels Pirineus ens entusiasmà a tots. Ens vam muntar en una petita furgoneta blava i després d'unes dues hores amb cotxe i una petita estona de caminada arribàrem al peu de la muntanya d'Aubenç. En aquests moments no podíem creure que en dues hores i mitja estaríem al cim.

Començàrem la travessia entre cants i bromes. Una de les coses que clarament caracteritzava al nostre grup era la varietat d'accents: Juancho i Xavi, catalans; Juanjo, aragonès; Dani, gallec; un altre Dani, equatorià; Joan Carles, mexicà; i Alfonso i Carlos, el que escriu, andalusos.

El primer que trobem, abans d'arribar a la Ribalera, van ser les ruïnes d'una casa de pedres entre vermelloses i marrons que es camuflava entre les roques de la serra. Després, un extens camp de flors violetes, amb el brunzit de les vespes de fons. Finalment, ens endinsem en els arbres. Molts no ho sabíem llavors, però només quedaven uns 25 minuts per arribar a la Ribalera.

Un gran tall d'Aubenç descendia en una paret ataronjada fins on ens situàvem. Semblava que el pas dels anys i el vent havien aconseguit fer un petit forat on protegir. Unes taques verdoses ens assenyalaven que en altres èpoques de l'any segurament per aquí cauria aigua. Havíem sentit parlar molt d'aquest lloc, però dels vuit que anàvem només dos havien estat abans. Ens vam asseure a beure una mica d'aigua.

A molts ens venia al cap, en estar en aquest lloc, les paraules de Pedro Casciaro: "Per fi, després d'una llarguíssima caminada, arribem a una profunda fondalada al barranc de la Ribalera, a l'escarpament d'una muntanya de roques vermelles. Allà, abans de posar-nos a descansar, el Pare va dir que volia celebrar la Santa Missa. El lloc triat no va ser dins la fondalada, sinó prop d'ella, a l'aire lliure, una mica més avall d'una petita cascada originada per les filtracions de la muntanya".

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
L’inici de la Caminada: la casa de Santpou, on s’arriba a través d’una pista
 - L’inici de la Caminada: la casa de Santpou, on s’arriba a través d’una pista
   
   
     
Al fons la canal de la Jaça, que s’ha de pujar per superar la muntanya d’Aubenç
 - Al fons la canal de la Jaça, que s’ha de pujar per superar la muntanya d’Aubenç
   
   
     
Part del grup a l’Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera
 - Part del grup a l’Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera
   
   
     
Baixant cap a la Ribalera, per la canal de la Jaça
 - Baixant cap a la Ribalera, per la canal de la Jaça
   
   
     

 

Un cop acabat l'alt en el camí ens dirigírem, a través de la canal de la Jaça, cap al cim. A la nostra esquerra deixàvem unes vistes precioses, que durant una estona contemplàrem. Després d'aquesta estona de pujada, van tocar uns metres de poc pendent que es van passar molt ràpids, la veritat. En res, ens situem davant d'una corda que ens ajudaria a pujar més fàcilment. En uns minuts més, ja estàvem al cim.

A la part alta de la muntanya d'Aubenç, el vent que corria el rebem com el premi que es dóna quan es guanya una competició esportiva. Ens vam estirar sobre l'herba i a descansar una estona.

El descens va trigar més del que pensàvem. No sabem si va ser perquè no volíem deixar aquest lloc o que la fam havia pogut amb les energies de més d'un. Ja de tornada, a la Ribalera vam menjar i recuperar aquestes energies. I en un tres i no res estàvem a la furgoneta en direcció Pallerols.

Ja que estàvem per la zona aprofitàrem per visitar l'Església de Pallerols. Vam veure les obres de la rectoria i l'escala que comunica amb la sagristia.

Aquí va acabar la nostra aventura de realitzar una etapa del Pas dels Pirineus, amb la satisfacció de tots els membres de l'excursió i les ganes de tornar-hi.




   

 4 Comentaris
   
  Autor María N | 16/07/2012
   Comentari Gracias mil por esta crónica y las fotos. Qué buen regalo ha sido para mí en la mañana del día de la Virgen del Carmen. Campeones¡¡
   
  Autor Jordi | 14/07/2012
   Comentari Muy bien por AZ!!!! Magnífico recorrido.
Nos puedes enviar algunas fotos y una pequeña crónica? Te lo agradeceremos!!!
   
  Autor A.Z | 14/07/2012
   Comentari Lo he hecho recientemente y es una experiencia única! pero con algo más de recorrido, desde la casa Torrent hasta el puente de la carretera de Coll de Nargo y que sgues el camino a Can Fenollet.
   
  Autor MERCEDES | 14/07/2012
   Comentari MARAVILLOSO.
   
   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Aubenç, 2 de juliol de 2012
©2012. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612