Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > Geologia del Tram 1: Pont de Peramola - Pallerols
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
Geologia del Tram 1: Pont de Peramola - Pallerols  Caminades - Ruta 1Fauna i Flora    
Octavio Rico ens explica les seves observacions geològiques tot avançant pel Camí d'Andorra    

inserir comentarisinserir comentaris

imagen1
     
Tram de Peramola a Pallerols      

Geologia Tram 1: Oliana-Peramola-Pallerols

El primer tram del Pas dels Pirineus, entre Oliana i Pallerols, passant per l'ermita de Castell·llebre i per Peramola, transcorre totalment per terrenys geològicament moderns, del Mesozoic i del Cenozoic, que és tant com dir les Eres Secundària i Terciària, que ens traslladen enrere en el temps fins a uns 180 milions d'anys, com a màxim. Veure Fig 1: Taula dels temps geològics.

El primer tram del recorregut, entre el pont de Peramola i el poble de Peramola, passant per l'ermita de Castell·llebre discorre sobre les margues d'Oliana i els seus voltants. Les margues són materials de composició argilosa i carbonatada, com correspon als ambients mixts o de transició, és a dir, a mitjans sedimentaris sotmesos a la influència tant del mar com del continent. I és que la conca d'Oliana, durant el Cenozoic, fa uns 40 milions d'anys, es trobava en la mateixa línia de costa d'un mar que omplia amb les seves aigües l'anomenada conca pirinenca (el que actualment són els Pirineus) i rebia continus aportacions de sediments dels relleus circumdants, entre els quals destacava l'anomenat massís de l'Ebre.
Paradoxalment, els relleus pirinencs que contemplem ara en aquells temps cenozoics eren una cosa ben diferent: una conca marina receptora d'una ingent quantitat de sediments. Molts d'aquests sediments provenien del massís de l'Ebre, que quaranta milions d'anys després ja no conserva ni rastre del que va ser. La línia de costa d'aquells ambients, tan difícils d'imaginar, es trobava precisament a Oliana. Veure Fig 2.

Les margues que omplen la conca d'Oliana són les mateixes que es poden veure, per exemple, a les terres d'Igualada o de Vic. Són materials sedimentaris d'un característic color entre blau i gris, força rics en fauna fòssil (moluscs marins, semblants els actuals musclos i cargols), i molt similars als que, per exemple, podem veure actualment al delta de l'Ebre. Però de tot això fa ja uns 35-40 milions d'anys, i les coses per descomptat han canviat molt des de llavors.
Més al nord d'Oliana, a mesura que ens anem enfilant per les empinades costes rocoses que van a l'ermita de Castell·llebre, l'avanç sobre el terreny és paradoxalment un retrocés en el temps geològic. De fet, en el curt recorregut que es fa entre el pont de Peramola i l'ermita de Castell·llebre, cal ajustar l'hora del rellotge geològic, ja que s'ha retrocedit ni més ni menys que uns 140 milions d'anys! Les roques calcàries que es poden veure al voltant de l'ermita són, en efecte, molt més antigues que les margues d'Oliana, que ara es poden contemplar molt bé des dels esplèndids miradors que ofereix aquest privilegiat enclavament mesozoic i romànic. Veure Fig 3.

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
Fig 1: Taula dels temps geològics
 - Fig 1: Taula dels temps geològics
+ clic per ampliar
Fig 3: Les roques en què s'assenta l'ermita de Castell•llebre es van formar en el període Juràssic, és a dir hagut el Mesozoic o Era Secundària. Evidentment, formen la primera barrera rocosa del Prepirineu
 - Fig 3: Les roques en què s'assenta l'ermita de Castell•llebre es van formar en el període Juràssic, és a dir hagut el Mesozoic o Era Secundària. Evidentment, formen la primera barrera rocosa del Prepirineu
+ clic per ampliar
Fig 5: Les calcàries juràssiques, als voltants de l'ermita de Castell•llebre es troben intensament brechificadas, com a conseqüència dels moviments tectònics que van donar lloc a l'aixecament de la serralada pirinenca
 - Fig 5: Les calcàries juràssiques, als voltants de l'ermita de Castell•llebre es troben intensament brechificadas, com a conseqüència dels moviments tectònics que van donar lloc a l'aixecament de la serralada pirinenca
+ clic per ampliar
Fig 7: Roques sedimentàries del Cenozoic, al costat de l'escola de Pallerols. Sobre les argiles de color vermellós (part inferior de la foto), destaca el nivell superficial de conglomerats, molt característic de l'Oligocè en aquesta zona
 - Fig 7: Roques sedimentàries del Cenozoic, al costat de l'escola de Pallerols. Sobre les argiles de color vermellós (part inferior de la foto), destaca el nivell superficial de conglomerats, molt característic de l'Oligocè en aquesta zona
+ clic per ampliar
Fig 2: La Conca d'Oliana connecta cap al nord amb les primeres serres calcàries (a l'esquerra i al fons de la imatge) del Prepirineu
 - Fig 2: La Conca d'Oliana connecta cap al nord amb les primeres serres calcàries (a l'esquerra i al fons de la imatge) del Prepirineu
+ clic per ampliar
Fig 4: Des de l'ermita de Castell•llebre, cap al nord, es poden contemplar molt bé les serres del Prepirineu, entre les quals destaca la del Aubenç (a l'esquerra de la foto). L'activitat erosivafluvial ha donat origen a profundes gorges i valls, com el que ha obert el Segre (a la imatge) a través d'aquestes serres
 - Fig 4: Des de l'ermita de Castell•llebre, cap al nord, es poden contemplar molt bé les serres del Prepirineu, entre les quals destaca la del Aubenç (a l'esquerra de la foto). L'activitat erosivafluvial ha donat origen a profundes gorges i valls, com el que ha obert el Segre (a la imatge) a través d'aquestes serres
+ clic per ampliar
Fig 6: L'església de Pallerols, a la part posterior, s'assenta directament sobre estrats de gresos i conglomerats de l'Oligocè. Com es pot veure a la foto, aquests estrats es troben inclinats cap al sud
 - Fig 6: L'església de Pallerols, a la part posterior, s'assenta directament sobre estrats de gresos i conglomerats de l'Oligocè. Com es pot veure a la foto, aquests estrats es troben inclinats cap al sud
+ clic per ampliar
 
   


Contemporàniament amb aquests esdeveniments, només uns quilòmetres més cap al nord, a l'altura de Coll de Nargó, els gegantins dinosaures corrien i xipollejaven al seu aire en els ambients costaners que havia al voltant d'aquest mar pirinenc de què parlàvem abans. Afortunadament, ara ja només és possible trobar les petjades fòssils d'aquests enormes rèptils. Però, a jutjar pel rastre que van deixar, van haver de ser força nombrosos i variats en espècies. D'això ja en parlarem quan arribi el moment. Veure Fig 4.

Entre les erosions rocoses que deixem a dreta i esquerra al llarg del camí que baixa de l'ermita, no és estrany trobar de tant en tant algunes restes fossilífers (petxines de diverses classes de mol.luscs). Però en general estan bastant triturats, degut a les intenses deformacions que van patir les roques juràssics en aquesta zona, a causa dels encavalcaments i processos de fracturació lligats a la formació dels Pirineus. Veure Fig 5.

Entre Castell·llebre i Peramola es recorre de nou un tram en què reapareixen els materials terciaris de l'Eocè, d'entre uns 40 i 35 milions d'anys d'antiguitat. Entre ells, abunden els gresos, conglomerats, margues i roques argiloses. De manera que en uns pocs quilòmetres, entre l'ermita i el poble de Peramola, recuperem uns 5 milions d'anys. Al mes d'octubre, que és quan acostumem a fer aquest tram, és normal que alguns s'entretinguin una estona en el camí agafant figues, mores o unes ametlles, ja que és el temps de fruits madurs. A partir de Peramola, el rellotge geològic seguirà avançant amb normalitat fins al final de la caminada, a Pallerols.
En el tercer tram, entre la font del Cané i Pallerols, es camina una estona, al principi, sobre argiles, gresos i margues de l'Eocè superior (d'uns 35-40 milions d'anys d'antiguitat), per passar després a trobar-nos amb materials una mica més moderns, del període del Cenozoic (l'Oligocè), d'uns 30 milions d'anys d'antiguitat. Els conglomerats, gresos i argiles són de tons vermellosos característics, a causa del alt contingut en metalls, com el ferro i l'alumini. Aquestes roques es veuen aflorar àmpliament a Pallerols i els seus voltants, on formen sortints rocosos, entre petites muntanyes i colls. Veure figures 6 i 7.

En el camí que va a la nomenada Cabana de Sant Rafel, a mitja distància entre Cal Empordanès i la Cabana, tornem a fer un salt enrera en el temps. De nou ens trobem amb materials rocosos característics del Mesozoic, com són les calcàries del Juràssic i del Cretaci que es poden veure poc abans d'arribar a la bassa. Les panoràmiques de Pallerols i els seus voltants, des d'aquests llocs, són veritablement extraordinàries.

Enllaç amb la Notícia de la Caminada corresponent




   

   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Pallerols de Rialb, 10 d'octubre de 2010
©2010. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612