Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > Geologia del Tram 2: Peramola - Barranc de la Ribalera
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
Geologia del Tram 2: Peramola - Barranc de la Ribalera   Caminades - Ruta 2Fauna i Flora    
Octavio Rico ens explica les seves observacions geològiques mentre avança pel Camí d'Andorra    

inserir comentarisinserir comentaris

imagen1
     
El Barranc de la Ribalera      

Itinerari: Peramola-Barranc de la Ribalera

A diferència de l'etapa anterior, en la qual vam caminar tot el dia per les estribacions del Pirineu, vorejant la Conca d'Oliana, encara que sense entrar encara en ella, aquesta segona etapa ens introdueix ja decididament en el que es coneix com el "portal del Pirineu ", és a dir, en les serres més externes de la serralada.
Els terrenys encara molt moderns (cenozoics) de Peramola i la Roca del Corb, donaran pas de forma abrupta a les primeres serres del Prepirineu, més antigues que les anteriors. El punt final d'aquest itinerari, en el barranc de la Ribalera, ofereix l'oportunitat de contemplar, cap al nord, una de les estampes més impressionants d'aquesta excursió: els imponents tallats calcaris del Cretaci superior (últim període del Mesozoic) que formen la vessant meridional de la Serra d'Aubenç. Al sud, destaquen amb personalitat pròpia els conglomerats oligocens (Cenozoic) de la serra de Sant Honorat, on es troba enclavada la Roca del Corb, com es pot observar a la Fig 1.


La pujada, suau però progressiva, entre Peramola i la Roca del Corb és potser l'evidència més clara que alguna cosa ha començat a canviar en el terreny que trepitgem. I és que, en efecte, hem començant a creuar el llindar del Prepirineu. La Roca del Corb, com si fos un guardià de la Serralada, és com la bestreta de les serres que, a partir d'ara, anirem trobant en les properes caminades. A la Fig 2, pot observar-se una Panoràmica de la serra d'Aubenç (a l'esquerra) i de la Serra del Corb (a la dreta). En primer terme, la Casa de la Mora.


La Roca del Corb es compon de roques predominantment conglomeràtiques. Entre els gruixuts bancs de conglomerat s'observen bé alguns nivells de gresos i lutites (roques argiloses) bastant compactes. Gràcies a aquests últims nivells, que s'erosionen amb més facilitat que els conglomerats, es pot accedir amb relativa facilitat a la Casa del Corb. En efecte, els nivells més tous, i per tant més fàcilment erosionables, de lutites i gresos, han propiciat la formació del peculiar modelatge de la Roca del Corb. La cornisa que envolta tota la Roca del Corb és el signe més clar de l'erosió diferencial que es dóna en aquestes formacions monolítiques, com s'aprecia en la Fig 3.


La semblança del Corb amb la muntanya de Montserrat no és ni de bon tros casual. Es tracta formacions sedimentàries que es van originar al mateix temps, durant el Cenozoic (en els períodes Eocè i Oligocè), com a conseqüència de la intensa activitat erosiva i sedimentària que tenia lloc a mesura que el Pirineu s'anava despertant de la seva letargia. Estem parlant dels temps i dels moviments geològics que van donar lloc, no només als Pirineus, sinó a altres grans sistemes muntanyosos, com els Alps i els Himalaies. Parlem, en fi, del que els geòlegs coneixem com orogènia alpina. A la Fig 4, des de la Roca del Corb, fent una ullada cap el nord, podem contemplar les majestuoses serres marginals sudpirinenques, entre les quals destaca la serra d'Aubenç amb el seu punt més alt, el Coscollet (1.611 m) destacant en el horitzó.

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
Foto 1. Barranc de la Ribalera i Muntanya d'Aubenç
 - Foto 1. Barranc de la Ribalera i Muntanya d'Aubenç
+ clic per ampliar
Fig 3. Els conglomerats, disposats entre nivells de roques argiloses, són més resistents a l'erosió, tal com es pot apreciar a la foto. Les formes monolítiques, de vegades capritxoses, com el"bolet" que es veu a l'esquerra, són el resultat de l'erosió diferencial sobre aquesta materials
 - Fig 3. Els conglomerats, disposats entre nivells de roques argiloses, són més resistents a l'erosió, tal com es pot apreciar a la foto. Les formes monolítiques, de vegades capritxoses, com el
+ clic per ampliar
Fig 5. Barranc de la Ribalera. Sinclinal en les calcàries cretàciques
 - Fig 5. Barranc de la Ribalera. Sinclinal en les calcàries cretàciques
+ clic per ampliar
Fig 7. Promontori de calcàries juràssiques (Can Juncàs)
 - Fig 7. Promontori de calcàries juràssiques (Can Juncàs)
+ clic per ampliar
Fig 2: Panoràmica d’Aubenç (a l'esquerra) i de la Serra del Corb (a la dreta). En primer terme, la Casa de la Mora
 - Fig 2: Panoràmica d’Aubenç (a l'esquerra) i de la Serra del Corb (a la dreta). En primer terme, la Casa de la Mora
+ clic per ampliar
Fig 4. Des de la Roca del Corb, dirigint la nostra mirada cap al nord, podem contemplar les majestuoses serres marginals sudpirinenques, entre les quals destaca la serra de Aubenç amb el seu punt més alt, el Coscollet (1.611 m) destacant en l'horitzó
 - Fig 4. Des de la Roca del Corb, dirigint la nostra mirada cap al nord, podem contemplar les majestuoses serres marginals sudpirinenques, entre les quals destaca la serra de Aubenç amb el seu punt més alt, el Coscollet (1.611 m) destacant en l'horitzó
+ clic per ampliar
Fig 6. Calcàries cretàciques (Flanc occidental del sinclinal). Barranc de la Ribalera
 - Fig 6. Calcàries cretàciques (Flanc occidental del sinclinal). Barranc de la Ribalera
+ clic per ampliar
 
   


Les serres marginals del Pirineu comprenen un conjunt d'unitats geològiques formades per una potent sèrie d'estrats, entre els quals destaquen els materials sedimentaris del Mesozoic. Pràcticament tots ells són d'origen marí, d'aquí l'abundància de fòssils que presenten.
El tram que hi ha entre la Roca del Corb i la Serra d'Aubenç és en realitat una successió d'estructures geològiques que es van formar a mesura que s'anava formant el Pirineu. Predominen els encavalcaments de materials cap al sud, com si el procés d'elevació del Pirineu hagués provocat en aquesta zona una gegantina "onada" de roques i sediments cap a la Conca d'Oliana. Els tallats de roques calcàries del Aubenç són la imatge del resultat d'aquests moviments tectònics.
El punt d'arribada de l'itinerari, la capçalera del Barranc de la Ribalera, ofereix un exemple extraordinari (exemple de llibre, sens dubte) de les estructures de plegament d'aquesta zona. Concretament, es pot observar perfectament un sinclinal, és a dir, una deformació còncava dels estrats de calcària, on l'eix coincideix justament amb el lloc on algunes vegades se celebra l'eucaristia, en record de la que va celebrar sant Josepmaria Escrivà el 28 novembre, 1937. A la Fig 5 es pot veure el Barranc de la Ribalera i el sinclinal en les calcàries cretàciques.

Sobre els nostres caps, els fabulosos farallons de calcària argilosa (la fracció argilosa és la causant dels característics tons vermellosos d'aquests tallats rocosos) que sembla s'hagin de desplomar d'un moment a l'altre. De fet, és un lloc on són molt freqüents els despreniments de roques, a causa del fenomen conegut com gelifracció. L'aigua de la pluja es filtra entre les fissures i diàclasis de les roques, al congelar-se, es creen tensions entre els minerals i, a la llarga, les roques acaben per disgregar. Malgrat tot, aquests murs rocosos són llocs molt apreciats pels alpinistes, que solen veure's grimpant per les altures. La Fig 6 mostra clarament les calcàries cretàciques (Flanc occidental de l'sinclinal) al Barranc de la Ribalera.

De tornada ja cap als cotxes, des del mateix camí, podem observar una masia que sembla estar coronant un promontori de calcàries del Juràssic: és la masia de Juncàs, des d'on es prestava ajuda als fugitius que feien escala al Barranc de la Ribalera. Més enllà de Can Juncàs, cap al sud-est, tornem a veure les zones deprimides de la Conca d'Oliana, com es pot apreciar a la Fig 7.

En la pròxima jornada ens esperen unes quantes sorpreses geològiques. Encara que segurament seran més esperades les sorpreses gastronòmiques pròpies del temps prenadalenc. En tot cas, un bon torró també pot ser dur i bé, com els conglomerats ... Fins aviat!

Enlaç amb la Notícia de la Caminada corresponent




   

   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Barranc de la Ribalera, 29 de novembre de 2010
©2010. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612