El dimarts 29 anàrem al Corb i la Ribalera. Després de tres hores llargues però amenes de caminada, arribàrem al Barranc de la Ribalera. La veritat és que el cansament ens asfixiava, però pensar que sant Josepmaria va recórrer això amb l’angoixa dels milicians, el fred de l’hivern i el cansament acumulat de llargues hores passant per camins pedregosos, ens ho va fer veure amb uns altres ulls.
Després de descansar una mica i llegir alguns textos històrics de l’any 1937, Mn. José María va començar la celebració de la Missa, recordant com ho féu sant Josepmaria. La veritat és que va ser intensa i com a teló de fons un espectacular paisatge que feia merèixer la pena el que havíem fet.
Després de finalitzar la missa vam estar xerrant una mica, fent bromes i gaudint d’on ens trobàvem i el que significava. Emprenguérem el viatge de tornada baixant el barranc per un altre camí en direcció a la casa de Juncàs, on teníem la furgoneta. El record d’aquella missa i aquell lloc serà recordat per nosaltres amb alegria.
El dia 30 ens llevàrem a les 8 del matí i vam emprendre el viatge cap a l’última etapa, abans del pas per la frontera amb Andorra. Vam haver de superar el barranc de la Cabra Morta, des d’on es veia la frontera. Va ser una pujada relativament breu, però no per això menys dura. Feia calor, però tot i això, era senzill imaginar aquests paratges en un dur hivern. Vam tenir l’encert de portar un calçat adequat, ja que les pedres que trepitjàvem es desprenien amb facilitat.
Un cop dalt, vam fer un breu descans abans de començar, ara sí, l’últim tram de l’expedició. La baixada va ser intensa. Ja s’albiraven aquelles cases des d’on els milicians vigilaven amb intensitat la zona l’any 1937. El lladruc d’uns gossos ens van fer reviure amb més intensitat aquells moments.
Abans d’arribar al poble d’Argolell, assistírem a la missa que va celebrar Mn. José María a l’ermita romànica de Santa Maria de Feners, que actualment està derruïda. Per dignificar l’altar i les restes dels murs de l’ermita vam haver de treure les males herbes que abundaven i posàrem unes flors a l’altar. Va ser una Missa emocionant. Després de la Missa, vam emprendre el camí cap a Barcelona, on vam poder descansar de tot el fet. Van ser pocs dies, però viscuts intensament. En definitiva, una gran manera de combinar el coneixement d’alguna cosa important com va ser el pas de sant Josepmaria a través dels Pirineus i de fer una caminada llarga però plena de bones estones.
Tot això ens ha ajudat a conèixer més la vida de Sant Josepmaria i a ser una mica més conscients dels molts favors que va rebre de Déu i de la seva mare Santa Maria al llarg de la seva vida. Esperem poder repetir l’any que ve.