Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > Caminada del mes de març 2008
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
Caminada del mes de març 2008  Caminades - Ruta 5Caminades - Ruta 6Història    
De la Vall de Cabó a Noves de Segre, passant per Ares i Baridà    

inserir comentarisinserir comentaris

imagen1
     
Tots els components de l’expedició davant la porta de l’ermita de la casa de Baridà, que els actuals propietaris volen reconstruir. Només hi falta l’Andreu que és el que tira la foto.      

 

A les 10 del matí del passat 8 de març, ens trobàrem a Organyà 17 expedicionaris per reviure la Caminada que feren l'any 1937 els components de l'expedició en la que hi anava sant Josepmaria Escrivà. El tram que férem nosaltres correspon pràcticament a la jornada d'aquell 30 de novembre de 1937, ja que prop les 12 de la nit del 29 iniciaren la pujada a Ares i arribaren prop de Noves de Segre cap a les 8 de la nit del dia 30, després de descansar a la Borda de Conorbau des de les 6,30 de la matinada fins a les 17,15 de la tarda del mateix dia 30.

 

Els caminants fórem els següents: de Brasil, Fábio Cerquinho; de Mèxic, Arturo Orozco; de Lleida, Josep Mª Gibert i Santi Arribas amb dos fills seus, l'Andreu i en Francesc; de Solsona, en Josep Vilaseca; de Calders (Manresa) vingueren en Jordi Canet i la Pilar Torra; de Girona, en Ramon Bosch i en Jesús Domingo; de Sabadell, l'Alfons Sánchez; de Barcelona, en Jordi Pérez, en Jordi Oncins, l'Ignasi Forcada, en José Juan Crespo i en Jordi Piferrer. A Ares s'hi afegiren els actuals propietaris del Baridà: en Gerard Monar i la seva esposa Montserrat Pigem, amb la seva filla, la Júlia i una amiga seva, la Ona. En total fórem 21 persones.

 

Començà la nostra caminada a la carretera de Cabó, abans d'arribar a la casa de l'Oliva. Eren passades les 10,30 quan començàrem a caminar. En aquest punt deixàrem els cotxes i baixàrem per dins el bosc cap al riu de Cabó, que travessàrem. Aquí comença la forta pujada d'uns 900 metres de desnivell, que seguint el camí vell, ens porta fins el poble d'Ares. Abans d'iniciar la forta pujada llegírem alguns documents de l'any 1937.

 

Diu el Diari, que aquell dia escriví Francisco Botella:

 

Después de dejar la carretera, nos internamos por unas sen­das que, pasando por casas de campo, conducen al río. También ha sido peligroso este rato, pues los perros nos saludaban al pasar cerca de esas casas. (El camí passa entre les cases de l'Ametlla i de l'Oliva, més a la vora d'aquesta última).

Iniciamos la subida al monte Ares, a las doce menos cuarto (noche); y empezamos a escalar una pendiente sin camino, que hay que subir a "gatas". Pero a los veinte minutos llegamos a una senda (camí vell d'Ares), que nos llevará hasta la cumbre. La ascensión penosa dura tres horas. Es muy dura la ascensión.

Por espacio de tres horas, muchas veces nos parece que está la cumbre cerca; pero nos desilusionamos cuando, al llegar a la supuesta cumbre, aparece otra subida y se vislumbra otra cumbre más. Paciencia, y a continuar.

 

Especialment per a sant Josepmaria aquesta pujada va ser molt dura. Ens ho explica Juan Jiménez Vargas, que era metge, en les seves memòries de l'any 1980: 

 

La subida de Ares fue especialmente grave para el Padre. La respiración disneica y el pulso incontable hacían temer un fracaso fisiológico como el de Tomás, y aunque nosotros estuviésemos muy seguros de que superaría la fatiga, otra vez podría ponerse nervioso el guía. Le ayudaban Paco y Miguel que a ratos le llevaban casi sin poner los pies en el suelo. Para él era muy duro que tuviesen que ayudarle de esta manera. Estos que iban tan cerca dicen que le oían repetir aquello de "Non ministrari, sed ministrare" (una frase de Jesucrist a l'evangeli: "no he vingut a ser servit sinó a servir"). Por si fuera poco, como continuamente tenía que agarrarse al ramaje, iba clavándose pinchos en las manos.

 

Després d'aquesta llarga pujada, arribàrem a Ares a les 13,30. Allí ens esperaven en Gerard i la Montserrat amb les dues nenes, la Júlia i la Ona, que hi havien arribat amb un cotxe tot terreny. Dinàrem tots plegats a recés de la casa del Fiter. Feia una mica de vent fred del nord, però amb un sol esplèndid que no ens deixà en tot el dia.

 

A Ares poguérem veure el corral on segurament descansaren els expedicionaris de 1937, el corral del Fiter, que està en front d'aquesta casa, a l'oest del poble.

 

Diu el Diari de l'any 1937:

 

Por fin, divisamos una casa de campo. El guía nos dice que esperemos, pues va a buscar a otro emboscado que por allí está y que ha de venir con nosotros. Nos sentamos y liamos en las man­tas. El frío es muy intenso. A los veinte minutos, viene el guía y nos entra en el establo de la casa, donde estamos hora y media y donde nos dormimos.

 

A més de Cal Fiter, veiérem les altres cases del poble: Can Nadal, Cal Duric, Cal Rei i la Rectoria, al costat de l'església. Algú es va arribar fins a la font del poble, a l'est, més enllà de Cal Duric. Actualment no hi raja aigua. A part de l'església que té una bona teulada, les altres cases estan pràcticament ensorrades. Només s'aguanta una mica Cal Fiter i un dels seus corrals, precisament aquell on descansà l'expedició de l'any 1937.

 

 

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
A l’inici de la Caminada, al bosc de l’Oliva, baixant cap el riu de Cabó.
 - A l’inici de la Caminada, al bosc de l’Oliva, baixant cap el riu de Cabó.
A la tartera que hem de travessar per trobar el camí vell d’Ares. Al fons, a la dreta, la casa de l’Oliva i al fons, a l’esquerra, el punt de sortida, a la carretera de Cabó.
 - A la tartera que hem de travessar per trobar el camí vell d’Ares. Al fons, a la dreta, la casa de l’Oliva i al fons, a l’esquerra, el punt de sortida, a la carretera de Cabó.
El tram final per arribar al poble d’Ares. Al fons la Vall de Cabó.
 - El tram final per arribar al poble d’Ares. Al fons la Vall de Cabó.
Sortida del poble d’Ares. Al fons l’Aubenç, la muntanya de Nargó i el Coll de Santa Fe. Es veu també el corral on descansà l’expedició de l’any 1937.
 - Sortida del poble d’Ares. Al fons l’Aubenç, la muntanya de Nargó i el Coll de Santa Fe. Es veu també el corral on descansà l’expedició de l’any 1937.
L’altra vessant del Coll d’Ares, en direcció a Baridà.
 - L’altra vessant del Coll d’Ares, en direcció a Baridà.
D’esquerra a dreta, en Francesc i l’Andreu en el camí de Baridà. L’Andreu va ser el fotògraf oficial de la Caminada.
 - D’esquerra a dreta, en Francesc i l’Andreu en el camí de Baridà. L’Andreu va ser el fotògraf oficial de la Caminada.
Al cementiri de la casa de Baridà, llegint una inscripció de la tomba dels antics propietaris, els Bentanachs.
 - Al cementiri de la casa de Baridà, llegint una inscripció de la tomba dels antics propietaris, els Bentanachs.
Baixant pel Torrent de Baridà, en direcció a Noves de Segre.
 - Baixant pel Torrent de Baridà, en direcció a Noves de Segre.
Passat el riu de Cabó, comença una llarga i contínua pujada cap el poble d’Ares.
 - Passat el riu de Cabó, comença una llarga i contínua pujada cap el poble d’Ares.
En el camí vell d’Ares, a la meitat del trajecte.
 - En el camí vell d’Ares, a la meitat del trajecte.
Uns caminants arriben al poble d’Ares.
 - Uns caminants arriben al poble d’Ares.
A la sortida del poble ens trobem tot seguit el Coll d’Ares.
 - A la sortida del poble ens trobem tot seguit el Coll d’Ares.
En el camí que porta a la Borda de Conorbau, o també nomenada Bordeta espatllada de Baridà.
 - En el camí que porta a la Borda de Conorbau, o també nomenada Bordeta espatllada de Baridà.
En el camí de la casa de Baridà.
 - En el camí de la casa de Baridà.
En Gerard ens explica els arranjaments que estan fent a la casa de Baridà.
 - En Gerard ens explica els arranjaments que estan fent a la casa de Baridà.
 
   

A les 14,30 iniciàrem de nou la marxa en direcció a la casa de Baridà. Superem primer el Coll d'Ares, i tot planejant arribem en una hora a la Borda de Conorbau, també nomenada Bordeta espatllada de Baridà, on els expedicionaris de l'any 1937 estigueren amagats, descansant durant les hores de llum del dia 30 de novembre. Aquí llegírem alguns dels textos d'aquella expedició.

 

Antoni Dalmases escriu en el seu diari de l'any 1937:

 

Ahora sí que hace frío. Nos estremecemos y tiritamos. Silba el viento. Empieza a amanecer y el suelo está completamente blanco de escarcha una balsa que encontramos tiene una capa de hielo que cuesta romper para poder beber en ella.

Estamos ahora a vista de Seo de Urgel y la claridad es ya grande; apretamos el paso y pronto llegamos a las sie­te de la mañana a una casa abandonada que ha de cobijarnos hoy (Borda de Conorbau, des d'on es veu la Seu d'Urgell). Entramos y vemos la casa que no tiene más que un standard de un piso abandonado. Cada uno busca un sitio donde tenderse. (…) Las órdenes para hoy son severísimas, no podemos hablar alto ni salir de la casa. Pronto el cansancio me vence y después de las catorce horas que hemos andado, mi lecho me parece una cama de verdad. Aquel día fue larguísi­mo, pues lo pasamos viviendo y durmiendo en un establo oscu­ro y con mal olor. Veíamos la luz del día sólo por una ven­tana que nos dejaba ver Seo de Urgel, con sus miles de cara­bineros vigilando y las cumbres nevadas de An­dorra, nuestra tierra de promisión.

 

Diu Francisco Botella que escriu el Diari aquest dia de l'any 1937:

 

Son las seis y media. Ha sido una jornada larga y pesada. En la casa, nos acomodamos todos nosotros en un cuartito, que proba­blemente sería conejera, y nos tumbamos dispuestos a descansar. ¡Qué dura está la cama! sin paja, y sólo con unas ramas secas en el suelo, se está francamente mal. El Padre no duerme nada.

No tenemos comida tampoco: para dos días el guía trae pan (uno solo); un queso pequeño, para todos; y un chorizo también pequeño. Total, ochenta y seis pesetas. El queso es del tamaño de un plato de café. Nos distribuimos equitativamente las vituallas y resulta ridícula la cantidad de que disponemos para dos días. ¡Paciencia y ánimo! ¡Con las energías que se gastan con tantas horas de marcha!

Muchas caídas y muchos tropezones. Tenemos los pies magullados; y solo ante el cansancio enorme nos dormimos algunos un poco.

 

Mitja hora després de la Borda de Conorbau arribem a la casa de Baridà, on en Gerard i la Montserrat ens expliquen els plans que tenen de reconstruir l'ermita i part de la casa. De moment han netejat a fons una bona part de la casa, de l'ermita i del cementiri. Està quedant tot molt bé i és de lloar l'esforç que fan per recuperar aquest patrimoni cultural i històric. Certament és un exemple a seguir.

 

Diu el Diari de l'any 1937:

 

A las cinco menos cuarto, salimos de nuestra "mansión de re­poso" (Borda de Conorbau); salimos de día, pues hemos de bajar una pendiente mala y sin camino, desde donde se divisa Seo de Urgel. Esta visión nos anima, porque nos recuerda la proximidad de la frontera.

A la media hora de andar, empezamos las paradas frías e in­terminables. El guía ha ido a traer las botas llenas de vino, a una casa próxima (Baridà), y tarda treinta y cinco minutos en venir. Se oye el ladrido de los perros, al llegar a la casa; y esperamos con ansiedad oír los ladridos, que nos indicarán la salida de nuestro hombre con  el vino.

Continuamos la marcha, en una bajada rápida (Torrent de Baridà). Andamos por el bosque, y hay muchos árboles cortados en el suelo, y tropezamos muchas veces con ellos.

 

Baixant com ells pel Torrent de Baridà, arribàrem a les 18,30 de la tarda prop de Noves de Segre, a la cruïlla de la carretera amb el camí de Cal Pallarès. En aquest punt ens esperava amb un cotxe en Pere Ramoneda, de Cal Guillot de Coll de Nargó, a qui hem d'agrair la seva col·laboració ja que acompanyà a alguns conductors a buscar els cotxes que teníem a Organyà i així finalitzar amb èxit la Caminada. Havíem sortit de la carretera de Cabó a les 10,30 hores, de manera que férem tot el recorregut en unes vuit hores, de les que en caminàrem prop de set.

 

Magnífica i llarga caminada que ens permeté fer nostres les vivències de l'expedició de l'any 1937 i reviure també tantes altres experiències i costums de la gent d'aquesta zona. Amb el nostre caminar recuperem la història i fem de pont, de nexe d'unió, entre la nostra generació i les dels nostres avantpassats.




   

   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Baridà, 8 de març de 2008
©2008. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612