|
Entrada
Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria: puix la Vostra Senyoria és la Verge del Roser. 1. Déu plantà dins vós, Senyora, el Roser molt excel•lent quan us feu mereixedora de concebre'l purament, donant fe al Missatger que del cel us trametia: Déu el Pare, que volia fóssiu Mare del Roser. 2. Del sant ventre produïda la planta del Roser verd, fou dels àngels circuïda i servida amb gran concert, i restà pur i sencer vostre cor amb alegria: quan parís en l'establia el celestial Roser. 3. Gran delit us presentava vostre Fill ressuscitat, amb cinc roses que portava en les mans, peus i costat, per les quals el Llucifer, que dels sants l'infern omplia: fou robat en aquell dia que florí el sant Roser. |
4. No fou de menor estima el goig de l'Esperit Sant, quan vingué de l'alta cima en vostre Col·legi sant, i regà aquell planter que el gran Déu elegia: per estar en companyia del celestial Roser. 5. Vostra vida ja acabada el major del goigs sentís com a Déu sou presentada triomfant en paradís, qui Senyora us volgué fer del gran hort que posseïa: col·locant-vos, com devia, sota l'ombra del Roser.
6. Si pertot recança es posa una nit de fosca i dol, a Pallerols una rosa el neguit mudà en consol. La Verge en aquest afer vegé sant Josepmaria: la Senyora li oferia una rosa del Roser.
Tornada
Puix mostreu vostre poder fent miracles cada dia: accepteu, Verge Maria, les lloances del Roser. |