Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Qui Som > Josep Boix, de Juncs. Soci d'Honor.
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
   
Josep Boix, de Juncs. Soci d'Honor.    

Josep Boix - Soci d'Honor

A continuaci, Jordi Piferrer i Deu, autor del llibre Cam dAndorra, fa un resum de la vida dels tres socis dHonor de lAssociaci.
Amb en Josep Cirera va tenint freqents converses que li han perms extreure alguns trets interessants de la seva vida. Tamb va parlar moltes vegades amb en Josep Boix de Juncs i lEugeni Coll de Fenollet, aquests dos ltims ja difunts.

   

En Josep Boix i Oste va nixer a Juncs lany 1921 i va morir el diumenge dia 29.05.05, cap al migdia, a la seva casa del Pont de Peramola. Al morir tenia per tant 84 anys.

Al llarg dels seus ltims anys vam tenir amb ell moltes converses en relaci a lestada de sant Josepmaria Escriv de Balaguer a lEspluga de les Vaques el dia 28 de novembre de 1937.

En Josep Boix va coincidir amb Sant Josepmaria a lEspluga de les Vaques al mat del dia 28 de novembre. En Josep estava habitualment amagat per aquella zona de difcil accs i molt a prop de casa seva, la casa de Juncs. Juntament amb ell hi havia altres persones tamb amagades. El menjar els hi portava gaireb sempre una minyona que tenien a Juncs; altres vegades hi anava ell a buscar-lo. El senyal que tenien pactat per saber si podia acostar-se a casa seva sense cap perill, era que posaven un llenol o simplement un drap de color blanc a la finestra de la casa. Ell estava amagat perqu lhavien mobilitzat per anar al front, i per les seves creences religioses va decidir no collaborar amb els que en aquells moments governaven Catalunya. Ara direm que va fer una objecci de conscincia.  Ms tard va passar a Andorra i dall a Sant Sebastian, al Pas Basc.

Lexpedici en la que hi anava sant Josepmaria va arribar a lEspluga de les Vaques sobre les 7 les 8 del mat, a la sortida del sol. Seguint el relat dels Diaris dalguns dels expedicionaris, ens ho explica el llibre Travessant la nit, del que reprodum a continuaci alguns pargrafs.

Va sortir el sol durant lltima part del cam, aix que van arribar a lEspluga de les Vaques, en el barranc de la Ribalera, quan ja llua i comenava a escalfar el sol. Aquell 28 de novembre era diumenge. De seguida, sant Josepmaria va buscar un lloc adient per a celebrar la Santa Missa: seria lltima abans de passar la frontera.
  
El marc era inslit. A uns 800 metres daltitud, lEspluga de les Vaques era un lloc resguardat, molt a propsit per no ser sorpresos per milicians o carrabiners. Els habitants de Can Juncs, la masia ms propera, collaboraven amb els fugitius. Per altra banda, aquell lloc es trobava delimitat per un alt mur rocs que el protegia completament del vent del nord, i ja est defensat al sud per uns turons que sobresurten uns cinquanta metres. Era una mena dmplia depressi, molt assolellada i que sembla inaccessible.

Josep Boix, fill de lamo de Can Juncs, que llavors era un noi jove, recordava clarament mots anys desprs sant Josepmaria.
           
-Vaig anar a lEspluga de les Vaques a portar el menjar que preparava la meva mare per als refugiats. Em van dir que un que acabava darribar era un capell. El sacerdot es va dirigir a mi molt atent, i aix em vaig assabentar que anava a dir Missa all mateix.
           
Hi havia ms de vint persones que no havien ot Missa ni trepitjat una esglsia des del juliol de lany anterior. Per aix, en saber que un sacerdot es disposava a celebrar el Sant Sacrifici, lexpectaci fou general.

Josep Boix va ajudar a collocar la pedra que serviria daltar al damunt duna altra ms gran, molt a prop de la paret daquell tallat, per quedar ben protegits del vent. Guarda un record inesborrable, tamb per una circumstncia particular:

 -Si van arribar a les vuit, a un quart de nou ja comenava la Missa. Jo vaig seure en un banc que tenem fet amb pedres, molt a prop del capell. Per la nit havia encs foc en aquell mateix lloc. Quedaven unes brases, que semblaven apagades per que estaven enceses, i en agenollar-me em vaig cremar.
           
Sant Josepmaria no va tenir ms remei que celebrar la Missa romanent tota lestona de genolls, ja que no hi havia cap pedra suficientment alta; el van ajudar Paco i Miguel. Tothom va estar molt respectus escriu Pedro Casciaro- i la Missa fou excepcionalment impressionant. Tot i el cansament i la singularitat de les circumstncies, tamb humanes, del moment, el Pare va celebrar la Santa Missa amb gran unci, contagiant al altres la seva pietat i el seu recolliment (...).
 
Desprs de parlar moltes vegades amb Josep Boix, ens ha aclarit que ell va portar de bon mat alguna cosa per menjar, per no prpiament el dinar, que el van portar altra gent des de Juncs sobre les 2 les 3 de la tarda. Pedro Casciaro diu que el va portar Mateo, Josep Boix pensava que el va portar la minyona que tenien, la Juanita.

Efectivament, el Diari escrit el dia 28.11.37 per Pedro Casciaro, ens diu:

 Celebrada la Santa Misa desayunamos aunque no muy abundantemente: pan y embutido con algo de vino.
A eso de las tres de la tarde, comimos conejo frito que Mateo trajo despus de su ausencia.

 
Antoni Dalmases diu en el seu Diari de lany 37, que una vegada acabada la Santa Missa:
 
 Los madrileos me dan pan, mientras esperamos que nos traigan el nuestro (nosotros hemos dejado el paquete en la casa) y as pasamos el rato hablando, comiendo y repasando nuestro equipo hasta que viene el gua. Es un muchacho joven y decidido.
   A las dos comemos
.
  
Sempre que ens viem amb en Josep feia referncia a aquesta trobada amb sant Josepmaria. Li tenia molt dafecte i devoci. El tractava amb naturalitat i confiana, com un amic entranyable. Ens animava a millorar el cam que va a lEspluga de les Vaques perqu hi pogus anar molta gent.

Estava molt content veient com anvem per all, netejant i marcant el cam, i sempre parlava amb goig de la Missa a la que va assistir el dia 28 de novembre del 37. Tamb era un motiu de conversa habitual la pujada a la Canal de la Jaa, que ell havia pujat moltes vegades ja que de jove anava sovint a veure els seus amics de la Casa dAuben, que est a sobre de la canal. Grcies a les seves indicacions vrem pujar amb seguretat per aquesta canal que alguns qualificaven de mol difcil, per ell sempre ens deia que no tenia res despecial, com aix ho hem pogut comprovar, sempre que sagafi el cam correcte, que ell ens havia explicat perfectament.

La seva conversa era amable i positiva. Estava sempre content, tot i que portava 25 anys sense poder caminar i assegut a una cadira de rodes. Ha estat un exemple de pacincia, de fortalesa i de conformitat alegre a la voluntat de Du en les contrarietats i en la malaltia.

Una ancdota que mostra el bon record que tenia de la Missa a la que va assistir a lEspluga de les Vaques s que uns 15 dies abans de morir, parlant daquests records ens va dir: No heu pensat en construir un altar all a lEspluga?. La veritat s que no hi havem pensat pas. Per ja que aquesta era la seva voluntat fa un any hi vam construir un altar, en el que shi ha celebrat vries misses.



   
   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612