Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Qui Som > Josep Cirera. Soci d'Honor.
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
   
Josep Cirera. Soci d'Honor.    

Josep Cirera - Soci d'Honor

A continuaci, Jordi Piferrer i Deu, autor del llibre Cam dAndorra, fa un resum de la vida dels tres socis dHonor de lAssociaci.
Amb en Josep Cirera va tenint freqents converses que li han perms extreure alguns trets interessants de la seva vida. Tamb va parlar moltes vegades amb en Josep Boix de Juncs i lEugeni Coll de Fenollet, aquests dos ltims ja difunts.

I. Primeres expedicions del Josep Cirera
II. Antecedents i preparaci dun gran guia de muntanya
III. Lexpedici del novembre de 1937
IV. La famlia den Josep Cirera

   

I. Primeres expedicions del Josep Cirera

En Josep s un home de mitjana estatura, per molt fort. Encara ara als 91 anys no t un gram de grassa. T el cap molt clar i parla decididament, amb fora. s optimista, obert i franc, de manera que la conversa transcorre molt animosament. s molt puntual a les cites que hem tingut i compleix els compromisos que adquireix. s un home de paraula.

A la primera conversa parlem dels temps antics, dels seus viatges a travs dels Pirineus passant gent i mercaderies, de les peripcies que va passar. Una vegada, a lany 38, venint dAndorra per la frontera de Mas dAlins, quan es trobava a Argolell, uns guardes de frontera republicans li varen tirar una bomba de ma, que per sort va poder esquivar al amagar-se rera un mur, dins el poble dArgolell. Va poder fugir i tornar cap a Andorra per la muntanya. Una altre vegada, ja desprs del 39, es va enfrontar amb uns guardes fronterers, que varen fugir morts de por.

Una altra vegada anant pel bosc es va trobar amb un guia que estava mort i amb un ganivet clavat al pit. Es veu que el guia volia robar al qui passava i aquest es va revoltar i el va matar a ell. Tamb conta que en una expedici van haver destar tres dies esperant al bosc de Llu, al damunt dArgolell, perqu estava molt vigilat. Finalment cansat desperar va travessar pel mig del poble dArgolell i aix amb un atac daudcia va arribar a Mas dAlins.

La primera vegada que comen a passar gent va ser el dia 19 de mar de 1937, el dia del seu sant, i no li va anar pas massa b, ja que els milicians li varen disparar, encara que grcies a Du no li va passar res; quan va veure que anaven a disparar-li, es va llenar rpidament al riu Segre, de manera que va poder escapar sa, mentre que els milicians es pensaven que lhavien matat. I aix ho comunic als seus pares el Josep de ca lArmenter dOrgany, que havia facilitat lexpedici. Els seus pares al rebre la notcia no es varen pas impressionar gens ni mica, doncs ja sabien que shavia fet escpol, ja que aquella mateixa nit havia dormit a casa seva. Aix va passar a la carretera general que va dOrgany a la Seu dUrgell, tot just sortint dOrgany. Acompanyava en aquesta ocasi a tres persones dOrgany que volien passar a Andorra: eren el metge, el farmacutic i una altre persona, que no recorda b si era el veterinari del poble. Anaven de nit. El Josep volia sortir dOrgany a travs dAres, per els altres tres li varen dir que Ares era molt alt i dificults (hi ha un desnivell duns 900 metres) i que preferien anar per la carretera general i que com que era de nit no els veurien. A contra cor els hi va fer cas, i quan estaven a la zona dita dels tres ponts, a on la carretera i el riu van molt encaixonats entre les roques de les muntanyes, varen aparixer uns milicians armats. Els tres fugitius es deturaren a la senyal dels milicians i foren detinguts, per el Cirera es va llenar rpidament cap al riu mentre li disparaven, quedant amagat entre unes roques vora el riu. Els milicians el donaren per mort. Els presoners no el varen pas delatar i digueren que no sabien qui era aquell home, i aix qued lliure per poder actuar en properes ocasions.

Aquest primer fracs no el va pas desanimar sin que continu amb aquesta tasca en altres expedicions, fins a unes 20, al llarg de tota la guerra.

Desprs daquesta experincia negativa es va traslladar a treballar a Andorra, fins que un amic seu de Barcelona que era metge i es feia passar per comunista el va cridar perqu passs gent de Barcelona fins a Andorra. Aix, des del mes de maig al mes dagost del 37 va fer unes 3 4 expedicions organitzades per aquest metge i altres 3 4 organitzades per altra gent.

Les feia de la segent manera. Primer anava a peu dAndorra a Sort, per no ser vist a la Seu dUrgell, i de Sort amb autobs fins a Barcelona. Una vegada a Barcelona pujaven en cotxe fins a Organy conduint el metge o una altra persona i amb un milici armat al davant, de manera que no tenien cap problema per passar els controls. Un dels controls ms perillosos era el de la Bassella. Arribats a Organy els portava a peu fins a Barid - que era el seu quarter general - passant per Ares. De Barid ja baixaven cap a Noves de Segre, per remuntar al cap dalguns quilometres el riu dAravell, pujar desprs la collada de la Torre, baixar al riu de Civs, pujar el barranc de la Cabra Morta i daqu, per entre Argolell i Arduix, pujar a Mas dAlins, ja a Andorra.

Si no pujava amb el cotxe del metge, feia el segent: Anava amb tren de Barcelona fins a Manresa. A aquesta ciutat agafava lautobs de lAlsina Graells, i baixava a la Palanca de Noves, a on hi havia un pontet, o b es dirigia cap a la casa de la Reula, prop de Noves de Segre. En aquest punt hi havia una sirga de cables metllics per creuar el riu Segre. Una vegada a laltra banda del riu, feia el mateix cam que hem esmentat anteriorment. En aquests casos passava noms una o dues persones com a molt, que no tenien problemes als controls de Ponts i de la Bassella perqu portaven passes falsificats.

Desprs daquestes expedicions, a lagost del 37 es trasllad a Frana per treballar a la verema. A mitjans doctubre, una vegada acabats els treballs de la Verema, i quan ja estava de tornada a Andorra el va avisar el Josep de ca lArmenter dOrgany, perqu baixs per passar una altra expedici. Es tractava de lexpedici del novembre de 1937, en la que hi havia sant Josepmaria Escriv de Balaguer.


II. Antecedents i preparaci dun gran guia de muntanya

De jove, el Josep Cirera treballava en moltes coses alhora: Tan ajudava al seu pare a les tasques del camp i del pasturatge, com treballava uns dies per altres persones, o b traficava amb mercaderies o passava gent a Andorra. Era reconeguda la seva vlua de bon treballador a tota la zona i per aix molta gent es fiava dell i requerien els seus serveis.
Va aprendre del seu pare a treballar de valent. Aquest prestigi familiar va fer que canviessin sovint de casa i de zona, perqu els hi oferien terres ms grans i millors per treballar. Seguint a la seva famlia, el Josep Cirera va passar per les segents poblacions: Va nixer a cal Querol, de Sallent de Montanissell, lany 1914. La seva mare, Maria Fbrega i Sin, era la pubilla de cal Querol, i el seu pare Ramon Cirera i Llach era de cal Mestre de Bixols.

Als dos anys va anar a parar a Carreu, un venat que est situat per sobre de Bixols en direcci a Prats, a on hi va estar fins als 12 anys. Aqu es va familiaritzar amb el bestiar ja que a casa seva guardaven moltes mules i cavalls que anaven de pas des dOrgany a la fira de Sals de Pallars.

Dels 12 als 14 anys va estar a cal Trullar dAsnurri, tocant a Andorra, el que li va permetre conixer perfectament les entrades al pas ve per camins de muntanya, ja que al llarg daquests dos anys va fer de pastor per aquelles contrades.

Dels 14 als 19 anys varen viure al Vilar de Cab, a on va conixer als de ca lArmenter dOrgany.

A partir dels 19 i fins als 30, visqueren a cal Roger, una casa de pags ms amunt de Bellestar.

Al 1944 els seus pares es traslladaren a la Borda del Riu, a la confluncia dels rius de Castellb i dAravell.

Ell, des del 1940 - quan tenia per tant 26 anys- es trasllad a Barcelona. De totes maneres anava pujant a veure als seus pares, i continu les seves relacions amb la gent dels pobles vens i dAndorra.

En els temps de la guerra del 36, per tal de no ser enviat al front ja que no creia en les guerres com a soluci dels conflictes entre les persones, es va falsificar el carnet, fent-se ms jove. Tamb es va aconseguir dos carnets de filiaci diferent: un de la CNT-FAI i un altre de la UGT, i segons qui el demanava li ensenyava un o altre.

Oficialment constava que estava al front perqu shavia presentat voluntari. Per donar credibilitat a aquesta situaci escrivia cartes a una noia que treballava a LEdra, una masia propera a cal Roger, fent veure que era la seva promesa; i tamb escrivia sovint als seus pares des de Barcelona fent veure que hi passava uns dies de perms. Uns i altres ensenyaven les cartes a la gent dels pobles vens i aix es va fer crrer la veu de qu el Cirera estava al front, guanyant-se la simpatia dels caps republicans de la zona.

Un dels contactes ms freqents que tenia en Josep Cirera per fer de guia era, com ja sha dit, el Josep de ca lArmenter dOrgany. Es deia Josep Ramonet Espar i estava casat amb la Concepci Oste Argerich, germana de la Maria Oste Argerich, mestressa de Juncs.

En Josep Cirera i els de ca lArmenter es coneixien perqu en Josep havia treballat amb ells quan vivia al Vilar de Cab. Tamb perqu per aquests anys que els Cirera vivien a cal Roger, els de ca lArmenter hi anaven a comprar carb o altres mercaderies i productes de la terra. Els de ca lArmenter tenien camps a Organy, compraven i venien carb que feien altres, compraven i venien animals i tenien una fonda al poble. Durant uns quatre anys, en Josep Cirera quan vivia al Vilar de Cab, els va ajudar als dies de la Fira dOrgany, que era el dia 30 de novembre, per sant Andreu. Aquesta fira juntament amb la de Sals de Pallars eren les ms importants de la zona. A les terres de ca lArmenter shi reunien molts animals de la fira, i a la fonda hi parava molta gent. Aix feia que en temps de fira hi hagus molta ms feina i el Cirera els ajudava. Tenia llavors entre 15 i 18 anys.

Com hem dit abans, els de ca lArmenter i els de Juncs eren parents, ja que les vies eren germanes. Per altra part, els de Fenollet eren parents del Cirera. La mare del Cirera era la pubilla de cal Querol de Sallent de Montanissell, que est molt a prop de Fenollet.

Al haver canviat de poble varies vegades tenia molts coneguts a diferents llocs de la zona de pas cap a Andorra. Era tamb molt amic dels de Barid, que tamb passaven gent, i dels de la Parrquia dHort. Tamb coneixia pam a pam la zona de Cal Roger a on estaven els seus pares de masovers i hi vivia ell des dels 19 anys, quan van marxar del Vilar de Cab.

Tot plegat feia que des de lAuben fins a Andorra, passant per la vall de Sallent, Fenollet, vall de Cab, Ares, Barid, vall del riu dAravell, cal Roger, Argolell i Mas dAlins, ho coneixia a la perfecci, i tenia com a contactes molts amics i parents.

En canvi, tenia menys coneguda la zona que va de lAuben cap el sud : Juncs, Baronia de Peramola i Baronia de Rialb. En aquesta zona tenia que fiar-se dels guies locals.

De fet, ell noms va fer dues expedicions des de Juncs: una delles va ser la del novembre de 1937. Totes les altres les feu des dOrgany o des de Barid, que era un territori que coneixia a la perfecci. Laltre expedici feta des de Juncs la fu quan va passar tamb cap a Andorra a uns parents de Juncs.

Habitualment collaboraven amb ell altres dos o tres guies: normalment anava amb el Garreta de cal Cebri dEspan, per tamb tenia forts contactes amb lamo de Barid - el Cisco Bentanachs i sobretot amb el seu fill, en Jess; tamb amb en Domingo, un altre dEspan; amb gent de la Parrquia dHort; amb el Pitarell de Montanissell, i altres. Quan les expedicions eren nombroses, hi anaven normalment tres guies: un al davant, un al mig i un altre al final de lexpedici.

A vegades, quan feien el cam de pujada cap a Andorra, sels hi afegien a lexpedici altres guies i contrabandistes carregats normalment amb grans fardells de llana i bosses de safr, espcies que eren molt ben pagades.

Ell va guiar en total unes 20 expedicions, fetes totes des del maig de 1937 al juny de 1938. Prcticament cada 15 dies portava una expedici. Cobrava 1000,- pts. per persona.

A partir del juny del 38 va deixar de passar gent, ja que segons diu en aquestes dates aquesta activitat era molt ms perillosa, doncs estava tot ms vigilat. Lany 1937, els milicians estaven al front, que era allunyat de Catalunya, i per aquesta zona hi havia poca vigilncia. Diu que lany 1938 les coses es varen complicar. En El meu diari de guerra, Mn. Pere Tarrs conte que del dia 28 de maig al 2 de setembre de 1938 ell va estar per aquelles terres de La Seu dUrgell, Sant Joan Fumat, Ars, Burg, Llavors, Sant Joan de lErm, Rubi, El Cant, Tas, Espan, Noves de Segre, Adrall, Montferrer i La Seu dUrgell. s a dir, que per aquella zona hi havia moviment de tropes i fronts de batalla. Per tan s lgic pensar que tot estava ms vigilat.

Normalment, el Cirera passava grups molt reduts: de 2 3 persones; com a molt de 7 8, i alguna vegada fins i tot va passar una sola persona. Noms en una ocasi va passar un grup de 100, per a meitat de trajecte es va separar del grup i va continuar amb un grup redut de 15.

Els guies no donaven mai el nom, sin que anaven amb pseudnims. Ell es feia dir Roger, i algunes vegades Antoni. Ens diu que noms va donar el nom a dues persones: a sant Josepmaria Escriv i a un fabricant de Sabadell, que anys ms tard el va anar a veure a Sabadell i li va regalar roba per a fer-se un bon vestit.

Quan estava a Andorra vivia al hotel Palacin dEscaldes. No volia viure a Sant Juli de Lria, perqu diu que all hi havia espies dels milicians de la Repblica espanyola que el podien delatar. Quan tenia que passar per sant Juli ho feia sempre de nit, o b damagat.


III. Lexpedici del novembre de 1937

A mitjans doctubre de 1937 en Josep Cirera havia acabat els seus treballs de la verema a Frana i sen torn a Andorra, a on vivia per aquells dies.

Quan arrib a Andorra es troba un avs del seu amic Josep Ramonet Espar, de ca lArmenter dOrgany, que li deia que tenia lencrrec de passar un grup des de Juncs fins a Andorra.

Com hem dit abans, els de ca lArmenter eren parents dels de Juncs, i ajudaven a passar gent a Andorra.

Segons la versi den Josep Cirera, quan rep lavs baixa cap a Juncs a peu i de dia, pels mateixos camins que desprs haur de fer de tornada i de nit, per veure com est tot. Diu que ja coneixia aquest cam perqu unes setmanes abans havia anat a Juncs a recollir a unes persones que no es van presentar. Aix arriba a Juncs cap a la tarda del dia 27; fa nit all i al dia segent, dia 28 de novembre, cap al migdia lacompanyen els de Juncs fins a la Ribalera, a on es troba un grup dunes 20 persones, que ha de passar.

Aquesta versi coincideix amb la descripci que fan els redactors dels diaris del Pas: tant en Miguel Fisac que escriu aquell dia, com lAntoni Dalmases.

En efecte, Miguel Fisac diu: Es media tarde del dia 28. Comenzamos la primera jornada con el gua que nos llevar a Andorra, que, dicho sea de paso, es competentsimo en su oficio: se orienta con una facilidad asombrosa y en sta y en todas las dems jornadas no le hemos visto ni un solo titubeo.

Al diari del dia anterior, 27 de novembre, quan surten de la Cabana de sant Rafel en direcci a la Casa del Corb i a la Ribalera, Pedro Casciaro diu: A las seis y cuarto nos ponemos en marcha. Nos sirven de guas Pallars y Mateo.

LAntoni Dalmases, desprs de recordar amb emoci la Missa del dia 28 a la Ribalera, escriu:

Los madrileos me dan pan, mientras esperamos a que nos traigan el nuestro (nosotros hemos dejado el paquete en la casa) y as pasamos el rato, hablando comiendo y reparando nuestro equipo, hasta que viene el gua. Es un muchacho joven y decidido. Pagamos la mitad del precio convenido, 7.000 pesetas en billetes antiguos y nos manda estar preparados para las cuatro de la tarde.
. . . comemos un poco ms y cuando a las cuatro ms o menos viene el gua, nos halla ya cargados y con los bastones en las manos dispuestos para salir
.

Paco Botella, que tamb anava a lexpedici, recorda anys ms tard el que va passar aquella tarda del dia 28 de novembre:

Al atardecer, apareci como por ensalmo, un chico fuerte, joven, simptico, con aire autoritario, que iba a ser el gua principal, el responsable de la aventura en la que estbamos empeados. Dijo llamarse Antonio. Por supuesto, que ya se vea que era un nombre convencional.

Parlant amb en Josep Cirera diu que ell no recorda haver anat a la cova-casa del Corb, sin que el van acompanyar directament de Juncs a la Ribalera a primera hora de la tarda per sortir tot seguit cap a la canal de la Jaa i iniciar lexpedici cap a Andorra.

Per aix mateix tamb assegura que ell no va assistir a cap missa aquells dies, ni a la Ribalera ni a cap altre lloc.

En Josep Boix de Juncs que llavors tenia 17 anys, ens diu que ell desprs de la missa a la Ribalera, que s que hi va assistir, va anar-sen a casa seva a dinar, i que all va trobar a nen Josep Cirera. Varen dinar junts a casa i desprs tornaren tamb junts a la Ribalera per pujar la canal de la Jaa. El Josep Boix estava amagat a la Ribalera per no tenir danar a la guerra. Poc desprs tamb ell es va passar a Andorra. El menjar a la Ribalera segons ens explica en Josep Boix els hi va portar la criada que tenien, que es deia Juanita, ja que habitualment ho feia ella.

El diari diu que el menjar els hi va portar en Mateu, lo que indica que en Mateu Mollev Roca, nomenat en els relats del diari Mateo el lechero, era tamb un dels guies que els va acompanyar fins a la Ribalera.

Hem de tenir en compte que el Cirera no era un expert daquest territori i que per tant difcilment podria fer de guia en aquesta zona. El ms probable s que els guies que acompanyaven als fugitius des de la Baronia de Rialb fins a la casa del Corb fossin gent de la zona de Peramola: el Tonillo, Antoni Bach Pallars; el Mateo Mollev Roca; o algun parent daquests. Juan Jimnez Vargas parla tamb dun tal Mora, que podia ser de la casa de la Mora. El mateix Josep Cirera em diu que ell havia sentit dir que el Mora els va acompanyar a la Ribalera. Tamb evidentment hi hauria alg de Juncs, tota vegada que els terrenys per on passaven eren de la seva propietat i ells estaven integrats en lorganitzaci daquestes expedicions, encara que segurament - com tamb els de cal Armenter - no cobraven res.

A partir del cim de lAuben, en Josep Cirera ja coneix perfectament el terreny, i s per tant a partir daquest moment que ell es fa responsable nic de tota lexpedici.

Hem de dir tamb que en Josep Cirera cooperava moltes vegades amb altres guies: els de Barid, el Garreta de cal Cebri dEspan, alguns guies de la Parrquia dHort, el Perdigus del Pitarell que est sobre Montanisell, lArmengolet de Valldarques o de Gabarra, i daltres. Ens diuen els diaris que en aquesta expedici, a partir de Barid i de la zona dels rius de Castellb i dAravell si varen afegir ms guies i alguns contrabandistes. Habitualment, ell anava amb el Garreta de cal Cebri.

Sempre segons la versi den Josep Cirera, desprs de recollir el grup, pugen la canal de la Jaa, passen prop de la Casa dAuben i baixen directament cap a les Masies de Narg a travs de les pistes - carrils - per arrossegar els troncs tallats del bosc. Aix arriben als rius de Valldarques i de Sallent que travessen. Pugen a continuaci el barranc que porta a Comalavall en el cam de Montanissell, i molt abans darribar a aquest poble baixen pel bosc directament a Fenollet, a on arriben sobre les 6 de la matinada. Recordem que a Fenollet sn parents seus. Aqu, diu, vrem menjar molt b. Parlant tamb amb lEugeni Coll i Camp de Fenollet, que aleshores tenia 14 anys diu que es recorda molt b del Josep Cirera i del seu germ Ramon.

Aquell mateix dia cap al capvespre, pugen la canal del Fangueret, passen pel coll de Santa Fe i baixen al riu de Cab, que travessen entre les masies de lAmetlla i de lOliva. Ell havia viscut 6 anys al Vilar de Cab i per tant coneix molt b aquesta zona, aix com la pujada a Ares que fan a continuaci. Poc desprs arriben a la Bordeta espatllada de Barid, que diuen ells, prop de Conorbau. Deixa als fugitius all i ell sen va a saludar a en Francesc Bentanachs i Oliba, en Cisco, lamo de Barid, que forma part dels organitzadors daquestes expedicions. Al Cisco el varen matar uns milicians ja al final de la guerra, el dia 28 de gener de 1939, en el cam que va de Noves de Segre al Barid. Arran del cam vell de Barid, hi ha un pilar amb una placa que encara avui es pot veure i que recorda aquell fet. La placa diu aix: Francisco Bentanachs Oliba muri asesinado por las hordas rojas, a cien metros de este lugar el 28 del I de 1939, a la edad de 58 aos. Dueo de la casa Barid.

Al capvespre daquell mateix dia continuen en direcci a Andorra. Baixen per el torrent de Barid fins a prop de Noves de Segre, i continuen parallels al riu Segre fins a arribar al riu dAravell que passen per dins. Al sortir del riu pugen directament pel Serrat de la Mola cap a la Caubella. A uns 200 metres de la Caubella pujant en direcci nord cap a la collada de la Torre hi ha una gran penya rodejada de molts arbres i matolls, que s un lloc perfecta com amagatall: arrecerat dels vents del nord i amb una bona visi de tota la zona per poder fugir rpidament en cas de perill. All hi deixa als fugitius, mentre que ell sen va a casa seva, a cal Roger, que est a menys de 700 metres en direcci est, per buscar-hi menjar pels expedicionaris, saludar a la famlia i descansar.

Recorda perfectament que els va deixar all, perqu s a on habitualment deixava a la gent, sobretot si era un grup una mica nombrs com aquest. Si eren 1 2, pocs ms, a vegades els deixava al darrera de cal Roger a on hi ha tamb un bosc, i si feia molt mal temps, quan plovia o feia molt de fred, els entrava al corral de casa seva que est encara avui a la part oest de la casa. Si eren molta gent aix era impossible de fer-ho.

Lltima etapa de lexpedici va comenar sortint per la tarda del dia 1 de desembre de les penyes en les que varen descansar, pujant directament per la collada de la Torre i baixant a continuaci per entre mig del bosc tamb directament cap al riu de Civs.

Diu en Cirera que ell sempre havia passat per la collada de la Torre, i que per tant no es va desviar cap al coll Peixader, com en alguna ocasi sha donat a entendre. Parlant amb gent de la zona ens han explicat que aquesta variant pel coll Peixader es feia si en alguna ocasi la collada de la Torre estava vigilada, per que el cam ms natural i directe era per la collada de la Torre. Segons en Josep Cirera, lany 1937 aquest pas no estava massa vigilat i diu que ell mai va passar amb gent pel coll Peixader, sin que sempre va passar per la collada de la Torre. Va ser ms endavant, a partir de lany 1938 i sobretot acabada la guerra quan aquest coll va estar ms vigilat.

Al arribar al riu de Civs, varen travessar-lo i pujaren a continuaci pel Barranc de la Cabra Morta, sortint al coll del mateix nom, i a travs del bosquet de Llu baixaren al riu dArgolell que travessaren en un indret entre aquest poble i Arduix. Una vegada passat el riu, remuntaren la fort pendent fins arribar a Mas dAlins, ja en terra andorrana.


IV. La famlia den Josep Cirera

El pare del Josep Cirera es deia Ramon Cirera i Llach, i la mare Maria Fbrega i Sin. El pare era de cal Mestre de Bixols, i la mare la pubilla de cal Querol de Sallent de Montanisell. Es casaren lany 1906 i varen tenir 6 fills, a ms dun dadoptat. Els 6 fills foren: Teresa 1908, Carme 1912, Josep 1914, Rosario 1918, Ramon 1920 i Rossendo 1924. Adoptaren al Mart quan tenia 3 anys, poc abans que nasqus el Josep. El Mart va nixer lany 1910, i ha estat considerat sempre com un ms de la famlia.
La famlia dels Cirera, va crixer sempre amb uns principis slids damor al treball, de solidaritat amb els dems, desperit de servei, de lleialtat, de compliment de la paraula donada. Totes aquestes virtuts viscudes a la llar familiar varen influir i modelar el carcter del Josep.

El Josep neix a cal Querol, de Sallent de Montanissell, el dia 17 de mar de 1914, i shi est fins lany 1916. De Sallent es traslladen a Carreu, un venat prop de Prats, ms enll de Montanissell en direcci a la Pobla de Segur, a on si estan fins a lany 1926. A Carreu viuen a cal Mestre, i a la casa del costat, a cal Xiquet, hi viu un oncle seu. Daquest poblet sen van a cal Trullar dAsnurri, a les Valls de Valira, prop dAndorra, a on hi estaran dos anys, fins el 1928, quan ell t 14 anys. Els amos de cal Trullar eren els Cervs. Ara hi viuen el Marc Cervs i Porta (1928), un dels fills de la casa i lEnric Dur i Cervs (1934), fill de la pubilla dels Cervs. De lany 1928 al 1933, van a viure al Vilar de Cab, prop dOrgany. Al 1933 es traslladen a viure a cal Roger, sobre Bellestar, a on si estaran fins a lany 1944, fent de masovers. Aquest mateix any van a viure a la Borda del Riu, a la confluncia entre els rius de Castellb i dAravell, a on si estaran els seus pares fins a lany 1949.

Aquest canviar dun poble a laltre, fa que coneix-hi a la perfecci totes aquestes terres al llarg del riu Segre, lo que el constitueix en un guia excellent per passar la gent des de lAuben fins a Andorra, que s el territori que ms coneix.

Acabada la guerra a lany 1939 deixa Andorra, a on vivia habitualment durant aquests anys, i aconsegueix un certificat que lacredita que havia treballat a una ciutat espanyola durant la guerra. Aquest certificat laconsegueix a travs dun conegut que estava tamb a Andorra durant la guerra i que era espia dels anomenats nacionals. Aquest senyor es deia Antoni Disoro, i era de cal Miquel de Cab. El cap dels espies nacionals a Andorra era un tal Bonet de Tortosa, que era fabricant dolis. Es reunien sovint al bar Burgos dEscaldes-Engordany.

Amb aquest certificat, i recomanat pels seus coneguts andorrans, aconsegueix que el nomenin policia secreta del nou govern espanyol, a les zones de Solsona i Manresa.

Aquest crrec no li agrada perqu veu moltes injustcies, i al cap de sis mesos sen torna a Andorra, i tot seguit ja sinstalla definitivament a Barcelona, a on es dedica a diferents negocis: Perfumeria i fbrica de gelats, de 1940 a 1947. De 1947 al 1959 fabrica i vent rdios.

A lany 1949 es casa amb Maria Teresa Dalmau, de Valls, i tenen una filla, que actualment est casada i amb 3 fills.

Finalment, lany 1960 engega un altre negoci: fabrica i comercialitza objectes de regal fets principalment amb alumini. La seva especialitat sn cendrers de colors, i una cosa que t molt dxit sn uns raspalls per les primeres comunions, pintats a ma i amb msica i tot. Aix continua fins lany 1975 en qu aquests objectes ja no tenen sortida i decideix plegar. De manera que a lany 1975, als 61 anys, es jubila.


Jordi Piferrer Deu
Autor del llibre "Cam d'Andorra"

   
   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612