Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Histria > Altres expedicions
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
   
Altres expedicions    

Per iniciar aquest apartat d'altres expedicions transcrivim uns pargrafs del llibre "Cam d'Andorra", segona edici.

   
     

3 fotos d'expedicionaris
Fotos arxiu Valent Claverol: 3 fotos d'expedicionaris.

   

Algunes expedicions d'evasiAlgunes consideracions sobre l'evasi cap Andorra(1)
Quan Antoni Dalmases recorda les experincies del seu pas a Andorra al novembre de 1937, escriu el segent:

"Unos 30.000 hombres atravesaron los Pirineos en pequeos grupos guiados por contrabandistas que, conocedores de la alta montaa, guiaban a jvenes ilusionados y desesperados por los caminos ms difciles, de noche, con infinitas precauciones, empujados por una decisin absoluta de alcanzar la frontera.

La organizacin de estas evasiones se apoyaba en la inmensa solidaridad que se cre en el pueblo. Se desarrollaba en diversos escalones que empezaban con la deteccin de los que pensaban huir, para ponerles en contacto con enlaces que los acompaaban desde Barcelona a diversos pueblos de la zona donde se concentraban las expediciones. Se procuraba que los pueblos fueran los ms cercanos a la frontera, pero tuvieron que ir alejndose de ella a medida que aumentaban las dificultades para atravesarla.

En la poca de mi historia, los enlaces solan ser chicas y la zona de concentracin principal estaba hacia Solsona, Pons, Balaguer, Berga, etc.; es decir, a unos 70 Km. al sur de la frontera francesa. Se llegaba hasta estas poblaciones en autobs o camin, provistos de documentacin ms o menos falsificada, y desde ellas se sala ya a pie por el monte, refugindose en casas aisladas por el bosque, en donde los fugitivos permanecan algunos das o semanas. Haba que cambiar frecuentemente de lugar. Los fugitivos estaban escondidos en los silos, en los lagares, en las cuadras, o en chozas y corrales vecinos -a veces haba que simular que se trabajaba de bracero-, hasta que se reuna un grupo adecuado.

Diversos guas locales o los propios payeses de la comarca, que actuaban desinteresadamente y con gran abnegacin, recogan a los huidos y los iban agrupando hasta reunirlos en puntos determinados del monte, donde los entregaban a los guas profesionales, que tomaban entonces el mando de las expediciones para conducirlos con firme disciplina a Andorra o Francia.

Ignoro cuntos perecieron o fracasaron en esta empresa: alguna expedicin cay completa, otros perdieron algunos hombres que quedaban rezagados en el camino o en los refugios, otros no llegaron ya a las zonas de reunin. . . Esta evasin era pues una gran aventura y grave, que comprenda riesgos y penalidades muy grandes y conseguirlo slo poda ser el resultado de una decisin absoluta, tomada con plena responsabilidad y mantenida con tesn y sin vacilaciones." (2)

Adjuntem unes dades molt generals sobre l'ambient de la frontera andorrana durant aquests anys.

L'any 1936 a Andorra hi ha unes 4.000 persones. L'any 1939, acabada la guerra n'hi ha 8.000. Tamb 8.000 persones es calcula que hi varen passar en direcci a l'Espanya nacional o a Frana.

El primer any de la guerra espanyola arribaven a Andorra una mitja de 80 refugiats diaris. La mitjana de gent que pass a Andorra durant els 3 anys de la guerra s de l'ordre de 200 persones al mes.

El 23 de juliol de 1936 arriben a la Seu d'Urgell per controlar la frontera andorrana els anarquistes de la CNT - FAI. Puigcerd i la seva frontera amb Frana estava tamb controlada pels anarquistes. Ms tard tamb controlaven la frontera les Brigades Internacionals. En total ms de 600 carrabiners duien a terme una constant vigilncia difcilment eludible. Els carrabiners feien el que volien, entrant i sortint com volien d'Andorra. Eren els amos de les fronteres. A partir del dia 19 de juliol de 1937 el Coronel Baulard va prohibir totalment que els carrabiners passessin per Andorra. Mentrestant, el nombre de fugitius augment extraordinriament.

L'11 d'octubre de 1937, a les 6,30 de la tarda varen passar-se unes 380 persones, que foren perseguides en territori andorr, agafant-ne alguns. El Consell General es va queixar als anarquistes de la Seu. Moltes altres expedicions foren perseguides en territori andorr. Les violacions dels lmits andorrans foren contnues.

Quan les tropes de Franco varen ocupar Lleida, al mar de 1938, molts republicans varen passar tamb a Andorra. Hi ha documents oficials, informaci del 2 d'abril de 1938, que diuen que a Andorra hi ha 1.200 homes en edat militar que han marxat de l'Espanya Roja. Alguns d'aquests marxaran a l'Espanya Nacional.

Des del final d'abril de 1938, desprs de l'ofensiva franquista, la situaci desesperada de l'Espanya republicana va donar lloc a un augment de desertors i fugitius. Passaven centenars diriament.

Acabada la Guerra civil espanyola i durant la 2 Guerra mundial va comenar a Andorra el trfic de divises: or, joies i objectes de valor artstic, i tamb varen passar molta gent d'Europa cap a Espanya, ms de 3.000 persones, a travs dels Pirineus.

(1) Es pot obtenir mplia informaci als llibres: "Andorra durant la guerra civil espanyola", d'Amparo Soriano, que ha editat el Consell General del Principat d'Andorra, 2006; i "Espas, contrabando, maquis y evasin", de Ferran Snchez Agust. Editorial Milenio, 2003.

(2) Diari "Pro Deo et Patria" (any 1937), d'Antoni Dalmases


Algunes expedicions d'evasi
Qualsevol punt geogrfic de contacte entre Catalunya i Andorra era un lloc adient per passar gent. Normalment es buscaven els llocs de ms difcil accs. Nosaltres ens referirem nicament al pas de frontera a la zona d'Argolell, Arduix i Mas d'Alins, per on, segons la informaci que tenim, podrien haver passat unes 2.000 persones.

A continuaci citem per ordre cronolgic algunes expedicions de les que hem pogut tenir coneixement.


A.- Expedici d'en Jos M Torrabadella. Juliol de 1937.
(1)
Jos Mara Torrabadella, neix a Barcelona l'1.11.1917. El dia 18 de juliol de 1936 t per tant 18 anys i estudia tercer de medicina. Viu al carrer de Rossell cantonada Rbla. de Catalunya.

Quan s cridat a files per l'exrcit republic, s'amaga a Barcelona en uns magatzems de la seva famlia situats al carrer del Parc, nm. 5. All s'hi est uns 5 mesos. Desprs es trasllada a una casa de Sant Maral, al Montseny, a on s'hi estar uns dies. Veient que tot aix no s gens segur, la seva famlia decideix que passi a Andorra amb alguna expedici clandestina.

A la matinada d'un dia de mitjans de juny de 1937 agafa el cotxe de lnia que surt de la Pa. de Tetuan i va a la Seu d'Urgell.

Ja dins l'autobs, quan arriba a la poblaci de Tiurana, un home se li acosta, li pregunta el seu nom i li diu que baixi amb ell i que l'acompanyi a casa seva. Aix ho fa. Desprs de dormir a casa seva, surten de bon mat i es dirigeixen a Pallerols, a la Baronia de Rialb.

A Pallerols depenen de Ca l'Empordans i viuen en cabanes dins el bosc. Aquestes cabanes eren molt elementals: uns troncs d'arbre i branques per sobre, sense cap comoditat. Tot molt provisional. En cada Cabana hi vivien 5 6 persones. Aqu s'hi est unes 3 setmanes.

A finals de juliol de 1937, surt una expedici de 130 a 140 homes en direcci a Andorra. Surten tots de l'Empordans lo que mostra que tota aquesta gent vivia a la vora, en diferents cabanes dins els boscos. Sn conduts per varis guies.

La marxa dur 5 nits. Cada nit caminaven unes 12 hores. L'ltima marxa s'acab a Sant Joan Fumat, a on es dispers l'expedici, amb una desbandada general pel perill que hi va haver en un moment determinat. Alguns pogueren passar a Andorra i altres quedaren dispersats pels boscos prxims a Sant Joan. Entre aquests ltims es constitu un grup de 12 persones que tornaren enrera fins arribar al Poble de Castellb.

Cap a la nit entraren a demanar asil a una casa de pags de les afores del poble. All hi varen estar gaireb 3 mesos. Estaven ben atesos en quan a menjar. No obstant la vida era molt incmode perqu no els deixaven moure en absolut d'un altell molt redut que hi havia en el paller de la casa.

Una vegada va ser pactat el preu de la nova expedici, amb els respectius familiars dels fugitius, i desprs d'esperar encara bastants dies a que vingus el guia, es va organitzar la segona expedici que va sortir de Castellb la nit del 8 de novembre de 1937.

Aquesta marxa va concloure malament, a la matinada del dia 10 de novembre de 1937. Quan estaven prcticament a la frontera andorrana, per sobre del poble d'Arduix, els carrabiners varen agafar a uns quants dels fugitius. A Arduix hi arribaren des d'Ars i Asnurri. El guia de l'ltima etapa era un noi molt jove, d'uns 14 anys. I va succeir que quan estaven prop d'Arduix, els milicians fronterers sentiren soroll i comenaren a disparar de nit sense un blanc determinat. Aix va fer que alguns agafessin por, i mentre uns quants varen passar corrents per les roques que hi ha per sobre d'Arduix, uns pocs es quedaren parats per la por. Al ser de nit s'hi veia molt poc i no sabien on anaven, de manera que quedaren bloquejats esperant que es fes de dia. Al clarejar el nou dia els agafaren fcilment.


B.- Expedici d'en Francesc Mollev Serra, de Cal Mateu, de Peramola. Juliol de 1937. (2)
El Diari d'en Francesc Mollev Serracomena aix: "Estamos trabajando con mi hermano Pablo en la lechera de mis padres, y en compaa de mi prometida Carme, junto con sus hermanos y la yaya; estando en la lechera con mi hermano Pablo, eran las 12 del medioda y viene mi hermano Mateo procedente de Peramola y nos avisa que tenamos que partir inmediatamente hacia Peramola porque nos vendran a coger para llevarnos a la guerra."

Surten de Barcelona a finals de juny de 1937, el mateix dia que els avisa el seu germ gran, en Mateu. Arriben a Peramola, a Cal Mateu, a les 11 de la nit. Passen all uns 15 dies fins que el dia 9 de juliol per la nit deixen casa seva i s'amaguen pels boscos prxims, ja que el dia 10 eren cridats a files. Finalment a la una de la nit del dia 14 de juliol de 1937, de fet la matinada del dia 15, surten en direcci a Andorra a on arribaran al despuntar del dia 19.

Aquest grup est format pels germans bessons, Francesc i Pau Mollev Serra, el seu cos Josep Serra Mollev i altres joves de Peramola.

A travs d'aquest Diari no es pot veure clarament per on varen passar ja que no cita cap nom. Noms parla una vegada de la "muntanya Daras", que deu ser la muntanya d'Ares. Per la descripci dels llocs per on passen dedum que des de Peramola pujaren segurament l'Auben. Diu que arriben a una casa a on descansen: pot ser la Casa d'Auben o b ms lluny a Fenollet. Desprs pugen a Santa Fe i Ares. A partir d'aquest punt no sabem exactament per on arribaren a Andorra.


C.-Expedici d'Isona. Octubre de 1937. (3)
El dia 18.10.37, a la nit, surten des d'Isona 11 nois de la Comarca. Entre ells hi van, Isidre Gabriel i Riba, de Cal Barber, i Pere Benet i Ponsich, de Cal Pere Xullador.

Surten d'Isona. Passen per Biscarri i arriben a Pallerols de Rialb a la nit. Es posen a dormir al ras sota uns arbres.

Al dia segent, troben a Pallerols dos mossens del seu territori: sn Mn. Mart, vicari d'Isona i Mn. Ramon, de Conques. Hi ha 5 capellans amagats en una cabana als boscos de Pallerols. Els acompanyen a Ca l'Empordans. Aqu es reuneixen amb altres expedicionaris, arribant a ser uns 53.

L'endem els acompanya a la sortida Mn. Joan Porta Perucho, mossn de Pallerols, que estava treballant de mosso a Ca l'Empordans.

Sn dies de molta pluja (4). Al arribar a la frontera, se'n tornen enrera per qu hi ha molt perill: est tot molt vigilat. Veuen uns guies que tornen enrera dient que no es pot passar.

Es retiren fins a Tas, a on dormen a una cova. El dia segent es retiren fins a Fenollet, a on si estan un altre dia. Des d'aqu tornen a tirar endavant i arriben a Andorra el dia 29.10.37. En total varen emprar 12 dies, el que es pot fer en 4 5. Varen pagar cadasc, 1.500,- pts.

Arriben a Andorra per Bexissarri: plovia i nevava. Ells no saben exactament per on varen passar, per sembla ser que seguiren el cam de Boumort, Rasos de Tas, Port del Cant, Sant Joan de l'Erm, Bosc de Santa Magdalena, Cortals de Civs, Coll de Laquell, Bexissarri i Sant Juli de Lria.

A Sant Juli dormen a l'Hotel Pol. L'endem pugen a Escaldes i viuen a Cal Serra, passat el pont d'Engordany. Ara ja no hi s aquest hotel.

A Escaldes es troben a un del poble d'Isona: en Salvador Ubach, que portava el Casino d'Escaldes, que est al costat de l'Hotel Valira. Els hi dona feina per uns 10 dies: netejar els carrers de les restes de les inundacions que hi va haver els dies passats.

Acabats aquests treballs van tots dos cap a Frana. L'Isidre tenia uns parents i es queda amb ells. En Pere es queda a Frana all on pot.

Acabada la guerra tornen a Espanya i els porten a camps de concentraci i allistats a l'exrcit durant 5 anys.


D.- Expedici d'Antoni Dalmases. 12 de novembre de 1937. (5)
Antoni de Dalmases Esteva, s un dels expedicionaris que es va unir el dia 28 de novembre a l'expedici que venia de Pallerols i que ampliem al captol II. El posem apart perqu inicialment constituen expedicions diferents que s'uneixen en el cam que va des de Juncs a la Ribalera.

El primer contacte el t a la Plaa d'Urquinaona de Barcelona. Intenta connectar amb expedicions que passen la frontera per Figueres i amb una altre per Cervera, per sense xit. Finalment el dia 12 de novembre de 1937 surt en tren cap a Manresa a on hi arriba cap a les 12 del migdia. A les 7 de la tarda surt en cotxe cap a Solsona a on arriben a les 9 de la nit.

Immediatament surten a peu de Solsona cap a una casa prop d'Oliana. Tarden 8 hores. S'est en aquesta casa fins el dia 22 de novembre que surt cap a Oliana a ms de 2 hores de cam. S'allotgen a un hotel, potser l'hotel Victor.

Surten d'Oliana a les 4 de la matinada del dia 23. Sn en total 1 guia local i 3 fugitius. Per la descripci que fa del terreny, pugen segurament cap a Castellllebre, arriben probablement a Juncs i continuen cap a una "espluga" a on arriben a les 7 del mat del dia 24. Aqu hi passen tot el dia esperant al guia local que arriba a la nit. Els porta a  dormir a un paller d'una casa abandonada (segurament Santpou). Com que el guia principal no arribar fins d'aqu 4 dies tornen a baixar cap a la carretera, prop d'Oliana, i s'installen 3 dies a un hotel, possiblement la Penella de Baix. Estan tancats 3 dies en una habitaci, fins que a les 3 del mat del dia 28 de novembre surten de l'hotel per tornar a remuntar el cam cap a Juncs. "Buen tiempo, luna, estrellas, bosque, ro y cuatro hombres marchando sin ruido, en fila india." (5)

Arriben a Juncs i els posen al corral: ". . . llegamos a la casa y nos metemos en el corral con paja ya dispuesto, donde nos tendemos a descansar. Hay que esperar aqu a que pase el grueso de la expedicin, pero antes de una hora vienen dos hombres a buscarnos, nos levantan y los seguimos slo 500 m. y aqu nos espera algo magnfico. La incorporacin a la expedicin. Dan un silbido apagado, le responde otro parecido, y de donde al parecer no haba nadie surgen varios hombres, unos veinte. Todos van como nosotros ms o menos: grandes mochilas, mantas, bufandas, gabardinas, de todo hay y todo sin comentarios. Delante va un gua, luego nosotros y detrs los restantes. No puedo evitar volverme frecuentemente para observar este espectculo. No se oye ms ruido que el de los bastones tocando en el suelo. Detrs de m van siguiendo hombres y ms hombres que, a la luz de la luna, tienen aspecto de fantasmas. Van extraordinariamente vestidos y encorvados por el peso que llevan en las espaldas. Vamos subiendo por la montaa y como serpenteamos mucho porque la pendiente es muy fuerte vemos una fila movindose como una escolopendra cansada. Por lo visto llevan ya muchas horas andando (desde las seis del da anterior segn me dicen luego) porque se les ve agotados y con frecuencia tenemos que parar a descansar. Parece que alguno de la cola no puede andar al paso que marca el gua y por eso hay que parar mucho.

Este crepsculo no lo olvidar mientras viva. Andamos hasta que se asoma el sol indiscreto, que es cuando llegamos al sitio donde descansaremos hoy.

Nos cobijamos bajo una roca enorme de unos 30 m. de altura, de cuyo punto ms alto cae una cascada que pasa delante de nosotros para caer mucho ms abajo, donde hay un riachuelo. El suelo est lleno de grandes piedras, que lo hace ms peligroso y salvaje. Estamos en una plataforma de unos cinco metros de ancho y suspendidos a unos 30 m. encima del ro. Desde l hasta nosotros hay una pendiente impracticable cubierta de vegetacin; encima de nosotros, la roca casi vertical y el cielo." (5)

La descripci del lloc d'arribada coincideix exactament amb l'Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera. En aquest lloc es troba amb els components de l'expedici que es descriu a l'apartat 6, i el seu Diari coincideix en el fonamental amb els Diaris i Documents que tenim dels altres expedicionaris.


E.- Expedici de Coll de Narg. Desembre de 1937. (6)
El dia 8.12.37 desprs del ball de la nit se'n van de Coll de Narg cap a Andorra tres nois de 19 anys que viuen al mateix de Coll de Narg. Sn: Pere Orom, Joan Pujol (lo Tomas) i Mariano Bach. Aquell mateix dia 8.12.37 els cridaven a files per anar a la guerra amb l'exercit republic.

Varen sortir de Coll de Narg cap a les Cases i varen estar amagats alguns dies a l'ermita de Sant Jaume, que est prop d'aquesta casa. De dia estaven amagats pel bosc que hi ha per sobre l'ermita, en llocs alts. Des d'all veien sense ser vistos qui s'acostava.

All els va recollir el Pitarell, que els porta fins a Sant Joan de l'Erm, a on varen arribar a ser 25 de colla. Caminen de nit i arriben a Sant Joan de l'Erm sobre les 6 del mat, a on descansen fins a les 6 de la tarda que continuen cap a Andorra a on arribaran a la matinada del dia segent. El guia que els porta des de Sant Joan de l'Erm fins a Andorra, s l'Armengolet.

El cam seguit per anar des de Cases fins a Andorra s: Cases, Comalavall, Montanissell, Pitarell, Boumort, Rasos de Tas, Port del Cant, Sant Joan de l'Erm, Bosc de Santa Magdalena, Cortals de Civs, Coll de Laquell, Bexissarri i Sant Juli de Lria.

A Andorra s'installen a l'hotel Casino d'Escaldes, que est situat abans d'arribar a l'hotel Muntanya. Van molt pel Bar Burgos, que el varen muntar gent de Coll de Narg. Estan pocs dies a Andorra, i com que no troben treball se'n van cap a Sant Sebastian, a on sn reclutats per l'exercit nacional.

En Pere Orom s'inscriu voluntari al Ter Requet Ntra. Sra. de Montserrat, i s enviat a diferents fronts a la unitat de morters. El febrer del 38 est al front de Guadalajara, a Sigenza, concretament a Mazarete. Al 27 d'abril del 38 est a Huerta Ernando fins el maig del 38 que l'envien a Cogolludo. A l'agost del 38 es troba a Villalba dels Arcs, al front de l'Ebre. Desprs s enviat a Extremadura. s assistent de diferents oficials, i exerceix el seu ofici de barber alguns mesos, de manera que t una guerra bastant tranquilla, fora d'alguns mesos als fronts de Guadalajara, l'Ebre i Extremadura.   


F.- Expedici d'en Josep Ramonet Espar, de Ca l'Armenter d'Organy. Maig de 1938. (7)
En Josep Ramonet Espar, tenia 40 anys quan al maig de 1938 va ser destinat al front de guerra. Estava casat amb Concepci Oste Argerich de la casa de Juncs, de Peramola. Des de Juncs s'organitzaren moltes expedicions cap a Andorra, entre elles la que serveix de base fonamental per traar el cam que descrivim en aquest llibre i que anomenem Cam d'Andorra. Diu textualment l'Amadeu Rocamora: " Juncs fou durant tota la guerra un centre de refugi i concentraci pels qui havien de marxar de la zona roja."

Fou precisament en Josep Ramonet el qui present al guia Josep Cirera als de Juncs i des d'on aquell guia fu tres expedicions. Ell mateix havia ajudat a passar gent cap a Andorra. Una vegada, substituint a un guia que no va poder venir, va acompany a un nombrs grup de 80 a 100 persones des de Perandela fins a trobar el cam d'Ares, a on els deix amb altres guies.

Com que per aquestes dates l'ofensiva nacional havia arribat al Pallars, i  considerant que la guerra s'acabaria molt aviat, prengu la decisi d'abandonar la famlia i passar a la zona dominada pels nacionals. En els primers temps de la guerra, les expedicions es dirigien a Andorra o a Frana. Quan les tropes de Franco arribaren al Pallars, a meitat del mes d'abril de 1938, els fugitius trobaren un cam ms curt per passar-se a l'altre bndol: travessar la lnia del front.

Aix doncs mentre uns membres del Comit d'Organy trucaven a la porta del carrer de Santa Maria per tal de comunicar-li l'ordre de mobilitzaci, ell va sortir per la porta del darrera i es dirig a Juncs, a casa dels seus cunyats.

All s'hi va estar alguns dies, amagat a una cova, per finalment sort en una expedici del dia 15 de maig de 1938.

Tamb per aquestes dates, maig de 1938, es pass directament a la zona nacional del Pallars en Mateu Mollev i Serra, de Peramola. No seria estrany que anessin en la mateixa expedici, ja que al ser de Peramola coneixia perfectament als de Juncs, amb qui havien collaborat organitzant altres expedicions anteriors, entre elles la del novembre de 1937.

Com era habitual en aquestes expedicions des de Juncs, sortiren a les 5 de la tarda i superaren l'Auben i, citem textualment el Diari d'en Josep Ramonet, "caminant tota la nit fins arribar a Fenollet". Continuem amb el Diari: "El dia 16 sortim de Fenollet a les 5 de la tarda, passem per Monroi i Santa Fe per arribar a Ares a les 12 de la nit i anem a un paller a descansar".

"El dia 17, restem al paller fins al migdia, desprs de dinar arriben dos soldats i ens posem a crrer muntanya amunt fins arribar als Coms on ens reagrupem. Ens dirigim a la Borda del Masover on arribem a la nit, all trobem uns companys d'Organy i ens posem a dormir tot esperant als guies".

"El dia 18, a la matinada arribaren els guies". Es posa a nevar i esperen fins el dia 19 a dos quarts de vuit de la tarda que surten cap a Tas. Arriben a la Borda del Janroi. Aquesta mateixa nit, desprs de passar unes fonts i rieres amb molta aigua, arriben a un mol que ja s zona nacional, a on descansen fins que es faci de dia. Encenen foc, s'escalfen i cap a les 8 del mat del dia 20 surten del mol en direcci a Gerri on troben a una parella de la Guardia Civil. Esmorzen i tot seguit els traslladen a Sort amb un cami.

Fins aqu el resum d'aquesta expedici, que fins a Ares segueixen prcticament la mateixa ruta que la que seguim nosaltres. 


G.- Expedicions d'en Josep Cirera (8)
Parlant amb en Josep Cirera ens ha explicat que ell durant tota la guerra va fer poques expedicions amb gent: 6 7. En canvi en va fer moltes, prcticament cada 15 dies, passant mercaderies d'un costat a l'altre de la frontera.

Fem a continuaci un resum d'aquestes expedicions.

a) Primera expedici: Des de Cal Roger a Sant Juli de Lria, per Mas d'Alins, acompanyant al marqus de la Seu d'Urgell (26 de juliol de 1936).

b) Segona expedici: Des de Cal Roger a Sant Juli de Lria, per Mas d'Alins, acompanyant a un religis escolapi (tardor de 1936).

c) Des de Barcelona fins a Noves de Segre amb cotxe (any 1936), unes 5 6. A partir d'aquest punt els recollien guies de la Parrquia d'Hort.

d) Primera expedici de l'any 1937 (19 de mar) des d'Organy. Fallida.

e) Tres expedicions des de Juncs (any 1937): una a finals d'agost (que no es va arribar a fer), una altra a l'octubre amb parents de Juncs i una ltima al novembre que va ser l'expedici de la que tenim ms informaci i que constitueix la base per determinar amb precisi el "Cam d'Andorra".

f) L'any 1938 algunes poques expedicions (2 3) des de Noves de Segre fins a Andorra, una d'elles amb 2 germans de Cal Caseta de Montanissell.

A la primavera de 1938 va deixar definitivament de passar gent ja que, segons ens diu, era molt perills.

En total doncs hem de dir que, des del juliol de 1936 al mar de 1938 va fer les segents expedicions: 5 6 amb cotxe des de Barcelona fins a Noves de Segre. Dues des de Cal Roger a Mas d'Alins. Dues des de Juncs a Andorra i 2 3 des de Noves de Segre fins a Andorra. En total a peu fins a Andorra, no ms de 6 7.

No obstant durant tot el perode de la guerra, si b va passar poca gent, no va parar de fer expedicions amb mercaderies: prcticament una cada 15 dies, menys els dies d'estiu que feia molta calor o si feia molt mal temps a l'hivern. Treballava pel Reig d'Andorra i es va dedicar principalment a passar tabac i altres coses, ja que a vegades el Reig no li pagava amb diners sin amb espcies i llavors tenien que vendre aquestes mercaderies per poder cobrar.

Normalment anaven 4 5. En Josep Cirera anava gaireb sempre amb el Garreta d'Espaent. Les mercaderies que baixaven d'Andorra les portaven fins a la Reula, una casa que est sota Noves de Segre al costat del riu Segre. All els esperava un francs amb una furgoneta; carregava el gnere i el portava a Barcelona.

De pujada feien la mateixa operaci a la Reula amb mercaderies que el francs pujava de Barcelona cap a Andorra.

Passava sempre pel mateix lloc, amb petites variants, de manera que per les ms de 20 converses que he tingut amb ell sabem amb absoluta certesa el cam que ell i molts altres guies feien, i que coincideix amb el que proposo en el present treball i que anomeno "Cam d'Andorra".


H.- Fenollet i Ares: Dos llocs de descans (9)
Per acabar aquest captol adjuntem dos testimonis que certifiquen la freqncia del pas de fugitius per aquesta zona.

a) Eugeni Coll i Camp, de Fenollet
L'Eugeni va nixer a Fenollet el dia 24 de gener de 1925, encara que el registre civil posa el dia 24 de febrer de 1925. Va morir a Fenollet el dia 10 de maig de 2007, a l'edat de 82 anys. L'any 1937 tenia 12 anys i recorda el que passava a casa seva per aquelles dates.

Ens explica que durant ms de dos anys, de finals de 1936 a finals de 1938, prcticament cada setmana passava alguna expedici de fugitius en direcci cap a Andorra. Desprs de 1939 tamb varen tenir a casa seva refugiats.

La casa de Fenollet era molt coneguda a la zona, per la seva situaci estratgica en el cam de Bixols a Organy, i cap a la Seu d'Urgell. Efectivament, el cam que anava del Pallars Juss (Sals de Pallars, la Pobla de Segur, Isona, les Conques, Tremp) cap a l'Alt Urgell (Organy i la Seu d'Urgell), passava per Sallent, Montanissell i Fenollet, que era l'ltima casa d'aquest cam abans d'arribar a Organy.

Sobretot en temps de les famoses fires de bestiar d'Organy i de Sals de Pallars, aquest cam era molt transitat. Quan hi havia fira a Organy, per sant Andreu el 31 de novembre, la gent que venia de les contrades del Pallars, Bixols, Tremp, etc. passaven per Fenollet. Al ser aquesta casa l'ltima que es troba abans d'arribar a Organy alguns es quedaven a dormir a Fenollet durant els 9 dies que durava la fira.

Al esclatar la guerra espanyola de 1936 alguns milicians de la FAI volien matar a l'amo de Fenollet perqu consideraven que era de dretes. Tenia parents que eren capellans i monges, i tant ell com la seva dona es distingien per la seva bonhomia.

Com que eren molt coneguts a la zona, i especialment per la gent de Bixols, els 5 milicians d'aquest poble varen determinar que ning toqus per res a la gent de Fenollet. Aix doncs, durant tota la guerra, Fenollet va gaudir d'una especial protecci.

El cam que passava per Fenollet era un cam de ferradura, s a dir noms podien passar-hi animals o fer-lo a peu. No tenia res a veure amb la carretera que hi ha ara. Era un cam que passava per sobre de la carretera actual (encara es pot veure ara) i al passar per Fenollet cam de Montanissell, deixava la casa a l'esquerra, de manera que si no volies entrar a la casa podies passar de llarg, ms o menys com passa tamb avui.

Entre la protecci que tenien de la gent de Bixols i la dificultat d'accedir-hi,  s'entn que no hi passessin milicians o gent amb la intenci concreta de fer-hi inspeccions. Certament que al ser un cam de pas, habitualment hi transitava gent: alguns es paraven a saludar, o es quedaven a menjar i fins i tot a dormir, o simplement passaven de llarg.  

Durant la guerra del 36, varen viure a Fenollet unes 14 persones: 6 de la famlia, dues monges que estaven amagades (la germana de la mestressa i una amiga seva), un pastor, dos mossos i 2 o 3 parents que tamb hi estaven amagats. A ms, com hem dit, cada setmana o cada 15 dies passaven expedicions de 20 a 40 persones, cam d'Andorra. Als mesos d'hivern - desembre, gener i febrer -, habitualment no hi passaven pas expedicions.

Per alimentar a tanta gent, l'Eugeni baixava cada setmana dues vegades a buscar pa i altres queviures a Organy i a Coll de Narg. Anava alternant per no despertar sospites.

b) Paco Bullich i Bentanachs, de Ca l'Esparrica d'Ares
En Paco Bullich va nixer a Ares, a Ca l'Esparrica (masoveria del Fiter), el dia 11 de novembre de 1917. Eren els masovers de Cal Fiter, ja que aquests se'n havien anat a viure a la Seu d'Urgell. En Manel Fiter, advocat de la Seu, es pass a Andorra al comenament de la guerra.

Els Bullich eren de la Gurdia d'Ares i l'avi d'en Paco s'havia traslladat feia alguns anys al poble d'Ares, com a masover de Cal Fiter. El pare d'en Paco es deia Albert Bullich i Llach i la mare Maria Bentanachs i Oliva, que era germana de l'amo del Barid que es deia Francesc Bentanachs i Oliva. A Cal Barid tamb es dedicaven a passar gent cap a Andorra.

Al poble d'Ares, a ms de l'esglsia i de la rectoria, hi havia quatre cases: Cal Nadal, Cal Duric, Cal Rei i Cal Fiter, amb els seus corresponents corrals pel bestiar i els pallers.

A Cal Fiter hi vivien els Bullich i li deien Ca l'Esparrica. Era la casa ms gran del poble i t uns corrals i paller al davant, a la part situada ms a l'oest, i que per tant sn les edificacions ms properes al cam d'arribada des de la Vall de Cab. Aix doncs, les primeres edificacions que trobaven les expedicions que arribaven des de Cab eren precisament els corrals de Cal Fiter.

L'any 1937, en Paco Bullich tenia 20 anys i recorda perfectament que freqentment passaven fugitius per davant de casa seva. La majoria d'expedicions, quan arribaven a Ares, descansaven al paller fatigats per la forta pujada des de la Vall de Cab, i alguns fins i tot menjaven quelcom. Recorda que en una ocasi eren ms de 30 a dinar i que varen dividir-se entre les altres cases del poble. Tenien corders, gallines, etc. I per aquella zona s'hi feien unes patates molt bones, com tamb ens ho ha recordat en Josep Cirera.

A partir del setembre de 1937, data en qu va ser cridat a files, i fins al final de la guerra, en Paco estava amagat pel bosc gaireb b tot el dia. No obstant recorda que hi passaven moltes expedicions. Es recorda particularment d'un guia: el Bitll de les Anoves, que per altra part s molt conegut, sobretot per la seva professionalitat i honradesa.

Aquests dos testimonis, juntament amb els que ens han donat els descendents de Vilar, l'Empordans, l'Arosa, la Mora, Torrent, Juncs, Barid, . . . i de les altres cases al llarg del Cam, les Bordes del Fuster i del Riu, . . . , i ms endavant Cal Roger i Mas d'Alins, ja a Andorra, mostren clarament que la ruta que proposem s certament una ruta molt transitada per fugitius i contrabandistes.


(1) Informaci facilitada per Josep Maria Torrabadella
(2) Informaci facilitada per Joan Mollev i Viladoms, que ens ha subministrat el Diari d'evasi escrit pel seu pare, en Francesc Mollev Serra.
(3) Informaci facilitada per Isidre Gabriel Riba i Pere Benet Ponsich, d'Isona.
(4) Sn molt coneguts els forts aiguats d'Andorra d'octubre de 1937
(5) Diari "Pro Deo et Patria" (any 1937), d'Antoni Dalmases
(6) Ens ho explica en Pere Orom Riart, deCal Ton del Peret. Nat a Coll de Narg al setembre de 1918.
(7) Informaci facilitada per Amadeu Rocamora i Ramonet, net d'en Josep Ramonet i Espar.
(8) Ms de 20 converses amb en Josep Cirera al llarg de tres anys
(9) Cito els testimonis de Fenollet i Ares per la seva implicaci directa en els camins d'evasi.
      La informaci me l'han facilitada els mateixos protagonistes.

 

   
   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612