Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Blog del Caminant  
Blog del Caminant    
 

Jordi Piferrer

A través d’aquest Blog, tots els caminants podran intercanviar les seves experiències i exposar els seus criteris i suggeriments sobre aspectes relacionats amb el Camí de Pallerols a Andorra.

Coordinarà el Blog: Jordi Piferrer *


Tots els relats, es visualitzen per ordre Cronològic .

També es poden veure segons els apartats:
Caminades , Expedicions d'evasió , Expedició de 1937 , Cultura, festes i tradicions .


 
21 de juliol de 2008
Tres Caminades integrals   

 

             Durant aquest estiu s'han fet tres Caminades integrals.

 

            1. La primera es féu des de Barcelona els dies 24 al 26 de juny. Veure Notícia del dia 28 de juny. Feren la Caminada des de Torrent fins al Mas d'Alins: 65 Km i 6.850 m de desnivell acumulat (pujades: 3.550 m i baixades: 3.300 m).

 

            2. La segona, del 26 de juny a l'u de juliol, fou organitzada pel Club Raier, de Lleida. Hi assistiren uns 30 nois de Lleida i Saragossa. Alguns dies hi estigueren també alguns nois de Girona. Feren la Caminada des de Peramola fins al Mas d'Alins: 75 Km i 7.250 m de desnivell acumulat (pujades: 3.950 i baixades: 3.300).

 

            3. La tercera Caminada integral vingué des de València i es realitzà del 10 al 15 de juliol. Hi assistiren 16 persones. Feren la Caminada més completa, ja que sortiren a peu des de Peramola cap a Pallerols i des d'aquí fins a Sant Julià de Lòria, a Andorra. És la primera expedició que passa per Montlleví, travessant la tanca de caça de l'Arçosa-Montlleví, de manera que es pot dir que ha estat la més semblant a l'expedició de 1937. Només han deixat de fer els 5 Km que hi ha des del pont de Peramola fins el poble de Peramola. En total caminaren uns 90 Km i feren un desnivell acumulat de 8.550 m (4.380 m en pujada i 4.170 m en baixada).

 

            Tres magnífiques Caminades integrals que podeu veure ben detallades a les Notícies de la web.

 

            Esperem que tots els participants ens expliquin les seves experiències a través d'aquest Blog del Caminant.

 

inserir comentarisinserir comentaris
 
veure comentarisveure comentaris (13)
 
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

15 de juny de 2008
Activitats a l'estiu   

     De manera creixent acudeixen grups de caminants que fan el Camí d'Andorra. Durant aquest estiu estan programades tres Caminades integrals, es  a dir: d'Oliana fins a Andorra, i sis Camps de Treball.  

                                  Les Caminades integrals programades són:

            a) Una expedició de Barcelona. Dies 23 al 26 de juny.

            b) Una expedició conjunta de gent jove de Lleida, Girona i Saragossa. Seran uns 40 nois. Dies 27 de juny al 2 de juliol.

            c) Una expedició de València. Seran 15 assistents, del 10 al 15 de juliol.

 

                                                Camps de Treball

       Hi haurà també aquets estiu sis camps de treball amb gent jove d'arreu de Catalunya. Dels dies 1 de juliol fins el 10 d'agost, amb tongades de 7 a 15 dies.

       Els que vulguin s'hi poden inscriure a través d'aquesta web.

       A més de totes aquestes activitats hi ha nombroses iniciatives de petits grups per a fer el Camí. Unes noies de Suïssa ens han anunciat la seva vinguda a l'octubre .

        El camí està ben senyalitzat. Animeu-vos a fer-lo sencer o en petits trams. Per anar més segurs consulteu sempre la informació que hi ha a la nostra web.

       Expliqueu-nos les vostres experiències per anar millorant l'itinerari. 

                                       ¡Bon estiu fent el Camí d'Andorra!   

           

       

inserir comentarisinserir comentaris
 
veure comentarisveure comentaris (5)
 
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

18 d'abril de 2008
Com el camí de la vida   

La Maria Pilar Torra, que habitualment assisteix a les Caminades del segon dissabte de mes, ens escriu.

 

Fer el camí de Pallerols a Andorra fa pensar.

 

Normalment no el fem sols. Algun amic ens n'ha parlat, ens ha convidat, ens ha convençut, i ens hem decidit a sumar-nos al grup que un cop al mes en fa un tram. Potser també convencem un amic, un familiar, que ens acompanya a la ruta...

 

Abans que nosaltres, molta gent ha fet aquet camí: contrabandistes o  maquis; sants i pecadors; fugitius de la justícia, fugitius de la injustícia; vells i joves... És com el camí de la vida.... N'hi ha que hi ha passat sense pena ni glòria; hi ha qui hi ha mort, a alguns els han matat i estan enterrats al camí... D'altres n'han escrit la història o han deixat dit com hi varen passar... I quan es va perdre el costum de transitar-hi, alguns han recuperat els diaris dels caminants, han seguit els passos descrits en els textos, han fet el mateix camí, han consultat experts, han sumat esforços, han engrescat molta gent  i el vell camí ha ressuscitat...

 

El camí és un camí marcat, bastant ben marcat... El guia ens diu: fixeu-vos en les marques!! Els que no coneixem el camí, si no ens fixem en les marques ens perdríem... Allò que és important és veure quina és la marca següent: si la tenim clara podem córrer per llocs més planers o enfilar per trams més costeruts, segur que no ens perdrem... A vegades, la marca costa de trobar: caminem fa estona sense veure'n cap i ens preguntem si anem per bon camí... O arribem a una cruïlla i ens sembla que no està marcat cap on cal tirar... Provem un camí o altre fins que la marca apareix, a vegades amagada, o mig esborrada per l'aigua... A vegades el paisatge és tant bonic que, entusiasmats, seguim endavant sense adonar-nos-en que  la marca ens adreçava cap a la dreta o a l'esquerra.....I tenim sort del company o l'amic que ens fa un crit d'alerta...

 

Els caminants som d'edats molt diverses: de nens i adolescents a adults i gairebé vells...paraula bonica si l'esperit és encara jove... Alguns arribarien molt aviat al final de l'etapa, però esperen els adolescents enjogassats, o alenteixen el  pas per estar amatents als que els costa més la pujada...Les edats diverses no importen si l'esperit és el mateix...

 

Compartim allò que tenim: l'aigua, els ganyips, la fruita... I, si ens sorprèn el fred, també la roba d'abric....I, si cal, algun bastó...

 

Sembla que les baixades són més fàcils que les pujades...que anar costa amunt és més penós que davallar...doncs, no. Molts cops no és pas així...Difícilment es cau durant la pujada, però en canvi, quan un baixa i sembla que tot serà més fàcil, la caiguda de tant en tant és un fet...

 

Quan es gaudeix d'un tram planer un pot parlar de moltes coses agradables: es descobreixen punts en comú amb persones gairebé desconegudes, ens sorprèn l'enginy d'un company o companya, o el sentit de l'humor d'aquell que semblava més ferreny...

 

De tant en tant el paisatge ens meravella: de cop, les muntanyes encara blanques  apareixen als nostres ulls i ens sorprenem un cop més de la bellesa de la Creació... I se'ns eixampla el cor i l'anima...

 

La lectura de les aventures i desventures dels que varen deixar escrit el pas pel camí en els moments difícils de l'any 37 ens deixa muts, impressionats. Som conscients que seguim els mateixos passos, que ens parem als mateixos llocs, que ara el camí és molt menys difícil que en aquells moments, que una bona colla de persones abans que nosaltres han treballat per fer-nos el més clar, més segur, més amable...

 

Les cases ensorrades, deshabitades, que tants caminants han vist passar al llarg dels temps, sembla que tímidament es van res

inserir comentarisinserir comentaris
 
veure comentarisveure comentaris (2)
 
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

5 d'abril de 2008
Riu d'Aravell   

           

            Aprofitant que el proper dissabte 12 d'abril fem la Caminada des de Cal Pallarès fins a Cal Roger, passant per dins el Riu d'Aravell, voldria dir algunes coses sobre aquest riu.

 

            El Riu d'Aravell s'alimenta per l'aportació de les aigües d'una part de la cara sud de la Serra de Burbre, i concretament la que baixa pels barrancs que queden formats per les prominències de la Roca del Carret, el Roc del Fener de l'Ala, el Roc de la Guardia i el Tossal del Roure. D'oest a est, són: el Torrent del Mas d'en Roqueta, el Barranc dels Molins, el Torrent de Cortal Nou, el Torrent de la Coma del Bosc, el Torrent de la Guàrdia, el Barranc del Tossal del Roure; i més al sud: el Torrent del Pujol i el Riu de Bellestar, juntament amb altres barrancs i torrents més petits. Tots plegats aporten les seves aigües i formen el Riu d'Aravell.

 

Més avall del Golf d'Aravell el riu passa encaixonat per entre dues muntanyes i és en aquest lloc on es fa més difícil de creuar. Molt poc abans d'arribar a la Borda del Riu, rep per la dreta el Riu de Castellbò i pocs quilòmetres més avall desaigüen al Riu Segre.

 

Durant la marxa nocturna del 30 de novembre al 1 de desembre de 1937, els expedicionaris ho passaren bastant malament ja que travessaren aquests rius moltes vegades mullant-se els peus contínuament, fins que al final ja no es preocupaven més i caminaven pràcticament per dins el riu. Foren unes tres hores molt molestes amb les naturals caigudes dins l'aigua que tenia lògicament una temperatura bastant freda.   

 

Sortosament per nosaltres, el dissabte passat uns pares del Club de nois Valldaura, d'Igualada, van acabar de col·locar quatre ponts en els trams més complicats, de manera que per la Caminada del proper dissabte no ens caldrà portar botes d'aigua, ni mullar-nos els peus. A la notícia corresponent al dia 6 d'abril podeu veure algunes seqüències fotogràfiques de la col·locació dels quatre ponts. En dies anteriors els havien muntat, de manera que hi han treballat més de 12 dies al llarg de 4 mesos.

 

Hem d'agrair a aquests pares de família l'esforç i la dedicació de temps. Nosaltres en podrem gaudir a les properes Caminades. El dissabte vinent, dia 12, ho celebrarem com es mereix. 

 

 

inserir comentarisinserir comentaris
 
veure comentarisveure comentaris (5)
 
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

3 de març de 2008
Ares i Baridà   Caminadas - Ruta 4Caminadas - Ruta 5

 

            El proper dissabte 8 de març farem una Caminada des de la Vall de Cabó a Cal Pallarès, de Noves de Segre, passant per Ares i Baridà.

 

Aquests camins han vist moltíssimes expedicions de fugitius, ja que era una ruta molt transitada. Normalment quan estaven al coll d'Ares les expedicions anaven cap a Conorbau i continuaven cap al nord-oest i nord planejant, sense perdre alçada, en direcció a La Guàrdia d'Ares, Taüs, Castellàs, Coll del Cantó, Sant Joan de l'Erm, Bosc de Santa Magdalena, Cortals de Civís, Coll de Laquell, Bexissarri i Sant Julià de Lòria.

 

            En el cas de l'expedició de l'any 1937, que resseguim nosaltres, el guia Josep Cirera no va dirigir-se al nord-oest com feien la majoria d'expedicions sinó que va agafar la direcció nord-est, passant per la casa de Baridà i baixant pel torrent de Baridà, cap al Segre, cosa certament molt perillosa ja que era una zona més transitada. Ell ho feia sempre així perquè passava pel territori que coneixia millor i on hi tenia els seus amics de la Parròquia d'Hortò, la Borda del Fuster, la Borda del Riu i sobretot perquè pujava per la Caubella, deixava l'expedició a les Roques de la Caubella i se'n anava a casa seva, a Cal Roger, per a descansar-hi i agafar provisions pels expedicionaris.

             

A Ares hi tenia amics, i si convenia podien descansar una mica al corral de Cal Fiter. A Ares hi ha quatre cases, a més de la rectoria i l'església. Les quatre cases són: Cal Nadal, Cal Duric, Cal Rei i Cal Fiter, amb els seus corresponents corrals pel bestiar i els pallers.

 

L'any passat vam poder parlar amb en Paco Bullich que va néixer a Cal Fiter d'Ares, l'any 1917. Els Bullich eren de la Guàrdia d'Ares i l'avi d'en Paco s'havia traslladat al poble d'Ares feia alguns anys, treballant com a masover de Cal Fiter, ja que els propietaris vivien a la Seu d'Urgell. Llavors la casa va agafar el nom de Ca l'Esparrica. El pare d'en Paco es deia Albert Bullich i Llach i la mare Maria Bentanachs i Oliva, que era germana de l'amo del Baridà que es deia Francesc Bentanachs i Oliva. A Cal Baridà també es dedicaven a passar gent cap a Andorra.

 

Cal Fiter és la casa més gran del poble i té uns corrals i paller al davant, a la part situada més a l'oest, i que per tant són les edificacions més properes al camí d'arribada des de la Vall de Cabó. Així doncs, les primeres edificacions que trobaven les expedicions que arribaven des de Cabó, eren precisament els corrals de Cal Fiter.

 

            L'any 1937, en Paco Bullich tenia 20 anys i recorda perfectament que freqüentment passaven fugitius per davant de casa seva. La majoria d'expedicions, quan arribaven a Ares, descansaven al paller fatigats per la forta pujada des de la Vall de Cabó, i alguns fins i tot menjaven quelcom. Recorda que en una ocasió eren més de 30 a dinar i que varen dividir-se entre les altres cases del poble. Tenien corders, gallines, etc. I per aquella zona s'hi feien unes patates molt bones, com també ens ho ha recordat en Josep Cirera.

 

            Tot això i moltes més coses podrem recordar el proper 8 de març a la Caminada que farem passant per les cases d'Ares i de Baridà, que tants records ens suggeriran.

 

            Podeu escriure les vostres impressions i coneixements sobre Ares i Baridà a través d'aquest Blog.

inserir comentarisinserir comentaris
 
veure comentarisveure comentaris (6)
 
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

 
1 2 3 4 5 6
   
     
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612