Iniciem un nou any, amb la il·lusió de que sigui ben profitós per a tots aquells que s'aventurin a recórrer alguna part del Camí d'Andorra.

Hi ha moltes possibilitats per fer-lo:

-         La més assequible per a tot tipus de persones és anar en cotxe fins a Peramola i Pallerols, visitant els llocs més emblemàtics. En primer lloc, podeu veure el Paller de Peramola, on sant Josepmaria va passar la nit del 19 de novembre de 1937. Després arribareu a Vilaró on hi passà els dies 20 i 21 de novembre. Pujareu a continuació a l'església de Pallerols i visitareu el Rebost de la Rectoria, on sant Josepmaria va passar la dolorosa nit del 21 al 22 de novembre de 1937, entrant a continuació a l'església on podreu admirar la imatge de la Mare de Déu del Roser i recordar el favor que féu a sant Josepmaria quan trobà una rosa de fusta daurada, la matinada del dia 22. Podeu acostar-vos també a la casa de l'Empordanès, on anaven a buscar menjar des de la Cabana de Sant Rafel. Fins aquí ho podeu fer tot amb un cotxe normal.

-         Si voleu avançar una mica més, anireu a peu (a mitja hora de camí des de l'església) cap a la Cabana de Sant Rafel, on el grup que anava amb sant Josepmaria estigué amagat els dies 22 al 27 de novembre. Una mica més complicat és arribar a la font de Comalpou on, segons diu la gent de la zona, anaven a buscar aigua des de la Cabana. Us podreu acostar també a la Bassa on anaven a rentar-se. A tots aquests llocs s'hi pot arribar a peu però també amb un cotxe tot terreny.

-         També amb un cotxe tot terreny us podreu acostar a la Casa del Corb. Haureu de caminar una hora (mitja d'anar i mitja de tornar). Així reviureu la nit del 27 i la matinada del 28 de novembre.

-         Amb el mateix cotxe tot terreny anireu fins a Santpou i d'aquí a peu (mitja hora d'anar i mitja de tornar) arribareu a la Ribalera, on el dia 28 sant Josepmaria celebrà l'última missa, fins que la celebrà de nou el dia 3 de desembre al poble andorrà d'Escaldes-Engordany. Cap a les 5 de la tarda d'aquest dia 28 es presentà el guia de l'expedició, Josep Cirera, agafà el grup, que en aquest moment era d'unes 23 persones, i en quatre nits el conduí cap a Andorra, on arribaren la matinada del 2 de desembre.

-         Si voleu visitar més coses, podeu arribar en cotxe normal fins a Fenollet, on l'expedició de 1937 hi descansà el dia 29 de novembre. En aquesta casa us atendrà molt bé la Rosa Coll. Actualment és una casa de turisme rural.

-         Durant l'any 2009 podeu també unir-vos a les Caminades que fem cada segon dissabte de mes. Caminem de 5 a 7 hores, segons el tram, i revivim especialment l'expedició de 1937 llegint textos dels diaris i altres documents històrics. Com que anem molt a poc a poc hi poden venir tot tipus de persones. De fet hi venen habitualment des de nens de 7 anys fins a persones de 72 anys. També hi ha la possibilitat de venir en cotxe i trobar al grup en alguns llocs al llarg del recorregut.

Tot  recordant que el dia 9 de gener de 1902 va néixer el principal protagonista d'aquest camí, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, penso que al llarg d'aquest mes és especialment adequat fer alguna visita en algun tram del Camí.

Per arribar amb seguretat als llocs que hem esmentat anteriorment haureu d'estudiar atentament els plànols i les indicacions que trobareu a l'apartat de Les Rutes.

Durant l'any 2009 ampliarem un servei que ha estat molt sol·licitat al llarg del 2008: les visites guiades. Podeu demanar informació, entrant a l'apartat Contacte o bé telefonant al 639.158.538.

            Durant aquest mes de novembre tindrem ocasió de reviure els esdeveniments de l’expedició de l’any 1937. Recordem-ne ara alguns:

            Aprofitant que el proper 12 de gener fem la Caminada des de la Ribalera fins a les Masies de Nargó, pujant la canal de la Jaça i baixant per la cara nord de l'Aubenç, m'ha semblat bé fer alguns comentaris sobre l'aparició del guia Josep Cirera a l'Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera, el dia 28 de novembre de 1937.

            Com sabeu, durant els anys de la guerra de 1936 - 1939, hi havia en aquest lloc moltes persones amagades, entre elles en Josep Boix i Oste, el fill de Juncàs, la casa propera a la Ribalera. Les condicions naturals de l'espluga, encerclada d'altes penyes i amb el profund barranc per sota, fa que sigui de molt difícil accés per a persones que desconeixen el territori. Era un lloc molt segur per amagar-s'hi i per la concentració de fugitius. Aquesta zona pertanyia a la gent de Juncàs que eren els qui organitzaven aquestes expedicions.

            En el cas concret de l'expedició del novembre de 1937, són els de Juncàs qui organitzen l'expedició cap a Andorra fent venir al guia Josep Cirera des d'Andorra, a través dels seus parents: en Josep Ramonet i Espar, de Ca l'Armenter d'Organyà.

            En Josep Cirera arribà a Juncàs per la tarda del dia 27 de novembre, dormí a aquesta casa i l'endemà, cap a la 1 del migdia, es presentà a la Ribalera per conèixer al grup i cobrar. Tornà a dinar a Juncàs i cap a les 5 de la tarda es tornà a presentar a la Ribalera per iniciar la sortida definitiva cap a Andorra.

            Això és el que es dedueix de la lectura dels Documents històrics que tenim: el Diari del Pas, el Diari d'Antoni Dalmases, els records escrits l'any 1975 per Francisco Botella i sobretot per les converses mantingudes amb el guia de l'expedició, en Josep Cirera, i amb en Josep Boix, de Juncàs.

            L'únic que diu que el guia Josep Cirera apareix a la Cova del Corb la nit del 27 de novembre, és Juan Jiménez Vargas, en un escrit de records fet l'any 1980, quaranta i tres anys després. Pedro Casciaro, un altre dels expedicionaris, en uns escrits de l'any 1975, situa al guia fins i tot abans del Corb, però ell mateix ens adverteix que no està segur dels dies ni dels llocs on succeïren els fets que comenta. També diu que el guia va assistir a la missa que sant Josepmaria Escrivà celebrà a primeres hores del matí del dia 28, tot just arribar a la Ribalera, mentre que el guia assegura que ell no va assistir a cap missa durant aquells dies.

            He pensat que seria interessant fer aquests comentaris per situar al seu lloc els esdeveniments que a la llum de les últimes investigacions hem anat descobrint. En aquest sentit s'hauran de rectificar les versions que sobre aquest fet diuen els llibres: "El Fundador del Opus Dei", d'Andrés Vázquez de Prada, Tomo II; i "Travessant la nit", de Octavio Rico i Dámaso Ezpeleta, que de fet utilitza la font anterior.   

            Durant la propera Caminada del dia 12 de gener tindrem ocasió de llegir els documents originals i comentar més àmpliament els fets que tan breument hem esmentat.

Al llarg d’aquest camí ens trobarem amb moltes coses que seran motiu de reflexió i de diàleg: El propi camí, amb la seva descripció i experiències durant les caminades, els costums i les festes dels llocs per on passem, l’art i la cultura que anirem descobrint al caminar, les persones que ens trobarem… la història dels nostres avantpassats, històries de moltes expedicions d’evasió, la història de l’expedició de l’any 1937, els guies de les expedicions… i moltes més coses relacionades amb la geografia, la cultura i la història d’aquest camí.

Tots esteu convidats a participar activament en l’aportació de dades i comentaris que enriquiran els nostres coneixements.

És la meva intenció que cada 15 dies poguem tractar algun tema específic relacionat amb el camí.

Com sabeu, el passat dia 1 de desembre, vam tenir una taula rodona a Peramola per parlar de camins de llibertat a través dels Pirineus. Tots els ponents i les autoritats assistents a l’acte van coincidir en que és necessari i urgent donar un fort impuls, recuperar i protegir els camins tradicionals i històrics. Si recuperem els camins, com deia un dels ponents, recuperem la  vida del poble, ja que els camins són com les artèries del cos humà per on circula la sang que dona vida a tot el cos. Si recuperem els camins recuperem el nostre entorn geogràfic i cultural, recuperarem les nostres tradicions i la nostra història i col·laborem activament a la recuperació del nostre país.

Vull acabar citant unes paraules de Jordi Pasques, llegides a la taula rodona de Peramola:

“Hem pogut constatar com el caminar i els camins viuen un altre cop una renaixença profitosa, com si es tractés de tornar a fullejar un llibre vell llegit en la jovenesa i retrobar-hi imatges i virtuts, essències i esperances, moments de vida.”

Amb aquest desig de renaixença per als camins i sobretot per a cada un de nosaltres aprofito per desitjar-vos, a tots els amics del Camí d’Andorra, unes ¡Bones Festes de Nadal!

Jordi Piferrer i Deu