Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Blog del Caminant  
Blog del Caminant    
 

Jordi Piferrer

A través d’aquest Blog, tots els caminants podran intercanviar les seves experiències i exposar els seus criteris i suggeriments sobre aspectes relacionats amb el Camí de Pallerols a Andorra.

Coordinarà el Blog: Jordi Piferrer *


Tots els relats, es visualitzen per ordre Cronològic .

També es poden veure segons els apartats:
Caminades , Expedicions d'evasió , Expedició de 1937 , Cultura, festes i tradicions .


 
28 de desembre de 2009
La casa de Fenollet   

 

     Aprofitant que el dia 9 de gener fem la Caminada des de la vall del riu Sallent fins a la vall del riu de Cabó, passant per Fenollet, voldria fer alguns comentaris sobre la casa de Fenollet.

     Després de parlar moltes vegades, al llarg dels anys 2002 al 2007, amb l'Eugeni Coll i Campà, l'amo de Fenollet, voldria remarcar algunes dades que ens poden ajudar a conèixer aspectes interessants de la casa de Fenollet durant els anys de la guerra. Ell, aleshores, tenia dotze anys i se'n recordava bastant bé dels fets passats.

     Ens comentava que, des de finals de 1936 a finals de 1938, pràcticament cada setmana passava alguna expedició de fugitius en direcció a Andorra. Després del 1939 també van tenir refugiats a casa seva.

     La casa de Fenollet era molt coneguda a la zona, per la seva situació estratègica en el camí de Bòixols a Organyà i la Seu d'Urgell. Efectivament, el camí que anava del Pallars Jussà (Salàs de Pallars, la Pobla de Segur, Isona, les Conques, Tremp...) cap a l'Alt Urgell (Organyà i la Seu d'Urgell), passava per Sallent, Montanissell i Fenollet. Aquesta era l'última casa que es trobava abans d'arribar a Organyà.

     Sobretot en temps de les famoses fires de bestiar d'Organyà i de Salàs de Pallars, aquest camí era molt transitat. Quan per sant Andreu, el 30 de novembre, hi havia la fira d'Organyà la gent que venia de les contrades dels Pallars, Bòixols, Tremp, etc., passava per Fenollet. Al ser aquesta casa l'última que trobaven abans d'arribar a Organyà, alguns s'hi quedaven a dormir els nou dies que durava la fira.

     En esclatar la guerra espanyola de 1936, alguns milicians de la FAI volgueren matar l'amo de Fenollet perquè el consideraven de dretes. Tenia parents capellans i monges, i tant ell com la seva dona es distingien per la seva bonhomia.

     Com que eren molt coneguts, i especialment per la gent de Bòixols, els milicians d'aquest poble van determinar que ningú toqués per res a la gent de Fenollet. Així doncs, durant tota la guerra, Fenollet va gaudir d'una especial protecció, i per això s'enten que poguessin atendre tants fugitius durant la guerra sense ser inquietats per ningú.

     El camí que passava per Fenollet era un camí de ferradura, és a dir, només hi podien passar animals o fer-ho a peu. No tenia res a veure amb la carretera actual. Seguia pràcticament el mateix traçat i encara avui es pot descobrir el tram antic que va una mica per sobre de l'actual. Això feia que fos complicat d'arribar-hi, el que donava més protecció a la gent que hi vivia.

     Durant la guerra del 36, varen viure a Fenollet unes catorze persones: sis de la família, dues monges que estaven amagades (la germana de la mestressa i una amiga seva), un pastor, dos mossos i dos o tres parents que també hi estaven amagats. A més, com hem dit, cada setmana o cada 15 dies arribaven expedicions d'entre 20 i 40 persones, camí d'Andorra. Als mesos d'hivern -desembre, gener i febrer-, minvaven molt les expedicions.

     Per alimentar tanta gent, l'Eugeni baixava a Organyá i a Coll de Nargó dues vegades per setmana a buscar pa i altres queviures. Anava alternant els dos pobles per no aixecar sospites. Tenien corders, algun porc, conills i gallines. No tenien vaques com tenen ara.

     Un detall també interessant per situar-se al Fenollet de l'any 1937, és que en aquell temps no hi havia l'ermita que hi ha avui, que es va construir a l'any 1942.

     Rellegint els escrits i diaris de l'expedició del novembre de 1937, ens fem càrrec de com van transcórrer aquells dies a Fenollet. Miguel Fisac, escriu en el Diari del 28 de novembre de 1937:

Mucho después de lo que hubiéramos deseado, llegó el pajar; mejor dicho, el aprisco techado; y después de esperar un pequeño rato a que el guía pidiera permiso a los dueños para poder parar allí lo que quedaba de noche, que era bien poco, y todo el día siguiente, entramos: tomamos un poco de morcilla y pan, de lo que llevábamos de repuesto, y nos dispusimos a dormir al arrimo del ganado, que en otro departamento inmediato al nuestro estaba.

     Antoni Dalmases, en el Diari que va escriure el mateix 1937, ens diu:

Nos conduce a un corral, nos tendemos en la paja y ahí quedamos dormidos. Es el lunes 29 de noviembre.

Hace trece horas que andamos. Alrededor de las diez empezamos a despertar. Comemos un poco, alguien se fricciona y cura los pies. Otros salen a tomar el sol, sentados o tendidos en un patio que hay a la salida del corral. Éste tiene unos ocho metros de ancho y otros tantos de largo y los 27 que vamos lo llenamos del todo. Para salir hay que cuidar de no pisar a los que todavía duermen. El guía ha tenido que traer unos cestos de paja para esparcirla por el suelo, lo que hace que no se encuentre tan dura la cama. La patrona viene a averiguar lo que cada uno quiere para desayunar, pues el guía ha dicho que economicemos lo que llevamos, ya que después de esta casa ya no hallaremos otra para aprovisionarnos. Unos comen patatas; otros, tortillas, pan, agua y vino. Un gran banquete. Luego yo me tiendo otra vez a descansar [...].

A los dos aproximadamente traen la comida. Puestos en fila nos van repartiendo un enorme caldero de judías, luego otro de conejo. Es una comida espléndida, comemos con verdadera hambre. Afortunadamente todo es abundante, bueno y caliente.

Luego otra vez a dormir hasta las seis de la tarde que es cuando empiezan los preparativos para la partida.

     Aquesta narració de l'Antoni Dalmases ens acaba de donar més pistes per saber el lloc exacte on van descansar. Diu que sortiren un moment al pati que hi ha davant dels corrals: és la zona delimitada pels corrals que tenen forma de "L" i té efectivament uns vuit per vuit metres.

     Tot plegat coincideix plenament amb el que ens indicà l'Eugeni Coll sobre el lloc exacte on va descansar l'expedició de 1937. Són els corrals que estan més avall de la casa, a on el bestiar estava en una part del corral i la gent al departament del costat, com bé escriu Miguel Fisac en el Diari corresponent.

     És també interessant recordar que els de Fenollet eren parents d'en Josep Cirera. En efecte, l'àvia de Fenollet es deia Rosa Campàs i Sin, i la mare d'en Josep Cirera es deia Maria Fàbrega i Sin; o sigui que les àvies eren germanes. Això explica també que en Josep Cirera escollís Fenollet com a lloc de repós per a les seves expedicions.

inserir comentarisinserir comentaris
   
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

20 d'octubre de 2009
Comentaris al web   

 

Habitualment els lectors del web ens envien comentaris sobre les Notícies que van apareixent regularment. Tots els comentaris són benvinguts i els tenim en gran estima.

 

No obstant, alguns -per la qualitat i reconegut prestigi del que escriu-, tenen per a nosaltres una especial significació. Aquest és el cas d'un comentari que el Dr. Pedro Rodríguez va fer sobre la notícia de la Caminada del passat 10 d'octubre. Diu així:

 

Me dan envidia esas fotos. Sólo aspiro a poder unirme a una expedición y celebrar la Santa Misa en la cueva, ya célebre, en que celebró San Josemaría. Y aprovecho para agradecer la obra de arte, de información y de amor que es esta web.

 

Tot i que la majoria dels lectors coneixeu sobradament la personalitat del Dr. Pedro Rodríguez, pels qui no la recorden adjunto una breu ressenya que he extret d'un dels seus últims magnífics treballs: Camino. Edición crítico-histórica.

 

Pedro Rodríguez, Doctor en Teologia i en Dret, Prelat d'Honor del Papa, Professor de Teologia Dogmàtica a la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra, membre de la Pontifícia Acadèmia Romana de Sant Tomàs d'Aquino. És autor de nombrosos estudis i llibres d'Eclesiologia, en la seva doble dimensió ecumènica i d'espiritualitat.

 

Per tot això, pensem que els seus agraiments al nostre treball tenen un valor encara més important. El web és el fruit del treball il·lusionat de molta gent, però encara necessitem més voluntaris, necessitem més idees per millorar-la, necessitem els teus suggeriments, la teva participació activa, . . . Volem certament que arribi a ser, com diu el Dr. Pedro Rodríguez, una obra de arte, de información y de amor.

inserir comentarisinserir comentaris
   
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

15 d'octubre de 2009
Celebracions en el mes de novembre   

 

El proper mes de novembre estarà ple de celebracions relacionades amb l'expedició que va fer Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, ara fa 72 anys.

 

Va sortir de Madrid, en cotxe fins a València, el dia 8 d'octubre de 1937 i arribà en tren a Barcelona abans de les 12 del migdia del 10 d'octubre. En aquesta ciutat hi estigué 41 dies esperant els guies de Peramola. Finalment el 19 de novembre va sortir a la 1 del migdia en autobús fins a Oliana.

 

El passat 10 d'octubre vam tenir l'ocasió de reviure la Caminada des del Pont de Peramola fins a Pallerols, tot recordant les jornades dels dies 19, 20 i 21 de novembre de 1937.

 

El proper 22 de novembre, diumenge, reviurem la Trobada de la Rosa a l'església de Pallerols. Farem una festa que ja anunciarem amb més amplitud. Abans de la missa, els que vulguin podran caminar fins a la Cabana de Sant Rafel.

 

El dia 28 de novembre, dissabte, anirem des de Pallerols fins a la Ribalera, on hi haurà una missa per commemorar l'última missa que va celebrar sant Josepmaria en el nostre país, abans d'arribar a Andorra el 2 de desembre de 1937.

 

Abans, el dia 20 de novembre, un divendres a les 18,30 hores, haurà tingut lloc a Lleida la 3ª Jornada de Camins de Llibertat a través dels Pirineus, amb la participació de personalitats de la cultura i de la història. Enguany el tema central de la 3ª Jornada serà el de la Llibertat, amb exemples concrets de persones que vam patir la intolerància i la manca de llibertat degut a ideologies totalitàries.

 

Tots aquests esdeveniments s'anunciaran oportunament. Mentrestant fem un avanç perquè pugueu reservar aquestes dates.

 

Us hi esperem amb els vostres parents i amics!

inserir comentarisinserir comentaris
   
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

13 d'octubre de 2009
Itineraris per als segons dissabtes de mes   

 

Comencem un nou curs 2009-2010, i amb ell comencen també les Caminades dels segons dissabtes de cada mes que, des d'octubre fins al juny, ens portaran d'Oliana fins a Andorra, seguint les petjades de Sant Josepmaria Escrivà en el seu camí d'evasió, a la tardor de l'any 1937. 

 

A l'apartat Agenda hi trobareu el Pla de Caminades per a tot l'any. La primera serà el dia 10 d'octubre, que anirem des del Pont de Peramola a Pallerols.

 

Aquest any hi haurà dues modalitats: els que caminen i els que van en cotxe. Així moltes famílies -avis, pares i fills petits- podran també visitar els llocs més emblemàtics del Pas dels Pirineus. La gent més avesada a caminar podran fer el camí a peu, mentre els altres aniran en cotxe trobant-se en diferents llocs de la ruta.

 

Les visites seran guiades amb explicacions dels llocs per on passà Sant Josepmaria des del 19 de novembre de 1937, que arribà a Peramola, al 2 de desembre de 1937, que arribà a Andorra.

 

És una excel·lent oportunitat per adquirir un coneixement profund de tot el Camí d'Andorra i dels esdeveniments que succeïren en l'expedició de Sant Josepmaria.

 

En les rutes a peu caminem de 5 a 7 hores, però per l'experiència que tenim d'anys anteriors, gent molt variada pot seguir aquests itineraris: des de nois i noies de 8-9 anys a persones de 75 anys. 

 

No us perdeu aquesta oportunitat. Per a més informació i per avisar de la vostra assistència, telefoneu al 629.910.612.

 

inserir comentarisinserir comentaris
 
veure comentarisveure comentaris (1)
 
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

3 de setembre de 2009
Comentaris sobre la Cabana de Sant Rafel   

 

Adjuntem alguns dels comentaris a les notícies de la reconstrucció de la Cabana de Sant Rafel.

 

1. Penso que s'ha de remarcar el comentari que fa el rector de Ponts, Mn. Jaume Mayoral. Ell, juntament amb Mn. Bonifaci Fortuny, són els responsables de la pastoral diocesana a la zona de Rialb, per això la seva valoració sobre aquest camp de treball té una importància especial. Diu Mn. Jaume Mayoral:

 

Interessant el camp de treball, com a Rector de Ponts agraïm aquesta tasca lúdica i a la vegada espiritual que es fa, especialment quan els destinataris són joves i adolescents. Així l'estiu és quelcom més que monotonia i sofà.

Enhorabona.

 

2. Adjuntem també alguns comentaris fets per alguns participants als camps de treball.

 

Diu Robert Vilà, de Girona:

M'ho esperava diferent. Em pensava que seria una feina com qualsevol altre, però finalment em vaig adonar que no. Vaig adonar-me al acabar-ho tot, que estàvem arreglant la part d'un camí on hi havia estat un gran Sant. Enhorabona a tots i gràcies!

 

Cristóbal C. Chávez, també de Girona:

Dóna molt de gust, plaer i satisfacció (i cansament, tot s'ha de dir) haver viscut una experiència tan bonica. A veure quan és la següent!!!! Per acabar, remarcar la convivència que ha sortit esplèndida!! Records a tots els qui hem viscut aquesta experiència inoblidable!!!

 

Txeiks, de Girona:

Dóna molta alegria veure la feina feta! I que bé que ens ho hem passat!Moltes gràcies a l'Associació per haver-nos donat l'oportunitat de col·laborar.

 

I Edu Marzà, de Sabadell:

Han sido 10 días de trabajo intenso, que nos ha encantado. El hecho de ir viendo como avanza anima mucho. El año que viene, más!

 

3. Altres comentaris han estat:

 

Manuel Barroso

Es una gozada ver como esos chavales reconstruyen la cabaña donde se refugió San Josemaría. Yo estuve alli hace dos años y solo habia piedras... ¡Gracias!

 

Sóc Lliure:

M'ha agradat molt la vostra feina. Gràcies per tot i que el vostre exemple serveixi per a molts.

 

inserir comentarisinserir comentaris
 
veure comentarisveure comentaris (1)
 
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

 
6 7 8 9 10 11 12 13 14
   
     
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612