Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Blog del Caminant  
Blog del Caminant    
 

Jordi Piferrer

A través d’aquest Blog, tots els caminants podran intercanviar les seves experiències i exposar els seus criteris i suggeriments sobre aspectes relacionats amb el Camí de Pallerols a Andorra.

Coordinarà el Blog: Jordi Piferrer *


Tots els relats, es visualitzen per ordre Cronològic .

També es poden veure segons els apartats:
Caminades , Expedicions d'evasió , Expedició de 1937 , Cultura, festes i tradicions .


 
1 de maig de 2017
Sobre el guía Josep Cirera    
   
 
   

L'ARRIBADA DEL GUIA JOSEP CIRERA (2ª PART)

 

La versió dels fets que ens dóna el guia Josep Cirera és que a mitjans d'octubre de 1937, estant a Andorra, li va arribar un avís del seu amic Josep Ramonet Espar, de Ca l'Armenter d'Organyà, amb l'encàrrec de conduir un grup des de Juncàs fins a Andorra.

Segons ell, quan va rebre l'avís va baixar a peu des d'Andorra fins al santuari de la Mare de Déu de la Trobada, al municipi de Montferrer i Castellbò. Allí va prendre l'autobús i va baixar a la parada que hi havia a l'Hostal de la Penella, abans d'arribar a Oliana. En aquest tram no hi havia controls de policia. Des d'aquest punt va pujar caminant fins a Juncàs, la tarda del dia 27; va fer nit en aquesta casa, i l'endemà, 28 de novembre, cap al migdia, els de Juncàs el van acompanyar a la Ribalera, on es va trobar amb el grup de vint persones, disposades a fer la travessa.

Ens diu que ell no recorda haver anat a la cova-casa del Corb; i que ni tan sols coneix aquest lloc: el van acompanyar directament de Juncàs a la Ribalera. També assegura que en aquells dies no va assistir a cap missa, ni a la Ribalera ni en cap altra part del recorregut fins a Andorra.

 

El 1980, parlant d'aquella missa, Juan Jiménez Vargas deia: a distància, tot i que prou a prop per no perdre detall, estava el nostre guia entre els arbres.

 

Ja es veu, doncs, que ha de ser una confusió. No obstant això, sabem amb certesa que hi eren presents els que havien fet de guies fins llavors, com Mateu i el Tonillo.

 

En alguna conversa mantinguda amb Josep Boix, de Juncàs, en els anys 2003-2005, ens va dir que ell, després de la missa a la Ribalera, va marxar a casa a dinar, i allí va trobar al Josep Cirera. Van menjar junts a Juncàs i tot seguit van tornar a la Ribalera, on esperaven els expedicionaris, per iniciar la marxa cap a Andorra.

 

En el diari del 27 de novembre, en el qual es relata la sortida de la Cabana de Sant Rafel en direcció a la Casa del Corb i la Ribalera, Pedro Casciaro escriu:

 

A dos quart ens posem en marxa. Ens serveixen de guies Pallarés i Mateu.

 

Per tant, aquests són els acompanyants que els porten fins a la Ribalera. Més endavant escriu que Mateu va portar el menjar a la Ribalera, el que indica que Mateu era efectivament un dels acompanyants:

 

Cap a les tres de la tarda, vam menjar conill fregit que Mateu va portar després de la seva absència. I entre resar el rosari i enredar per les roques va passar el temps, fins a les quatre i escaig [...]; la veu de partida del guia em va sorprendre omplint la bota en un doll d'aigua que corria pel més profund de l'escarpat.

 

També Manuel Sainz dels Terreros escriu, en el seu diari personal de l'any 1937, que a la Ribalera els van acompanyar Mateu i Pallarès:

 

Vam anar 23 i Mateu i Pallarés a un barranc al qual vam arribar a les 6 de la matinada.

 

De tot plegat en traiem una conclusió clara: els guies que els van acompanyar des de la Baronia de Rialb fins a la Ribalera, eren gent de la zona de Peramola: Antoni Bach Pallarès (el Tonillo) i Mateo Molleví Roca (Mateu el lleter) i potser també algun parent d'aquests. Juan Jiménez Vargas, el 1980, parla d'un tal Mora, que podia ser de la propera casa de la Mora. Evidentment, hi hauria també algú de Juncàs, ja que els terrenys per on passaven eren de la seva propietat i a més estaven totalment implicats en l'organització d'aquestes expedicions.

 

Així doncs, l'únic que diu haver vist a Josep Cirera a la Casa del Corb és Juan Jiménez Vargas. Tot i la descripció tan detallada que fa, sembla que es va confondre de lloc o de persona. En ser de nit, fàcilment podria tenir dificultats per distingir-lo bé, a la llum de l'espelma que els il·luminava. El temps transcorregut entre els fets i el seu relat també ens fa suposar una altra possible causa d'error.

 

Hi ha altres elements que semblen confirmar aquesta hipòtesi. En primer lloc, cal tenir present que Cirera no era un expert de la zona de Peramola i que, per tant, sembla coherent que no fes de guia en aquest territori. En canvi, a partir del cim d'Aubenç ja coneix perfectament el terreny, i és des d'aquest moment quan es fa responsable únic de tota l'expedició.

 

En segon lloc, no tindria tampoc gaire sentit que, si Josep Cirera hagués arribat a Juncàs la tarda del 27, sortís a les 12 de la nit cap al Corb -que està a cinc quilòmetres amb un desnivell acumulat de quatre-cents metres- per tornar després enrere cap a la Ribalera, recorrent sis quilòmetres més i sis-cents metres de desnivell, per finalment dirigir-se a Juncàs, a tres quilòmetres, el que suposava baixar quatre-cents metres de cota. Si un es situa en el territori, o bé analitza un mapa de la zona, es pot comprovar que hauria fet un recorregut circular d'uns quinze quilòmetres, caminant de nit durant unes vuit hores, amb uns mil cinc-cents metres de desnivell, i tot això per anar a un lloc que no coneix, passar la nit sense dormir i tornar una altra vegada a Juncàs d'on havia sortit.

 

Conclusió

Després d'haver estudiat a fons totes aquestes dades podem concloure que els expedicionaris van veure per primera vegada a Josep Cirera el 28 de novembre de 1937, al migdia a l'Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera; i poc després -cap a les quatre de la tarda- quan va tornar per conduir al grup fins a Andorra.

inserir comentarisinserir comentaris
   
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

18 d'abril de 2017
Sobre el guia Josep Cirera   
   
 
   

L'ARRIBADA DEL GUIA JOSEP CIRERA (1ª PART)

La majoria de testimonis coincideixen que Josep Cirera apareix per primera vegada a la Ribalera, al migdia o a la tarda del 28 de novembre.

 

Així ho diu Miguel Fisac ​​en el Diari de 1937:

 

És mitja tarda del dia 28. Comencem la primera jornada amb el guia que ens portarà a Andorra, que, dit sigui de passada, és molt competent en el seu ofici: s'orienta amb una facilitat sorprenent i en aquesta, i en totes les altres jornades, no li hem vist ni un sol titubeig.

 

El mateix diu Antonio Dalmases, després de recordar amb emoció la missa del dia 28 a la Ribalera:

 

Els madrilenys em donen pa, mentre esperem que ens portin el nostre (nosaltres hem deixat el paquet a la casa [Juncàs]) i així vam passar l'estona, parlant, menjant i reparant el nostre equip, fins que ve el guia. És un noi jove i decidit. Paguem la meitat del preu convingut, 7.000 pessetes en bitllets antics, i ens envia estar preparats per a les quatre de la tarda.

[...] Mengem una mica més i, quan a les quatre més o menys ve el guia, ens troba ja carregats i amb els bastons a les mans disposats per sortir.

 

Francisco Botella dóna la mateixa versió:

 

Al capvespre [del dia 28], va aparèixer com per art d'encantament, un noi fort, jove, simpàtic, amb aire autoritari, que anava a ser el guia principal, el responsable de l'aventura en la qual estàvem entestats. Va dir anomenar-se Antoni. Per descomptat, que ja es veia que era un nom convencional.

 

El problema apareix quan existeixen versions diferents. Juan Jiménez Vargas explica en els seus records, escrits el 1980, que Josep Cirera es va reunir amb els de l'expedició a la casa del Corb, cap a les dotze de la nit del incipient 28 de novembre de 1937:

 

A la cova hi havia el nou guia, que es feia dir Antonio. Fins que ens vam acomiadar a Andorra no va dir el seu veritable nom: José Cirera. Era un home de 23 anys, amb vestit de pana i avarques, dur, autoritari, infatigable i audaç, com a poc a poc vam anar comprovant.

Tenia, com qualsevol contrabandista, una xarxa d'enllaços i senyals al llarg de la seva ruta; tot ho tenia molt assegurat i no feia un pas sense tenir seguretat.

En el més profund de la cova, a la llum d'una espelma -que no es podia projectar a l'exterior- aviat es va veure que era el cap:

-Aquí mano jo, i els altres a fer-me cas. Caminarem en fila, d'un en un, i no parlarem, res de sorolls. Quan jo hagi d'avisar alguna cosa, ho diré als primers de la fila, i que s'ho passin d'uns als altres. Ningú es separarà de la fila i ningú es quedarà en el camí. Si algú es posa malalt i no pot seguir, es quedarà, i si algú vol acompanyar-lo, que es quedi.

L'escena era tètrica, i més d'un es va encongir una mica, tement el que podrien ser les jornades pròximes. Encara de nit, vam sortir de la cova.

 

Octavio Rico i Dámaso Ezpeleta, citant Juan Jiménez Vargas, recullen la mateixa versió en el seu llibre "Travessant la nit". També Andrés Vázquez de Prada a "El fundador de l'Opus Dei", i altres llibres que utilitzen les mateixes fonts.

 

D'altra banda, Pedro Casciaro, en les seves memòries escrites en 1975, arriba a afirmar que Josep Cirera s'uneix a l'expedició fins i tot abans de la casa del Corb. Les dades no encaixen, però hi ha un comentari en aquestes memòries que ens adverteixen d'aquests possibles errors:

 

Vaig perdre la noció del temps perquè les caminades nocturnes semblaven interminables: el cansament, la son i la gana les allargaven desmesuradament. Les s'allargaven també l'agrest del camí.

En tractar de reconstruir ara aquests dies, comprovo que bé en poden sortir tres com sis: altres testimonis podran ser més exactes cronològicament que el meu. Intentaré relatar el que em recordi, prescindint gairebé sempre de les dates i de les hores.

Aquests últims escrits contrasten amb la informació que m'ha transmès en Josep Cirera durant les converses que he mantingut amb ell al llarg de cinc anys.

Nota.- Dintre de 15 dies publicaré la 2ª part d'aquest article amb les conclusions més probables. Ja avanço que les investigacions més segures apunten que en Josep Cirera no va aparèixer a la Casa del Corb la nit del 27 de novembre (com diuen alguns) sinó a la Ribalera al final del matí i primeres hores de la tarda del dia 28 de novembre (segons el mateix guia i la majoria de testimonis).   


inserir comentarisinserir comentaris
   
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

28 de març de 2017
Un raig de llum sobre la Rosa de Rialb   
   
 
   

Sobre si un raig de llum il·luminà la Rosa de Rialb

Recordem que en els anys 1970 Juan Jiménez Vargas, un dels acompanyants de sant Josepmaria a l'expedició de novembre de 1937, va ser algunes vegades a Pallerols per intentar reconstruir el que va poder passar en relació a sant Josepmaria i la rosa de Pallerols.

En una d'aquestes visites va fer treure sis rajoles del terra de l'església, situades davant l'altar de la Mare de Déu del Roser, com si sant Josepmaria li hagués indicat que aquest va ser el lloc on va trobar la rosa de fusta estofada, que tanta pau li va proporcionar en uns moments en què dubtava si feia o no la voluntat de Déu continuant cap a Andorra.

Intentant racionalitzar el fet de la trobada de la rosa, alguns han deduït que bé podria ser que un raig de llum incidís sobre la rosa de fusta que era a terra i que de nit no l'havien vist.

En efecte, quan la llum entra per la finestra de l'absis romànic situat a l'est de l'església de Pallerols incideix en el terra de l'església amb un angle que depèn del dia i l'hora.

Cap a les 8:30 h d'un matí de juliol de 2016, vaig poder comprovar que el raig de llum incidia sobre les sis rajoles on presumiblement sant Josepmaria va trobar la rosa, segons assegura Juan Jiménez Vargas.

A la foto que s'adjunta es pot veure com la llum del sol -que entra per la finestra de l'absis romànic- incideix plenament sobre la rosa que vaig col·locar sobre les sis rajoles.

Només falta ara comprovar que cap a les vuit del matí del 22 de novembre de 1937 el raig de llum va incidir també sobre aquestes sis rajoles.

Esperem que algun expert en astronomia ens aclareixi la qüestió.

inserir comentarisinserir comentaris
 
veure comentarisveure comentaris (4)
 
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

23 de març de 2017
Sobre alguns sacerdots amagats en els boscos de Pallerols   
   
 
   

 

8è article sobre algunes qüestions que requereixen una anàlisi més profunda

 

Durant els anys de la guerra civil espanyola de 1936-1939, hi havia molts sacerdots amagats en els boscos de Pallerols. Precisament la gent de Pallerols anomena a la "Cabana de Sant Rafel" la "Barraca dels Capellans" perquè habitualment estava ocupada per sacerdots. També hi havia altres cabanes dels boscos de Pallerols que estaven ocupades per sacerdots.

 

- Del llibre "El copríncep Mons. Justí Guitart i el seu temps (1920-1940)", de Francesc Badia Batalla, pàg. 380, extrec una cita de Mn. Lluís Pujol, arxiprest d'Andorra, que el 19 de maig de 1937 escriu a Mn. Josep Piquer, secretari del bisbe Guitart: "Abans d'ahir van passar Mn. Francesc Antoni i Mn. Ramon Esteve, rector de la Torre de Rialb. Han estat amagats fins ara en els boscos de Rialb amb els sacerdots Carbonell, Boladeres, Gonfaus i Blanc. A Peramola estan encara els germans Lozano, Ribó i Ramon, sense que mai els hagin molestat. Tots passarien la frontera, però temen no poder fer un viatge tan llarg i pesat, menys Mn. Carbonell que, desorientat, no vol passar per no tenir diners. A través del mateix guia li he fet arribar una carta dient-li que busqui les 500 ptes. per arribar aquí, i la Providència el portarà a un lloc segur".

 

- Podria ser que el sacerdot Ramon Esteve, rector de la Parròquia de la Torre de Rialb que estava amagat als boscos de Rialb, fora el mateix que cita Juan Jiménez Vargas en els seus records escrits el 20 de desembre de 1980, quan diu que Mn. Jaume Esteve estava refugiat a la zona de Pallerols i que va pujar algunes vegades a la Cabana de Sant Rafel per visitar a sant Josepmaria.

 

- Durant tota la guerra, els dos germans Lozano Mn. Josep (1881-1939) i Mn. Joaquim, van romandre refugiats a la "Barraqueta del Serrat", en els boscos de Pallerols. Cap al final de la guerra, Mn. Joaquim baixà a Peramola ja que ja no hi havia perill. Però Mn. Josep va preferir no baixar a Peramola fins que acabés la guerra i "pogués baixar vestit amb la sotana", deia ell. Per no estar sol a la barraca del Serrat anà a viure a l'Arçosa, una casa prop de la Cabana de Sant Rafel, als boscos de Pallerols. El 24 de gener de 1939 van passar per l'Arçosa alguns soldats de l'exèrcit republicà en retirada que van assassinar a Mn. Josep i l'amo de la casa, el Ramonet de l'Arçosa, que estan enterrats al cementiri de Pallerols de Rialb.

   

- En el Diari del dia 23 de novembre, que aquest dia escriu Manuel Sainz dels Terreros, es cita als germans Lozano "que porten vivint al bosc quinze mesos en una barraca com la nostra". Mn. Josep Lozano també és citat en el Diari del dia 25. Es troben amb ell a la font a la recerca d'aigua i un altre dia van amb ell a buscar bolets.

 

- Mn. Joan Porta Perucho (1907-1999), rector de Pallerols des de 1934, va estar vivint durant la guerra a la casa de l'Empordanès. En el Diari apareix diverses vegades en la Cabana de Sant Rafel parlant amb sant Josepmaria, que en una ocasió li va donar vi perquè pogués celebrar missa.

 

- Mn. Nicolau Auger Ortodó (1865-1942), arxiprest de Ponts, va estar amagat a la casa de Vilaró. En diverses ocasions es va trobar amb sant Josepmaria a l'església de Pallerols i a la Cabana de Sant Rafel.

 

- En el Diari del dia 25, que escriu Francisco Botella, apareixen citats Mn. Joan Porta i Mn. Nicolau Auger, que s'acosten a la Cabana de Sant Rafel i parlen una estona amb sant Josepmaria.

inserir comentarisinserir comentaris
 
veure comentarisveure comentaris (1)
 
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

13 de març de 2017
Els dubtes de sant Josepmaria   
   
 
   

 

7è artícle sobre qüestiones que requereixen una anàlisi més profunda.

 

Tres van ser els moments més significatius en què sant Josepmaria va tenir seriosos dubtes sobre si havia de continuar cap a Andorra o tornar a Madrid.

El pla que havien traçat consistia en passar a Andorra tots els que eren a la zona republicana i ho farien en diverses expedicions. La primera estaria formada per sant Josepmaria, Juan Jiménez Vargas, José María Albareda, Pedro Casciaro, Francisco Botella, Miguel Fisac, Manuel Sainz de los Terreros i Tomás Alvira. Seguirien la mateixa ruta que uns mesos abans havia emprès el germà de José María Albareda.

A continuació, en diferents expedicions, seguirien tots els altres.

Els semblava que la primera expedició podria passar a Andorra en una setmana, però aviat van veure que l'organització de les expedicions d'evasió eren molt més complicades del que havien pensat. A Barcelona van estar 40 dies esperant l'inici de la sortida. Sant Josepmaria es va adonar aviat que era molt difícil que poguessin passar tots, per això va decidir en diverses ocasions tornar a Madrid per no deixar abandonats als que hi romanien.

Vegem a continuació aquests tres moments de dubtes sobre el què havia de fer, segons li semblava a ell que era la voluntat de Déu:

 

1. A mitjans d'octubre, estant a Barcelona, ​​sant Josepmaria va decidir tornar a Madrid en tren i va anar decididament a l'estació per comprar el bitllet, com recordava Juan Jiménez Vargas l'any 1980.

 

Un bon dia el Pare va decidir tornar-se a Madrid, tal com ja havia passat altres vegades.

Estava jo sol amb ell al pis de Diagonal quan m'ho va dir, amb una decisió terminant que no deixava alternativa per demanar aclariments, i em va indicar que nosaltres havíem de seguir igual, sense canviar el pla.

El Pare va sortir llavors al carrer. Anava a l'estació, a assabentar-se dels horaris de trens i treure bitllet per a València, camí de Madrid. Va ser sens dubte el pitjor moment que he passat a la meva vida -puc assegurar-ho amb rigorosa objectivitat- i al cap dels anys ho recordo com si no hagués passat el temps.

Passada mitja hora, quan jo encara no havia tingut temps de reaccionar i no sabia com transmetre-ho als altres, ja estava de tornada perquè havia canviat d'idea. Una altra vegada veia clar el Pare quina era la voluntat de Déu, i mantenia la seva decisió d'arribar fins al final, a consciència que ens havíem ficat en una empresa perillosa, i fins humanament impossible.

 

Sant Josepmaria s'adonava que era una empresa impossible. Per començar haurien d'estar a Barcelona 40 dies sense diners i amb el perill constant de ser descoberts.

 

2. Una segona ocasió va ser a la rectoria de l'església de Pallerols. Va ser la nit del 21 al 22 de novembre. Aquesta vegada va ser un dubte molt més intens i dolorós, amb la pràctica certesa que no estava fent la voluntat de Déu, que estava emprenent un empresa impossible, que estava temptant a Déu i abandonant als que quedaven a Madrid. Va ser tant el dolor d'aquella nit que la va passar sencera plorant i gemegant, suplicant a Déu que veiés clar el que havia de fer, segons fos la seva voluntat.

La trobada d'una rosa de fusta estofada va ser el senyal que feia bé continuant el seu camí cap a Andorra.

Ho hem analitzat exhaustivament en l'apartat anterior.

 

3. Finalment la nit del 27 de novembre, abans de sortir cap a Andorra, va tornar a plantejar el dubte de si era convenient que ell seguís en l'expedició o era millor tornar a Madrid, on podria estar amb els que quedaven en aquella zona i encoratjar-los en moments tan perillosos. En aquesta ocasió el dubte era produït per l'extrema debilitat en què es trobava; no es veia capaç de suportar les llargues caminades que tenien per davant i pensava que seria una càrrega per als altres. Recordem que des de l'inici de la guerra havia perdut 40 Kg.

inserir comentarisinserir comentaris
   
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible

 
1 2 3 4 5 6 7 8 9
   
     
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612